Font fotografia: Agència Catalana de Notícies (ACN).
L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia ha registrat un total de 353 incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya el 2025, sent l’any amb la xifra més alta des que es recullen aquestes dades a l’entitat. Això suposa un augment del 11% respecte l’any 2024 (318) i del 16,5% respecte l’any 2023 (303). És el tercer any consecutiu que se superen les 300 incidències.
La gaifòbia és l’origen discriminatori més registrat, superant la meitat del total d’incidències, seguit de la transfòbia, la majoria de les quals exercides a dones trans, tot i que hi ha una presència progressiva dels homes trans i les persones no binàries. També destaquen les incidències exercides contra el col·lectiu trans*, en general (ex: campanya pública amb discursos d’odi que denigren les identitats trans). Seguidament, les incidències per LGTBI-fòbia, i per lesbofòbia.
Barcelona, és la província més registrada, representant tres terços del total d’incidències. A continuació, amb una distància percentual significativa, les demarcacions de Tarragona i Girona, seguides de Lleida . També es computen les incidències comeses de forma no presencial per mitjans virtuals.
La ciutat de Barcelona és la població més registrada, suposant més de la meitat del total d’incidències del territori català. Això s’atribueix, en gran part, a l’implementació efectiva del protocol d’actuació davant de situacions de discriminació per LGTBI-fòbia a la ciutat de Barcelona, en el qual hi opera l’Observatori en coordinació amb l’Oficina per a la No Discriminació (OND) i el Centre LGTBI de Barcelona. Els districtes en els quals s’han registrat més incidències han sigut: Sants-Montjuïc, l’Eixample i Sant Martí, zones en les quals l’Observatori té dispositius de punts liles habilitats en festivals i sales d’oci nocturn (ex: Sala Apolo, Sala Razzmatazz, Festival Brunch Electronik, etc.).
Pel que fa als àmbits on han tingut lloc les incidències, la via pública, és el més registrat, seguit del laboral, en el qual hi destaquen les situacions d’assetjament. En tercer lloc, internet i xarxes socials, sobretot discursos d’odi estesos públicament en xarxes socials populars com Instagram, X i Tik Tok.
Per últim, aquest any el tipus de discriminació més registrat ha sigut les mostres d’odi i exaltació, com discursos d’odi en àmbits digitals com els mitjans de comunicació i les xarxes socials i atacs vandàlics a la via pública a simbologies LGTBI+. En segon lloc, les agressions físiques (la majoria de les quals van afegides d’amenaces i agressions verbals), seguit de les situacions d’assetjament, que es donen en àmbits com el laboral, l’educatiu o en l’habitatge.