L’Observatori contra l’Homofòbia demana eines específiques, com les de la violència masclista, per fer-hi front: «No és el mateix combatre l’odi que la discriminació»
Vía Virgínia Arqué (ccma.cat)
La llei catalana contra l’homofòbia, aprovada el 2014, va ser pionera al món a establir sancions per discriminació o violència, però no està aconseguint aturar les agressions, insults o discriminacions contra les persones LGTBI.
Sigui perquè hi ha més situacions d’LGTBI-fòbia o perquè se’n denuncien més, el nombre «d’incidències» registrades per l’Observatori contra l’Homofòbia no ha parat de créixer en els últims cinc anys i ha passat de les 84 registrades l’any 2016 a les 189 del 2020 (un 18,1% més que el 2019, en què n’hi va haver 160).
Unes incidències que només en la meitat dels casos, segons l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), es tradueixen en denúncies, ja sigui «per falta de recursos, desconfiança en les institucions, fatiga emocional davant el llarg procés que els espera o perquè han optat per altres estratègies» fora del circuït penal, administratiu o laboral oficial.
Tot i així, l’any 2020 les denúncies (sobretot d’agressions físiques, amenaces i discriminacions) van augmentar un 22,7% respecte al 2019, segons l’OCH.
Eines específiques contra l’LGTBI-fòbia
L’Observatori contra l’Homofòbia, que ha presentat aquest dilluns la seva memòria anual, també ha notat aquesta tendència a l’alça. Coincideixen que part d’aquest creixement es deu al fet que les víctimes estan més conscienciades, però reclama un protocol específic, com el que existeix per a les violències masclistes, i més eines per fer front a aquest tipus de situacions, com explica el president de l’entitat, Eugeni Rodríguez.
«Les 189 incidències del 2020 ens indiquen que no són una qüestió aïllada. Patim aquests atemptats contra la nostra dignitat. La violència cap a les dones i el col·lectiu LGTBI és estructural, cal canviar el context per no naturalitzar-lo i tenir una entitat còmplice, propera, que et doni la condició de víctima.»
Sobre el baix nombre de condemnes i sancions imposades des del 2014, Rodríguez demana més vies per denunciar i també més acompanyament jurídic i psicològic a les víctimes.
«Hi ha una impunitat molt bèstia. Agredir una persona LGTBI no té un cost per l’agressor que, en el seu imaginari, veu que no ha de respondre del que ha fet, demanar perdó i segons la gravetat anar a un procés penal. Correm el risc que moltes agressions i interpel·lacions es quedin en l’oblit.»
Per l’Observatori contra l’Homofòbia, la falta de sentències condemnatòries també demostra que falten recursos materials i humans per fer front a aquest tipus de delictes, com explica Eugeni Rodríguez.
«Calen eines específiques, perquè no és el mateix combatre l’odi que la discriminació, que les eines legals siguin eficients, que siguin conegudes per tota la ciutadania, que la persona pugui denunciar i que tingui estatus de víctima que li doni possibilitats de tirar cap endavant.»
