Les dones bisexuals: doble invisibilitat, doble lluita
Avui, 23 de setembre, reivindiquem especialment la visibilitat de les dones bisexuals i els múltiples reptes que afrontem a la nostra societat. Si bé és cert que la comunitat bisexual ha crescut en força i visibilitat, les dones bisexuals continuem sent especialment invisibilitzades per la intersecció entre la bifòbia i el masclisme.
La bisexualitat està definida com una orientació sexual de persones que senten atracció sexual, emocional i/o romàntica cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament al mateix temps, de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat. Les dones bisexuals som contínuament qüestionades, patim discriminació i ens veiem obligades a reivindicar constantment la nostra orientació sexual enfrontant-nos a prejudicis socials específics de gènere.
Doble estigmatització: ser dona i bisexual
Les dones bisexuals ens enfrontem a una doble estigmatització que combina la bifòbia amb l’objectificació i els estereotips de gènere. Som vistes com a objectes sexuals per a la fantasia masculina heterosexual, especialment quan expressem atracció cap a altres dones ja que imaginen una relació sexual de tres. La nostra sexualitat és hipersexualitzada i fetitxitzada, reduint-nos a un simple espectacle per al gaudi masculí.
Sovint se’ns nega l’agència sobre la nostra pròpia sexualitat: si estem amb un home, se’ns considera «curades», mentre que si estem amb una dona, se’ns veu com a «confuses» o «negant la nostra heterosexualitat». Aquest qüestionament constant de la nostra identitat genera un estrès psicològic significatiu i ens obliga a justificar-nos constantment.
Problemàtiques específiques en l’àmbit de la salut
En l’àmbit sanitari, les dones bisexuals patim una discriminació específica que afecta la nostra salut sexual i reproductiva. Moltes vegades, els professionals sanitaris assumeixen la nostra heterosexualitat si tenim parella masculina o neguen els nostres riscos de salut sexual si tenim parella femenina. Aquesta invisibilització comporta:
- Menor accés a informació sobre salut sexual integral.
- Suposicions errònies sobre els nostres riscos de malalties de transmissió sexual.
- Falta de protocols adequats per a la nostra realitat bisexual.
- Menor probabilitat de rebre proves de detecció adequades segons les nostres pràctiques sexuals.
Violència masclista i bifòbia interseccional
Les dones bisexuals experimentem taxes més altes de violència de gènere i sexual que les dones heterosexuals. Aquesta violència sovint incorpora elements bifòbics específics, com ara:
- Violència «correctiva» per part d’homes que creuen poder «convertir-nos».
- Invalidació de la nostra orientació dins de les relacions.
- Control i possessivitat extrema basada en l’estereotip que som «infidels per naturalesa».
- Violència psicològica que qüestiona constantment la nostra identitat.
Invisibilitat en els espais LGTBIQA+
Fins i tot dins de la comunitat LGTBIQA+, les dones bisexuals sovint ens trobem marginades. En els espais lèsbics, se’ns pot veure amb desconfiança o rebuig per la nostra capacitat d’estar amb homes. En els espais gais, la nostra experiència com a dones és sovint ignorada o minimitzada. Aquesta exclusió ens deixa sense espais segurs on expressar plenament la nostra identitat.
Reivindicacions específiques per a les dones bisexuals
Reclamem:
- Formació específica per a professionals sanitaris sobre les necessitats de salut de les dones bisexuals.
- Protocols de violència de gènere que incorporin la bifòbia com a factor d’interseccionalitat.
- Campanyes de sensibilització que lluiten contra la hipersexualització de les dones bisexuals.
- Espais segurs i inclusius dins de la comunitat LGTBIQA+ per a dones bisexuals
- Programes educatius que abordin la bisexualitat femenina més enllà dels estereotips.
- Investigació i dades desagregades sobre la situació específica de les dones bisexuals.
La lluita continua
Hem de desdibuixar el monosexisme i l’heteronormativitat, però també hem de combatre el masclisme que objectifica i invisibilitza l’experiència de les dones bisexuals. La nostra orientació no és una fase, no és confusió i no està al servei de la fantasia masculina.
La bifòbia que patim les dones té característiques específiques de gènere que cal reconèixer i abordar. Existeix quan la nostra sexualitat és reduïda a l’objecte del desig masculí, quan se’ns nega la capacitat de definir la nostra pròpia identitat, i quan se’ns exclou dels espais feministes o LGTBIQA+.
No voldríem acabar aquest manifest sense fer un homenatge a dones de diferents àmbits que han fet pública la seva bisexualitat com ara: Ada Colau, Alice Walker, Anaïs Nin, Amber Heard, Ani DiFranco, Anna Castillo, Anne Frank, Angelina Jolie, Azealia Banks, Billie Eilish, Billie Holiday, Björk, Chelo García-Cortés, Christina Aguilera, Cynthia Erivo, Drew Barrymore, Dulceida, Lady Gaga, La Zowi, Megan Fox, Miley Cyrus, Paula Gonu, Simone de Beauvoir, Susan Sarandon o Virginia Woolf
Reivindiquem la visibilitat de les dones bisexuals! Aturem la bifòbia masclista! La nostra bisexualitat no és per a vosaltres, és per a nosaltres.