denuncies

Manifest 21 de març – Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial

El racisme i la xenofòbia són actualment una de les principals formes de vulneració dels drets humans en tots els àmbits de la vida. Aquesta forma d’odi i manteniment al colonialisme, antic i actual, ha ocorregut al llarg de la història i ocorre diàriament, legitimat per les institucions, per l’existència dels CIES, la desprotecció de les infants estrangeres, la falta de drets que sofreixen les dones racialitzades en l’àmbit de les cures, el no dret a vot i per lleis racistes, com la d’Estrangeria i l’incompliment del dret d’asil establert per tractats internacionals.


A més de tota aquesta estructura racista, diàriament existeixen persones racialitzades, immigrants i gitanes, que són víctimes del racisme i la xenofòbia presents als nostres carrers i barris, a les quals s’ataca no sols la dignitat i el respecte que mereix qualsevol persona, sinó que també, se’ls nega l’accés a drets fonamentals, com el treball, la salut, l’educació, o l’habitatge.


Els casos de discriminació per l’origen, clarament racistes, sumats a la precarietat econòmica i la falta de molts altres drets fonamentals fan que avui vulguem defensar l’accés a l’habitatge, ja que és un pilar fonamental per a protegir la dignitat humana, principalment per la seva importància en processos de participació i inclusió social a nivell familiar i comunitari, sent claus per a la cura de la vida. A això a més no se’ns pot oblidar l’opressió afegida que sofreixen les dones racialitzades i migrades que no sols sofreixen de racisme sinó del pes del patriarcat que les invisibilitza encara més.


Aquestes interseccions, es donen també en els casos de discriminació per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, on no només s’ha de tenir en compte la vivència LGTBIfòbica sinó també com es pot entrecreuar en l’experiència discriminatòria la vessant racista o xenòfoba. És cabdal poder atendre les discriminacions de d’un punt de vista interseccional pel seu abordatge en les tasques de prevenció, detecció i intervenció davant aquestes violències.


Tenim assumida la discriminació racista i xenòfoba com un fet normal, habitual, que es dóna al nostre voltant o que, tot i que ens afecti directament, no ens genera alarma. Com hem arribat a aquest punt? En bona part degut al control exercit per algunes forces polítiques que instrumentalitzen el fet migratori, que han promogut la divisió entre la població instrumentalitzant els efectes de condicions de precarietat i la manca de recursos socials, per a culpabilitzar a la immigració. Focalitzar un enemic comú en la persona per raó de color de pell, ètnia o cultura, és un mecanisme per amagar la identitat dels veritables culpables del patiment actual.


Diferents agents socials i institucionals, com els informes anuals de SOS Racisme o els informes de l’Observatori de les discriminacions de l’Oficina per la No Discriminació de Barcelona alerten que les incidències racistes són el primer motiu de discriminació en la nostra quotidianitat. Des de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia volem denunciar:


• L’augment de missatges, actituds i agressions racistes, xenòfobes i antigitanes a Espanya, Europa i la resta del món.


• La permissivitat i tebiesa des de bona part de les institucions i representants públics i el seu reforç per part d’alguns partits polítics, així com la difusió de discursos i faules racistes i xenòfobs per part dels mitjans de comunicació, que tenen com a conseqüència la normalització de tals actituds en amplis sectors socials.


• Les traves i dificultats en l’accés a la sanitat, l’ocupació, l’educació de qualitat, a l’habitatge i a altres serveis necessaris per a una vida digna per qüestions d’origen o ètnia.


• El mal físic i moral que s’infligeix a les persones migrades en trànsit, que arriba fins i tot a causar-los la mort.


• Les polítiques d’externalització de fronteres que practiqen els estats de la Unió Europea, inclòs Espanya.


• La criminalització i desprotecció dels malanomenats menors estrangers no acompanyats, oblidant l’obligació per part de la societat i les institucions de respectar els seus drets, com en el cas de qualsevol altre infant i/o adolescent.


Davant d’aquesta situació instem a les diferents administracions a dotar de recursos de prevenció, detecció i intervenció del racisme, la xenofòbia, l’antigitanisme i tota pràctica de discriminació racial. Des de l’Observatori, hem treballat la modificació de la Llei 11/2014, per la garantia de drets de les persones LGTBI tingui un caràcter més interseccional, tenint en compte com diferents eixos identitaris,s’entrecreuen i esdevenen importants en les trajectòries vitals de les persones. Així mateix, volem posar en valor la feina de l’Associació ACATHI, on treballen específicament les necessitats i demandes de les persones migrades LGTBI.


Per a finalitzar i recordant a Nelson Mandela, lluitador incondicional d’aquests valors, llegirem una de les seves reflexions: “Ningú neix odiant a una altra persona pel color de la seva pell, o el seu origen, o la seva religió. La gent aprèn a odiar, i si es pot aprendre a odiar, també es pot ensenyar a estimar, l’amor arriba més naturalment al cor humà que el seu contrari”.


MANIFEST DIA INTERNACIONAL DE LES DONES – 8 DE MARÇ DE 2024

Avui, 8 de març de 2024, Dia Internacional de les Dones, des de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia, a través de la seva Àrea de polítiques de dones LBT, alcem la nostra veu per a detenir la violència i discriminació que sofrim les dones lesbianes, bisexuals i trans. Fa 36 anys, el moviment feminista de Barcelona va ocupar la casa a Font Honrada, on grups de lesbianes van reivindicar altres maneres de relacionar-nos afectivament, formes que desafiaven l’ordre social i de gènere dominant, com l’heterosexisme, la monogàmia i les relacions tradicionals. Mentrestant, les dones bisexuals érem considerades “confuses” i les dones trans no existíem com a tals, simplement érem objecte de patologització i criminalització.

Enguany, especialment, protestem contra els feminicidis, com el que ens va arrabassar a la nostra companya Sandra, dona trans assassinada en el barri de Sant Martí de Barcelona. Protestem contra el constant atac que estem sofrint les dones trans quan se’ns exclou de la nostra lliure elecció de gènere i se’ns roba l’autonomia per a decidir qui som i com som. Quan se’ns ataca física i psicològicament per defensar-nos de l’exclusió i el rebuig a la diversitat. Quan es vulneren els nostres drets sanitaris i educatius. Quan se’ns exclou sistemàticament del món laboral.

Protestem per la invisibilització que sofreixen les dones bisexuals que ataca el seu dret al lliure desenvolupament de la personalitat. Protestem per trencar els estereotips sobre les nostres preferències afectives-sexuals. Les tenim, no tenim dubtes i demanem, simplement, respecte i dignitat.
Protestem per la garantia dels drets de les dones lesbianes a la igualtat de tracte en la seva diversitat de gènere i familiar. Protestem per a detenir els discursos d’odi que ens exclouen de la vida digna i en llibertat. Protestem per un reconeixement dels nostres drets laborals i sanitaris. Protestem per a detenir la violència que sofrim pels estereotips cisheteropatriarcals.

Al mateix temps, reconeixem i donem suport a les reivindicacions del moviment pro drets del treball sexual. Exigim el reconeixement del treball sexual com un treball legítim i la protecció dels drets laborals de les treballadores sexuals, inclòs l’accés a la seguretat social i la protecció contra l’explotació i l’abús. Demandem la fi de la criminalització i estigmatització del treball sexual, i la implementació de polítiques que respectin l’autonomia i la dignitat de les treballadores sexuals.

Així mateix, enguany també celebrem. Celebrem que, per fi, els poders públics han treballat escoltant el moviment transfeminista. No obstant això, sabem que encara queden moltes lluites per donar i moltes conquestes per aconseguir.

La recentment publicada Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI ha donat garanties de l’històric reclam de les dones LBT. Entre altres, la modificació del Codi Civil Espanyol per a garantir el matrimoni igualitari entre persones (rectificant el biologicisme al qual estem acostumades) i el reconeixement de la filiació de les dones lesbianes i trans. A més, s’han implementat mesures en l’àmbit administratiu, educatiu i laboral. I el que més ens interessa, la prohibició de les teràpies de conversió a les quals les dones lesbianes i trans, majoritàriament, estem sotmeses. Tot i així, sabem que no hi ha garantia de drets per a totes, i demanem una visió interseccional de les polítiques transfeministes.

Pel que fa l’àmbit català, la Llei núm. 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, ha inclòs a les dones trans i no binàries, sense exigir el canvi de l’esment relatiu al sexe registrat en la documentació oficial, amb la finalitat de respectar la diversitat de gènere. L’Observatori impulsem la modificació de la llei 11/2014 -llei LGTBI de Catalunya-, marc legal bàsic en la defensa dels nostres drets i llibertats. Dins de les diferents propostes que presentem, volem posar l’accent en la incorporació del terme “LESBOFÒBIA” en el títol de la llei.”

A l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia donem vida el Projecte Cap Dona LBT Sense Defensa per a lluitar contra la doble discriminació que vivim les dones LBT. Us comuniquem que continuem lluitant incansablement pels nostres drets, visibilitat i defensar la nostra veu en tots els espais.
Així, i per totes, denunciem la misogínia que sofrim les dones LBT i el masclisme d’aquest sistema que ens vol silenciades i dòcils. Ens trobaran de front i dempeus.

Mai ens detindrem.

AVUI, LES DONES LBT DE L’OBSERVATORI FEM VAGA.