Avui, 23 de setembre, reivindiquem el dret de les persones bisexuals a existir, ser reconegudes i viure lliurement la seva orientació sexual. En una societat on la invisibilitat i els prejudicis encara persisteixen, fer visible la bisexualitat és també qüestionar les estructures que la neguen, la simplifiquen o la releguen a un segon pla, dins i fora de la comunitat LGTBIQ+.
La bisexualitat no és una fase, una indecisió ni una etapa de transició cap a una altra orientació. És una orientació sexual legítima i diversa que no necessita ser demostrada ni validada a través de les relacions, les experiències o les preferències de cada persona. Dir a una persona bisexual que «està confosa», que «en realitat és heterosexual o homosexual» o que ha de triar una única orientació són formes de bifòbia que qüestionen la seva identitat i neguen la seva autonomia. Combatre aquests estereotips és una responsabilitat col•lectiva.
La realitat bisexual no és única ni homogènia. Les experiències de discriminació estan travessades pel gènere, l’edat, l’origen, la situació socioeconòmica, la discapacitat, l’aspecte físic i altres factors que poden generar desigualtats. Les dones bisexuals, en particular, afronten formes específiques de masclisme, hipersexualització i qüestionament de la seva orientació. No podem parlar de visibilitat sense reconèixer aquestes diferències ni sense garantir que totes les veus siguin escoltades.
La bifòbia també es manifesta quan es pressuposa que una persona bisexual és heterosexual o homosexual en funció de la seva parella; quan se la considera menys compromesa, més promíscua o incapaç de mantenir relacions estables; quan se sexualitza la seva orientació o se li exigeix demostrar-la constantment. Aquestes actituds poden produir-se en l’àmbit familiar, educatiu, laboral i afectiu, així com dins de la mateixa comunitat LGTBIQ+. Cap d’aquestes experiències s’ha de normalitzar ni invisibilitzar.
En l’àmbit de la salut, reclamem una atenció que no doni per descomptada l’orientació sexual de les persones a partir de la seva parella o de les seves pràctiques. Els serveis sanitaris han de garantir una atenció inclusiva i adaptada a la diversitat sexual, sense prejudicis ni suposicions que dificultin la comunicació o l’accés a la informació.
Per tot això, reclamem polítiques d’igualtat que incorporin la bisexualitat de manera específica i transversal; formació per a professionals sanitaris, educatius i d’atenció a les violències; protocols que reconeguin la bifòbia com a element discriminatori, i campanyes que qüestionin els estereotips i facin visible la pluralitat de les nostres experiències.
Volem una societat que no ens obligui a escollir entre dues realitats, que no mesuri la nostra orientació en funció de la persona amb qui compartim la vida i que no converteixi la nostra identitat en una qüestió de debat permanent. Reivindiquem espais on ser bisexual no sigui una explicació que haguem de donar, sinó una realitat plenament reconeguda.
Avui i cada dia, fem visible la bisexualitat, defensem la diversitat i alcem la veu contra la bifòbia.
Som Bisibles! Visibilitat bisexual, ja! Aturem la bifòbia!