L’assetjament escolar, desafortunadament, és un fenomen que afecta milions de joves, infants i adolescents en el seu període escolar. Una de les formulacions de consens és la formulada per Dan Olweus, que defineix l’assetjament escolar com comportaments intencions de repetitivament negatiu (desagradable o feridor) per part d0una o vàries persones, dirigit a una altra persona que pot defensar-se.
La importància de la protecció dels infants i joves en el seu entorn escolar, va portar a la UNESCO, institució que promou la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació, a declarar en 2013, el dia 2 de Maig com el Dia Internacional Contra l’Assetjament Escolar, per tal de lluitar contra una tipologia de violència entre iguals que pretén posar de manifest situacions d’abusos i supremacia de poders mitjançant intimidacions tant directes com indirectes. Parlem, per tant, d’agressions físiques, verbals o directament l’exclusió social de la víctima i/o persona afectada en l’entorn escolar. Els casos d’assetjament més greus ens porten a parlar d’assetjaments que sobrepassen els tradicionals abusos acotats a l’àmbit escolar, amb una intimidació pràcticament constant de la persona assetjada en el seu dia a dia. Per altra banda, la pandèmia, i més específicament el confinament domiciliari, que es va viure de forma global, va fer créixer el ciberassetjament de manera exponencial.
L’atac cap als col·lectius minoritaris o diferenciadors socials, com pot ser les criatures que s’allunyen dels patrons hegemònics del gènere i la sexualitat, és un fenomen que, desafortunadament, és repeteix de manera contínua en els nostres espais escolars.
Segons les dades Ministeri de l’Interior del 2017, l’assetjament escolar associat a l’orientació sexual o a la identitat sexual representa la tercera tipologia d’assetjament més freqüent entre l’alumnat espanyol, sent les persones trans, d’entre 16 i 24 anys, el que més pateixen la discriminació entre els seus iguals, amb un augment, segons la FELGTB, del 60% el darrer any 2019.
L’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere és una problemàtica social que ha portat, als darrers anys, a plantejar unes línies conjuntes d’acció entre diferents agents socials i institucionals. Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia reivindiquem la creació i aprovació d’unes normatives i lleis estatals que donin protecció real i eficient de les agressions i assetjament en l’àmbit educatiu. No podem mirar al costat quan encara segueixen havent-hi aquests comportaments humiliants cap a cert alumnat, convertint-los en una xifra més de les estadístiques oficials. L’alumnat LGTBI segueixen sota una falta de protecció social que els exposa a la discriminació, l’exclusió i la violència per part dels agressors.
Instem a les autoritats polítiques a què desenvolupin, tenint en consideració de les demandes i indicacions de les diverses associacions, col·lectius socials i els mateixos agents que conformen les comunitats educatives, programes transversals que introdueixen la perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere en tots els nivells educatius, coordinant tots els agents. És necessària la pedagogia per a la transformació de contextos educatius que persegueixin la convivència escolar en tot tipus de diversitats, veient aquestes com a una font riquesa de la humanitat i des d’una perspectiva de drets humans i no discriminació. Tanmateix, davant les situacions discriminatòries, s’ha d’establir un circuit de les possibles sancions i accions pedagògiques i restauratives que posin fi a aquests abusos de poders que limiten i afecten en les habilitats psicosocials de les persones en l’evolució del procés d’aprenentatge de l’alumnat com l’afectació en el context social on és present l’assetjament dificultant la convivència escolar.
