OCH

BENVOLGUDA EMPAR,

Davant del teu article d’opinió al diari ARA, creiem oportú fer-te arribar algunes consideracions al respecte:

L’Observatori Contra l’Homofòbia no et va titllar necessàriament d’homòfoba, vam expressar el nostre malestar cap a una frase que considerem que és de caire homofòbic, que és diferent.

Les teves explicacions en aquest nou article d’opinió no ens fa canviar la nostra posició al respecte. La frase destacada i per la qual, nosaltres vam actuar és la següent: “Ser català a Espanya és com ser gai al Marroc, salvant les distàncies”. Tal i com construeixes la frase sembla ser que estàs realitzant una comparació, del tot desafortunada al nostre parer.

Bé, si la teva pretensió inicial era traslladar un greuge comparatiu a través d’aquesta frase ens sembla que no era el més adient i potser hauries d’entendre que has pogut ofendre. A mode d’exemple, t’adjuntem una notícia publicada al diari El Público el 26 de març del 2016, on exposa la brutal pallissa a casa a dos persones gais i on els van treure al carrer humiliant-los i que posteriorment van voler ser condemnats a presó per  expressar la seva estima (http://www.publico.es/internacional/agreden-brutalmente-casa-gays-marruecos.html). Sí, Empar, amb això vas “nodrir” la teva comparació.

Utilitzar, per tant, una realitat de diversitat afectiva i sexual perseguida i criminalitzada a mode de comparació per “opinar” sobre una realitat jurídica-política totalment diferent (escenaris i temàtiques diferents) és no tenir coneixement (o fer saber que no la tens) sobre la realitat del col·lectiu LGTBI al Marroc. Nosaltres, els teus amics de l’Observatori amb els que dius que fas sopars, hem mantingut reunions amb associacions del Marroc, i et podem ben assegurar, que ser català o ser independentista NO és com ser gai al Marroc. Si el que volies dir és que “no tots som iguals davant la llei perquè la llei no és igual davant de tots”, repeteixo, podies haver utilitzar la teva “inestimable creativitat” i no utilitzar la realitat del col·lectiu LGTBI al Marroc. Fent-ho hi ha el risc de simplement banalitzar la problemàtica social que existeix.

No entrarem a un debat ideològic-polític, perquè no és la nostra tasca principal, l’Observatori Contra l’Homofòbia té un objectiu i és lluitar contra la LGTBI-fòbia en tots els escenaris on es pugui produir i donar un suport integral a les víctimes. Tanmateix, també et dedicarem uns comentaris respecte a això.

Utilitzar un argumentari polític-ideològic de les persones que formem part de l’Observatori sense conèixer a fons l’entitat és com a mínim arriscat per no parlar de la teva senyalització amb noms i cognoms que creiem que està fora de lloc.  Comentar-te, que les persones que treballem i/o col·laborem amb l’Observatori tenim militàncies, simpaties i/o ideologies heterogènies, pluralisme podria ser la paraula més encertada respecte a aquesta qüestió.

La nostra tasca no depèn de la ideologia o simpatia amb la que “mirem” el món (tot i que ajuda), som persones tècniques i/o activistes que donada la nostra formació i/o experiència intentem fer de l’Observatori una eina al servei del col·lectiu LGTBI i una pedagogia social que contribueixi a la transformació de la nostra societat intervenint de la millor manera possible. Acusar a una entitat d’anar en contra d’un Departament de la Generalitat de Catalunya per motius ideològics sense coneixença ratlla l’absurd. Tanmateix, hi podem ser crítics quan ho considerem oportú, per tant,  volem posar l’accent a una acusació que ens fas i que revesteix força gravetat, nosaltres no treballem en contra de ningú, nosaltres, Empar, ens esforcem dia a dia per obtenir mecanismes i recursos que contribueixen a l’eradicació d’una de les majors xacres socials que existeixen com és la LGTBI-fòbia i el que volem és que totes hi tinguem el mateix compromís.

Cristian Carrer

Coordinador Tècnic de l’Observatori Contra l’Homofòbia.

EL DISCURS D’ODI NO POT ESTAR EMPARAT EN LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

El discurs de Xavier Novell (bisbe de Solsona) és reduccionista i simplista, utilitza un argumentari que exclou a múltiples realitats existents en la nostra societat en relació amb estructures familiars no normatives. És a dir, exclou a totes aquelles que no estan formades per mare – pare i fills/es. Ens preguntem, què succeeix amb els fills/es de mares solteres? o què poden sentir els pares de persones LGBTI davant aquest discurs? (per mencionar alguns exemples). La narrativa interpel·la al rol patern com “inacció/passivitat” com una relació causa – efecte d’una suposada orientació sexual i/o identitat de gènere diferent a la normativa, tanmateix les situa en el terreny de lo negatiu, lo immadur o que pot comportar confusió al jovent LGTBI (utilitzant termes de la mateixa homilia).

El plantejament base en que es sustenta aquest “argumentari” contribueix a forjar estereotips i prejudicis respecte al col·lectiu LGBTI. Si la nostra feina és generar mecanismes i recursos per la seva eradicació, creiem firmament que la via punitiva ha d’estar contemplada cap a la distribució d’aquesta tipologia de discursos. Si bé, des de l’Observatori Contra l’Homofòbia valorem la pedagogia social com una eina necessària i clau per a la transformació social, no podem obviar que desgraciadament avui també necessitem accions sancionadores que impulsin una tolerància zero cap a situacions discriminatòries. Ens sembla perillós que aquestes narratives estiguin emparades sota la llibertat d’expressió ja que amaguen discursos d’odi i discriminació que poden comportar a una normalització de l’homofòbia si no hi intervenen accions més contundents.

Carla Agulló (Oficina de Denúncies OCH, 2017) recorda que la CE, en el art.9.2,  parla de garantir les mesures que permetin als individus viure en llibertat així com eliminar barreres que dificultin la integració. Discursos com el proferit pel Bisbe de Solsona precisament el que fan és el contrari, perpetuen estereotips que permeten a altres homofòbics sentir-se legitimats en les seves agressions i discriminacions. Molta gent té en persones com el Bisbe una font d’opinió.  Per tant, si personatges públics com ell encoratgen a alienar als homosexuals, opinant que són fruit d’alguna malformació vital, persones incompletes que no han sabut desenvolupar la seva heterosexualitat correctament, estan donant ales a que altres posin en pràctica el seu discurs, agredint i discriminant a persones LGBTI pel fet de ser diferents, principalment pel fet de no ser heterosexuals. D’això deriva com a conseqüència que les persones LGBTI poden veure dificultada la seva integració (Agulló, 2017).

Tanmateix, interpreta que segons el punt a) de l’article 34 en referència de les infraccions lleus de la Llei 11/2014 s’ha incorregut en una possible infracció que dicta: “fer servir expressions vexatòries, per qualsevol mitjà, que incitin a exercir la violència, contra les persones o llurs famílies, per causa de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere, d’una manera intencionada”. Aquí la incitació ve donada per la voluntat del Bisbe de perpetuar idees nocives que associen als col·lectiu LGBTI amb persones defectuoses. (Agulló, 2017)

Nosaltres afegim, el punt c) de l’article 34 de la Llei 11/2014, que dicta que pot ser objecte de sanció portar a terme actes que comportin aïllament (en aquest cas el discurs del bisbe exclou realitats familiar existents), rebuig o menyspreu públic (la homilia es pública), notori i explícit de persones per causa de l’orientació sexual, identitat de gènere o l’expressió de gènere. Per tant, creiem que la situació narrada s’adequa als paràmetres establerts per la Llei 11/2014.

Com exposa el títol, el discursos d’odi no poden estar emparats sota l’argumentari de la llibertat d’expressió pels riscos i conseqüències que poden comportar.

Francisca Cifuentes i Cristian Carrer

Psicòlegs de servei Atenció a la Víctima de l’Observatori Contra l’Homofòbia

 

The Observatory Against Homophobia (OCH), we have translated into english the anual study The State of LGBTI-Phobia in Catalonia directed by Elena Longares.

In the study you can find: (1) the legal framework in which the study is framed; (2) the quantitative analysis of the data collected through the incidences recorded by the entity (annual comparison, by groups, areas, age and territories); (3) qualitative contrast of the data (narratives of persons offering their testimony); (4) conclusions and recommendations, (5) a good practice on care for the victim of transphobic bullyng, among other topics.

 

You can access in the following link:

The State of LGBTI-PHOBIA in Catalonia 2016

Aquest dissabte 1 de juliol, el col·lectiu LGTBI va sortir al carrer en commemoració del 40è aniversari de la primera amnifestació pels drets LGTBI produïda a Barcelona l’any 1977, l’acte va estar organitzat per la Comissió Unitària 28 de Juny on participen multitud d’entitats de la xarxa associativa LGTBI.

A continuació deixem la notícia del diario.es:

Portavoces de la Comisión Unitaria 28 de junio, que conmemora el 40 aniversario de la primera manifestación en Barcelona a favor los derechos de lesbianas, gais, transexuales, bisexuales e intersexuales (LGTBI), han reclamado hoy que se apliquen sanciones a las conductas homófobas para acabar con ellas.

«Si no hay sanciones, no se crea el imaginario adecuado para que veamos que agredir no es gratis. La ley se tiene que cumplir y se tiene que sancionar», ha sostenido el presidente del Observatorio Contra la Homofobia (OCH), Eugeni Rodríguez.

Ha sido en declaraciones a los medios antes de la lectura del manifiesto que ha dado el pistoletazo de salida a la marcha que ha reunido a medio millar de personas y que ha arrancado en la plaza Universitat de Barcelona, en un ambiente tan festivo como reivindicativo.

Las banderas del Arco Iris han puesto el color al acto, que se ha celebrado en Barcelona de forma paralela al WorldPride 2017, que ha reunido a dos millones de personas en Madrid y que ha convertido la capital española en el epicentro mundial del colectivo LGTBI.

Entre los asistentes al acto de Barcelona se encontraban la alcaldesa de la ciudad, Ada Colau, y la diputada de la CUP Gabriela Serra.

La alcaldesa ha suscrito la petición del colectivo convocante y ha recordado que ya existe una ley -la 11/2014- que contempla sanciones contra agresiones como la sucedida esta misma semana, cuando un grupo de personas agredió a dos lesbianas que se habían dado un beso a las puertas de un bar de Arbeca (Lleida).

«Evidentemente que hay que sancionar y que no se puede ser permisivos con comportamientos homófobos, pero sobre todo hay que apostar por la educación y los valores, y que no se vea como una cosa excepcional porque todos somos personas diversas y quien crea que es normal vive autoengañado», ha subrayado Colau.

Por su parte, Eugeni Rodríguez ha precisado que las sanciones deben ir de la mano de políticas de acompañamiento a la persona agredida, con la finalidad de minimizar el impacto negativo que un suceso traumático les pueda suponer.

«Lucha por la liberación», «40 años saliendo a la calle por la liberación LGTBI», «Por un movimiento LGTBI anticapitalista y combativo, recuperemos el espíritu de Stonewall» y «Somos vuestros padres. Somos vuestras madres. Estamos a vuestro lado» son algunos de los lemas que se han exhibido en los muchos carteles que se han lucido durante la manifestación.

Junto a las banderas reivindicativas se ha exhibido también una ‘estelada’, la bandera independentista, con los colores del Arco Iris en vez de las habituales franjas rojas y amarillas, que varias personas han transportado durante todo el trazado.

Los convocantes han aplaudido los avances conseguidos desde que se derogara la Ley de Peligrosidad Social que se aplicaba durante el franquismo, pero han subrayado que aún quedan asignaturas pendientes para acabar con la discriminación por motivo de orientación o identidad sexual.

En este sentido, han pedido un mayor desarrollo de la Ley 11/2014 contra la homofobia, con un especial acento en el colectivo transexual, que es quien el que, han asegurado, más actitudes denigrantes y homófobas está soportando en la actualidad.

Por contra, han rechazado que se quiera «desactivar» la mencionada norma con el «proyecto de la Ley para la igualdad y la no discriminación», que han alertado que presenta un texto muy generalista que no cuenta con el consenso de los colectivos LGTBI.

ÚLTIMA HORA.

EL SÍNDIC INDICA A LA GENERALITAT QUE HA DE RECONÈIXER A l’OCH COM A PART INTERESSADA EN ELS PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS QUE AFECTIN DRETS LGTBI.

La resolució és fruit de l’actuació d’ofici del Síndic 0004/2017. La Generalitat de Catalunya ha estat negant sistemàticament a l’OCH la capacitat de ser part interessada en els casos de possibles vulneracions de la Llei 11/2014. A mode d’exemple, els casos de l’Arquebisbat de Barcelona, Bisbe de Solsona o el Professor de Lleida. La recomanació del Síndic ha estat comunicada a la Generalitat de Catalunya.

Aquest dijous a les 17.30 hores a la seu de l’Observatori Contra l’Homofòbia tindrà lloc una roda de premsa per donar a conèixer la fotografia de l’Estat de la LGTBI-FÒBIA a Catalunya en els últims 6 mesos. L’Informe ha estat elaborat per la seva directora, Elena Longares i tractarà sobre les darreres sobre agressions i discriminacions.

També es presentarà la campanya «Esborrem l’odi i la lgtbi-fòbia». El President de l’Observatori, Eugeni Rodríguez explicarà la proposta de la campanya que pretén implicar a tota la societat a denunciar les situacions de discriminació i combatre l’odi vers les persones LGTBI.

Us esperem!

Edicio: Us podeu descàrreguer el document complert presentat en el següent enllaç enllaç.