En el primer trimestre de 2025, l’Observatori ha registrat un total de 65 incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya, 25 de les quals són motivades per transfòbia, el que suposa el 38,5% del total i un augment del 11,6% respecte les incidències per transfòbia registrades en el mateix període de l’any 2024.
Identificació amb el col·lectiu LGTBI+
El col·lectiu trans* representa el 40% del total de incidències registrades, amb 26 casos, i un augment del 14,7% respecte les incidències del col·lectiu trans* del mateix període de 2024. En segon lloc, l’home gai (30,8%), amb 20 casos, seguit de les incidències generalistes contra el col·lectiu LGTBI+ en general (7,7%), amb 5 casos. Per últim, s’ha registrat 1 incidència d’una persona que s’identifica com a demisexual (1,5%) i de les 10 restants no es disposa de la dada (15,4%).
Si desglossem les dades de les 26 incidències patides pel col·lectiu trans, la majoria corresponen a dones trans, amb 15 casos, seguides de les que son contra el col·lectiu trans en general, amb 8 casos (ex: piulada amb discurs transfòbic). Per últim, 2 incidències patides per homes trans i 1 d’una persona no binària.
Origen discriminatori
La gaifòbia és l’origen discriminatori més registrat (50,8%), amb 33 casos, representant més de la meitat del total d’incidències. En segon lloc, les incidències per transfòbia (38,5%), amb 25 casos.
Per últim, les incidències comeses per LGTBI-fòbia (6,2%), en general, amb 4 casos, i lesbofòbia (4,6%), amb 3 casos.
Territori
Barcelona és la província on s’han registrat més incidències (73,8%), superant els dos terços del total d’incidències, amb 48 casos, diferenciant-se significativament de les dades quantitatives de la resta de províncies. Dins de la demarcació, destaquen les incidències registrades a la ciutat de Barcelona, amb un total de 32 casos.
A Tarragona se n’han registrat 3 (4,6%) i a Girona 2 (3,1%). A la província de Lleida s’ha registrat 1 incidència (1,5%).
Pel que fa a les incidències comeses de forma no presencial (16,9%), s’han registrat 11 casos.
Àmbit
La via pública és l’àmbit on s’han registrat més incidències (23,1%), amb 15 casos, seguit de l’àmbit laboral (16,9%), amb 11 casos, i d’internet i les xarxes socials (13,8%), amb 9 casos. També destaquen el nucli de convivència (10,8%), amb 7 casos, i l’espai d’oci nocturn i l’àmbit institucional (6,2%), amb 4 casos cadascun.
Pel que fa als altres àmbits, s’han registrat entre 1 i 3 incidències en els sectors educatiu (3,1%, 2 casos), salut (3,1%, 2 casos), transport públic (3,1%, 2 casos), habitatge (4,6%, 3 casos), comunicació privada (1,5%, 1 cas), esportiu (1,5%, 1 cas) i mitjà de comunicació (1,5%, 1 cas).
Finalment, hi ha 3 incidències (4,6%) de les quals no es disposa de dades sobre l’àmbit en què s’han produït.
Tipus de discriminació
Les mostres d’odi i exaltació són el tipus de discriminació més registrat (30,8%), amb 20 casos, que fan referència als discursos d’odi per LGTBI-fòbia, un marcador propi de la pàgina web de l’Observatori.
En segon lloc, les situacions d’assetjament (21,5%), amb 14 casos.
Seguidament, destaquem les agressions físiques (15,4%), amb 10 casos, la majoria d’elles acompanyades d’agressions verbals (13,8%, 9 casos) i amenaces (6,2%, 4 casos).
També s’han registrat 8 casos de tracte inadequat (12,3%), mentre que les amenaces representen 4 casos (6,2%).
Incidències per transfòbia
Es constata que la majoria d’incidències per transfòbia són discursos d’odi, que tenen lloc en espais públics, com missatges transfòbics escrits a una estació d’autobús o la penjada de cartells transexcloents a la via pública per la manifestació del dia internacional de la dona (8M).
Aquests discursos també s’han detectat a espais virtuals, sobretot a les xarxes socials, però també a mitjans de comunicació com articles sobre competències esportives amb discurs transfòbic i la negació de les identitats trans* en programes de la televisió pública.
Així mateix, també s’han registrat incidències en l’àmbit institucional, com la convocatòria d’una xerrada amb discurs transfòbic en espais públics i amb la col·laboració de la institució i tractes inadequats en els tràmits de canvi de sexe registral i de nom en espais com els Centres d’Atenció Primària (CAP) i el registre civil.
Pel que fa a les incidències patides per persones físiques del col·lectiu trans*, la majoria són dones trans, i tenen en lloc en àmbits com el laboral, l’oci nocturn i el nucli de convivència.
Cal destacar la interseccionalitat present en algunes de les persones usuàries com el sensellarisme, la irregularitat administrativa i el treball sexual.