Dones lesbianes, orgulloses, lliures i VISIBLES!
L’any 2008, tres anys després de l’aprovació del matrimoni igualitari, es va acordar el dia de la Visibilitat Lèsbica per iniciativa de la Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Trannssexuals i Bisexuals (FELGTB). La seva commemoració en el món encara és incipient, però va tenir especial acolliment a Sud-amèrica. Per exemple, a l’Argentina és un dia per recordar l’assassinat de Natalia Gaitán per part del pare de la seva parella, també, per a reclamar diferents injustícies molt pròpies en el moviment lèsbic.
Per això, avui recordem perquè revivim aquest gest que ens va fer donar un pas cap endavant, que ens va impulsar a expressar-nos en llibertat. És necessari aquest dia per recordar-nos a nosaltres mateixes les lluites aconseguides i les que encara queden pendents. I també per ser visibles i fer visibles les nostres reivindicacions i drets.
Avui, nosaltres, dones lesbianes, volem continuar sent visibles des de finestres i balcons, des dels nostres llocs de treball, amb les nostres famílies i amistats, amb les persones que convivim i a les nostres xarxes socials. Reivindiquem que som moltes i diverses, que volem ser respectades, ocupant el nostre espai a la vida pública.
Des del 2008 fins ara, les nostres reivindicacions no han canviat molt, ja que encara patim múltiples discriminacions que interseccionen entre elles per ser dones, lesbianes, negres, grans i/o amb alguna diversitat funcional. Reivindiquem les lluites encara pendents:
– El reconeixement dels nostres desitjos sexuals, després d’haver estat negats, prohibits, reprimits i invisibilitzats al llarg de la història. Som persones amb desitjos propis i no subjectes desitjats per i per als homes. Estem fartes de la sexualització dels nostres cossos i dels nostres desitjos.
– Urgim l’aprovació de la Llei Estatal d’Igualtat LGTBI i l’Ordre ministerial que ens garanteixi l’accés a tècniques de reproducció assistida. Seguim sense tenir garantit i reconegut el dret d’accés a les tècniques de reproducció assistida dins del sistema sanitari a l’àmbit estatal. A més, el temps del procés de la reproducció assistida a Catalunya és molt lent.
– Exigim l’efectiva implementació de la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones LGTBI, adequar les mesures i resoldre els problemes en el circuit del protocol de reproducció humana assistida.
– Exigim mesures legislatives respecte a la filiació directa i per adopció, per evitar discriminacions en parelles de dones. Tenim dret a poder registrar-nos com a mares dels infants després d’una reproducció assistida si no estem casades, com les parelles heterosexuals.
– Exigim la integració de protocols d’atenció mèdica i ginecològica específics i adaptats a les dones lesbianes. La invisibilitat, lamentablement, continua present en molts àmbits de les nostres vides, així com els prejudicis i estereotips sobre nosaltres, com a dones lesbianes, de manera que encara és necessària la sensibilització i formació del personal sanitari, especialment d’atenció primària i ginecològica, així com el personal de centres geriàtrics, i forces i cossos de seguretat de l’estat.
– Denunciem la manca de mètodes de protecció de les dones i altres persones amb vulva a l’hora de mantenir relacions sexuals. També la manca de visibilització i formació dels pocs mètodes existents als centres sanitaris, centres educatius i en la societat.
– Demanem la implantació dels programes de formació i informació dirigits a tots els centres educatius que incorporen la diversitat afectivosexual, de gènere i familiar en tots els currículums i nivells formatius, així com que aquest treball de visibilització es faci extensible a l’àmbit laboral.
– Volem la implementació de mesures dirigides a erradicar la discriminació masclista i lesbofòbica dins de l’àmbit laboral.
– Volem participar en tots els espais de decisió en igualtat de condicions: tenir veu i ser presents en tots els àmbits de la vida quotidiana de manera real i amb una participació efectiva. Dins del mateix col·lectiu LGTBI, els homes gais tenen més notorietat pública, mentre que les dones lesbianes són vagament esmentades en les lluites i manifestacions. No es pot ometre que els estereotips que se’ls adjudiquen son producte d’una masculinitat tòxica, tal com succeeix amb els homes heterosexuals amb els mandats de mostrar-se forts i no mostrar vulnerabilitat. És per això que són necessaris els esforços per a una visibilitat lèsbica més present i plural en l’espai públic, així com eines per donar resposta a la lesbofòbia, també invisibilitzada.
– Reivindiquem el dret d’asil a l’Estat espanyol per a dones lesbianes, en igualtat de condicions amb la resta de persones sol·licitants, parant atenció a les múltiples violències que pateixen per la seva orientació sexual i identitat de gènere als seus països d’origen.
– Exigim un acord per reconèixer els matrimonis LGTBI a tota Europa. Reclamem la llibertat de moviment a tota la Unió Europea.
– Exigim la fi de les dificultats en el procés d’adopció, que es redueixi la llista d’espera i que no sigui tan costós.
La lesbofòbia és present a la nostra societat. Durant l’últim any, el 2021, vam registrar 22 incidències d’agressions i discriminacions per lesbofòbia, un augment del 29,4% en comparació amb el 2020. Del que portem de 2022, hem registrat 3 incidències per lesbofòbia. Les situacions rebudes són heterogènies: des d’assetjament a comunitat de veïns a veïnes, a mirades i insults a una parella de dones lesbianes a l’espai públic o patir assetjament o acomiadament laboral al lloc de treball. Animem a totes les dones lesbianes a denunciar i fer visibles les discriminacions i violències que patim en diferents àmbits de la nostra vida.
Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia seguim detectant un dèficit en les incidències rebudes, i és, per aquest motiu, que hem engegat una línia d’atenció telefònica específica per a dones lesbianes (cis o trans) que tenen lloc el primer i el tercer dijous de cada mes de 18 h a 20 h i on, nosaltres, les voluntàries de l’Observatori contra l’Homofòbia hi som per escoltar, acompanyar i donar suport. També, hem engegat una campanya solidària “CAP DONA LBT SENSE DEFENSA” amb l’objectiu de recollir fons econòmics per a seguir garantint els drets de les dones LBT i dur a terme una campanya de visibilització.
Malgrat tot, són moltes les dones lesbianes que en els últims anys han aconseguit donar un pas endavant i ser visibles en diferents àmbits, com la política, els mitjans de comunicació, la cultura, l’esport, la salut o l’educació. Aquesta visibilitat és important perquè ens converteix en referents positius i de diversitat per a altres. Pel que fa a l’espai públic, a Catalunya comptem amb els Jardins de Safo, ubicats a Barcelona, però creiem necessari un major reconeixement a l’afecte i simbolismes lèsbics en l’espai públic.
Per tot això, volem ser més visibles que mai. Estem orgulloses de ser qui som. Reivindiquem què som, què fem i volem uns espais lliures de lesbofòbia. Defensem que la Visibilitat Lèsbica ha de ser transversal i interseccional en diferents àmbits i al llarg de tot l’any perquè opta a donar-li, com ho diu, VISIBILITAT a totes les dificultats que comporta una doble càrrega social: ser dona i lesbiana.
Contra la lesbofòbia, el masclisme i el sistema patriarcal, xarxa feminista i sororitat.