General

L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia s’adhereix a la vaga general de l’11 de novembre. Ho fa des d’una constatació fonamentada en la nostra tasca d’atenció i de recerca. L’exclusió residencial i l’LGTBI-fòbia es reforcen mútuament i és per això, que les polítiques d’habitatge són un instrument imprescindible de les polítiques d’igualtat.

El context residencial català és de tensió sostinguda. Segons l’INCASÒL, el lloguer mitjà va arribar al quart trimestre de 2025 als 884 euros mensuals a Catalunya i als 1.160 euros a Barcelona. L’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya situa la taxa d’emancipació juvenil del 2025 en un mínim històric del 14,5%. El mateix informe indica que el lloguer mitjà absorbeix el 98,7% del salari d’una persona jove. Catalunya va concentrar un de cada quatre desnonaments de l’Estat durant el primer semestre de 2024, el 75% vinculats al lloguer, segons el Consell General del Poder Judicial. El recompte de la Fundació Arrels de desembre de 2025 va comptabilitzar 1.982 persones dormint al carrer a Barcelona, un 43% que l’any anterior.

Aquest escenari no afecta tothom per igual. La tercera enquesta LGBTIQ de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (en endavant, FRA) recull que el 18,7% de les persones LGBTIQ ha patit sensellarisme almenys una vegada a la vida. La xifra arriba al 34,2% de les persones intersexuals, al 31% de les dones trans i al 29% de les persones no binàries. La forma més freqüent és, a més, la més invisible, el 12,9% havia hagut de viure temporalment a casa d’amistats o familiars, una situació que escapa als recomptes i als circuits d’atenció i acompanyament.

Hi intervenen diversos elements acumulatius. El primer és el rebuig familiar. L’informe Perceptions d’ILGA Europa en 2021 identifica el conflicte familiar vinculat a la identitat com la causa més freqüent del sensellarisme juvenil LGBTI+.

El segon és la discriminació directa. Els informes de l’Observatori documenten l’habitatge com un àmbit recurrent d’incidències: el 2021 ja en representava el 10,6%. L’informe de 2025, que va registrar 353 incidències i hi dedica per primera vegada un capítol específic al sensellarisme i l’habitatge on identifica el rebuig en la selecció de llogaters, l’ocultació de la identitat per accedir a un habitatge, l’assetjament veïnal i l’expulsió familiar com a situacions discriminatòries presents en la societat.

El tercer és la precarietat laboral. La FRA indica que el 19% de les persones LGBTIQ de l’Estat va patir discriminació laboral l’any anterior a l’enquesta. L’evidència mostra que en un mercat tensionat, les exigències de solvència reprodueixen així les desigualtats laborals.

Aquests elements s’aguditzen per a les persones LGTBI+ migrades. L’Oficina per la No Discriminació de Barcelona (2024) identifica el racisme com el principal motiu de discriminació en l’accés a l’habitatge. La Llei 13/2025, dels drets de les persones LGBTI i l’erradicació de l’LGBTI-fòbia, reconeix expressament aquesta discriminació múltiple.

Malgrat l’evidència, la resposta institucional és insuficient. El 72% de les organitzacions consultades per l’ILGA Europa no coneixia cap política nacional sobre el sensellarisme juvenil LGBTI. A Catalunya manquen dades desagregades, i la infradenúncia agreuja aquesta invisibilitat, segons la FRA, només el 9% de les persones LGBTIQ de l’Estat espanyol que han patit discriminació l’ha denunciada.

En coherència amb les recomanacions del nostre informe, proposem diverses mesures. Cal incorporar la perspectiva LGTBI+ a les polítiques d’habitatge i de sensellarisme, amb protocols davant la discriminació i recursos residencials amables per a les persones LGBTI+. Cal valorar un parc públic que faciliti l’emancipació dels joves en situació de vulnerabilitat i cal reforçar la prevenció del rebuig familiar i millorar la recollida de dades, incloent-hi el sensellarisme ocult.

L’habitatge és un determinant social de l’LGTBI-fòbia, la seva mercantilització amplifica les discriminacions, i la seva garantia com a dret és condició necessària per erradicar-les. Per tots aquests motius, convidem a totes les entitats i persones del col·lectiu a sumar-se a la vaga general de l’11 de novembre.

La diversitat dels nostres cossos és una realitat que cal reconèixer, no corregir.

Avui, 26 d’octubre, Dia Internacional de la Visibilitat Intersexual, reivindiquem el dret de totes les persones a viure els seus cossos amb llibertat, autonomia i dignitat. La intersexualitat forma part de la diversitat de les característiques sexuals humanes i no és cap error que calgui corregir ni cap realitat que s’hagi d’ocultar.

Defensem el dret de les persones intersex a decidir sobre els seus propis cossos. Rebutgem les intervencions quirúrgiques i els tractaments mèdics innecessaris o realitzats sense consentiment lliure i informat, especialment durant la infància, quan aquestes pràctiques poden vulnerar l’autonomia corporal i condicionar irreversiblement les seves vides.

Les dades de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), publicades el 2025 a partir d’una enquesta realitzada el 2023, evidencien la magnitud dels reptes que encara tenim al davant: el 57% de les persones intersexuals enquestades havia patit intervencions quirúrgiques o altres tractaments per modificar les seves característiques sexuals sense consentiment informat; el 61% havia experimentat discriminació per ser LGBTIQ+ en algun àmbit de la vida durant l’any anterior, i el 76% havia patit assetjament, burles, insults o amenaces a l’escola. FRA (2025), Being intersex in the EU.

Aquestes xifres no són només dades. Són el reflex de les conseqüències d’una societat que encara imposa normes sobre els cossos, defineix quines corporalitats considera legítimes i converteix la diferència en motiu de discriminació, estigma i violència.

Per això, reivindiquem una societat que deixi de patologitzar la diversitat corporal i que garanteixi els drets de les persones intersex en tots els àmbits de la vida. Una societat que qüestioni els prejudicis, transformi les pràctiques mèdiques i educatives, i asseguri que cap persona hagi de modificar el seu cos per encaixar en les expectatives socials.

Avui, i cada dia:

• Reivindiquem l’autonomia corporal i el dret de les persones intersex a prendre decisions lliures i informades sobre els seus cossos.

• Defensem el reconeixement de totes les característiques sexuals com a part de la diversitat humana, amb els mateixos drets, dignitat i respecte.
  

• Exigim la despatologització de la intersexualitat, la fi de les intervencions mèdiques innecessàries i sense consentiment informat, i una atenció sanitària respectuosa amb els drets humans.
  

• Reclamem educació, visibilitat i polítiques públiques efectives per combatre els prejudicis, l’assetjament i totes les formes de discriminació contra les persones intersex.
  

Perquè la diversitat no necessita ser corregida, sinó reconeguda i respectada. Perquè els drets no poden dependre de com són els nostres cossos.

Avui i cada dia, defensem la llibertat de ser, l’autonomia per decidir i el dret a viure sense violències. Cap cos és incorrecte. La diversitat ens enriqueix.

L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia expressem el nostre condol per la mort d’una persona de 14 anys a Viladecans, que, segons la informació de què disposem, hauria patit situacions d’assetjament escolar per presumptes motius d’LGTBI-fòbia en un institut de L’Hospitalet de Llobregat.

És imprescindible implementar mesures efectives de prevenció i abordatge de les discriminacions i l’assetjament per motius d’LGTBI-fòbia a tots els centres educatius de Catalunya. Cal treballar la convivència amb tota la comunitat educativa i garantir entorns amables i lliures de violències. Els centres educatius són espais fonamentals per al desenvolupament integral de l’alumnat.

Exigim una investigació exhaustiva i esclaridora dels fets, així com que s’assumeixin les responsabilitats que corresponguin i s’impulsin les mesures necessàries per evitar que situacions com aquesta es tornin a produir. No podem permetre que les violències i les discriminacions quedin sense resposta.

Cal una resposta institucional, comunitària i social ferma davant l’assetjament escolar i l’LGTBI-fòbia. La prevenció, la detecció precoç i l’acompanyament no poden ser opcionals.

Des de l’Observatori estem a disposició per oferir el suport i l’acompanyament que siguin necessaris.

Avui, 23 de setembre, reivindiquem el dret de les persones bisexuals a existir, ser reconegudes i viure lliurement la seva orientació sexual. En una societat on la invisibilitat i els prejudicis encara persisteixen, fer visible la bisexualitat és també qüestionar les estructures que la neguen, la simplifiquen o la releguen a un segon pla, dins i fora de la comunitat LGTBIQ+.

La bisexualitat no és una fase, una indecisió ni una etapa de transició cap a una altra orientació. És una orientació sexual legítima i diversa que no necessita ser demostrada ni validada a través de les relacions, les experiències o les preferències de cada persona. Dir a una persona bisexual que «està confosa», que «en realitat és heterosexual o homosexual» o que ha de triar una única orientació són formes de bifòbia que qüestionen la seva identitat i neguen la seva autonomia. Combatre aquests estereotips és una responsabilitat col•lectiva.

La realitat bisexual no és única ni homogènia. Les experiències de discriminació estan travessades pel gènere, l’edat, l’origen, la situació socioeconòmica, la discapacitat, l’aspecte físic i altres factors que poden generar desigualtats. Les dones bisexuals, en particular, afronten formes específiques de masclisme, hipersexualització i qüestionament de la seva orientació. No podem parlar de visibilitat sense reconèixer aquestes diferències ni sense garantir que totes les veus siguin escoltades.

La bifòbia també es manifesta quan es pressuposa que una persona bisexual és heterosexual o homosexual en funció de la seva parella; quan se la considera menys compromesa, més promíscua o incapaç de mantenir relacions estables; quan se sexualitza la seva orientació o se li exigeix demostrar-la constantment. Aquestes actituds poden produir-se en l’àmbit familiar, educatiu, laboral i afectiu, així com dins de la mateixa comunitat LGTBIQ+. Cap d’aquestes experiències s’ha de normalitzar ni invisibilitzar.

En l’àmbit de la salut, reclamem una atenció que no doni per descomptada l’orientació sexual de les persones a partir de la seva parella o de les seves pràctiques. Els serveis sanitaris han de garantir una atenció inclusiva i adaptada a la diversitat sexual, sense prejudicis ni suposicions que dificultin la comunicació o l’accés a la informació.

Per tot això, reclamem polítiques d’igualtat que incorporin la bisexualitat de manera específica i transversal; formació per a professionals sanitaris, educatius i d’atenció a les violències; protocols que reconeguin la bifòbia com a element discriminatori, i campanyes que qüestionin els estereotips i facin visible la pluralitat de les nostres experiències.

Volem una societat que no ens obligui a escollir entre dues realitats, que no mesuri la nostra orientació en funció de la persona amb qui compartim la vida i que no converteixi la nostra identitat en una qüestió de debat permanent. Reivindiquem espais on ser bisexual no sigui una explicació que haguem de donar, sinó una realitat plenament reconeguda.

Avui i cada dia, fem visible la bisexualitat, defensem la diversitat i alcem la veu contra la bifòbia.

Som Bisibles! Visibilitat bisexual, ja! Aturem la bifòbia!

Font: Parlament de Catalunya.

Avui, 21 de setembre, l’Eugeni Rodríguez, president, i l’Albert Carrasco, jurista de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia, han presentat els informes de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya dels anys 2024 i 2025 davant la Comissió d’Igualtat del Parlament de Catalunya.

📊 Les dades evidencien la persistència de la LGTBI-fòbia a Catalunya:

• L’any 2024 es van registrar 318 incidències per LGTBI-fòbia, mentre que el 2025 se’n van registrar 353.

• En ambdós anys, la majoria d’incidències es van produir durant el cap de setmana.

• L’espai públic, i especialment la via pública, continua sent l’escenari on es registren més discriminacions.

• Les violències digitals i els discursos d’odi també mostren una tendència a l’alça, en un context d’auge de l’extrema dreta.

• La gaifòbia representa més de la meitat de les incidències registrades. La transfòbia, per la seva banda, incrementa el seu pes percentual.

• Barcelona és la demarcació amb més incidències registrades, especialment a la ciutat de Barcelona. Garantir una detecció i un registre equitatius arreu del territori català continua sent un repte.

Conclusions i recomanacions

Des de l’Observatori, destaquem la necessitat de:

🔹 Implementar les conclusions del Grup de Treball sobre l’LGTBI-fòbia del Parlament de Catalunya.

🔹 Impulsar polítiques públiques específiques per garantir els drets i les llibertats de les dones lesbianes i bisexuals.

🔹 Desplegar de manera efectiva la recentment aprovada Llei 13/2025 i el Pla Nacional contra els Discursos d’Odi.

🔹 Dissenyar i executar un protocol d’abordatge de l’LGTBI-fòbia a Catalunya, amb la participació de tots els agents socials i institucionals competents, per avançar en la seva eradicació.

La lluita contra l’LGTBI-fòbia requereix compromís institucional, polítiques públiques efectives i la implicació de tota la societat.

L’any 2023, un home va ser víctima d’amenaces, insults gaifòbics i una persecució mentre circulava per la via pública a Barcelona. Els fets van ser comesos per un grup d’homes que es desplaçaven en cotxe.

Davant d’aquesta situació, es va activar el Protocol contra l’LGTBI-fòbia de Barcelona, en coordinació amb l’Oficina per la No Discriminació. La víctima va decidir personar-se com a acusació particular i va comptar amb la representació lletrada d’un dels advocats del gabinet jurídic de l’Observatori.

L’any 2025 es va arribar a un acord de conformitat a l’Audiència Provincial de Barcelona. En aquest acord es va reconèixer la comissió d’un delicte d’odi i es va acordar una pena de sis mesos de presó, suspesa amb la condició de complir diversos requisits, entre els quals hi havia participar en una formació sobre acceptació de la diversitat i abonar la responsabilitat civil a la víctima.

Posteriorment, el condemnat va incomplir les condicions acordades i es va sol·licitar la revocació de la suspensió de la pena. Com que no es va poder localitzar, se’n va acordar la cerca i captura.

Recentment, el condemnat ha estat localitzat i ha indemnitzat la víctima pels danys morals soferts.

Aquest cas posa de manifest la importància de l’acompanyament jurídic i del seguiment dels procediments per garantir el compliment de les resolucions judicials i les responsabilitats derivades dels delictes d’LGTBI-fòbia, així com la reparació de la dignitat de les persones afectades.