premsa

MANIFEST 26 D’ABRIL. DIA DE LA VISIBILITAT LÈSBICA

L’any 2008, tres anys després de l’aprovació del matrimoni igualitari, es va acordar el dia de la Visibilitat Lèsbica per iniciativa de Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Trannsexuals i Bisexuals (FELGTB) . La seva commemoració en el món encara és incipient, però va tenir especial acolliment a Sud-amèrica. Per exemple, a l’Argentina, és un dia per a recordar l’assassinat de Natalia Gaitán pel pare de la seva núvia, i també per a reclamar diferents injustícies molt pròpies en el moviment lèsbic.

Per això, recordem aquesta V de Visibles, perquè revivim aquest gest que ens va empoderar en el seu moment, que ens va impulsar a expressar-nos en llibertat sent qui som i estimant a qui estimem i, sobretot, a nosaltres mateixes. Perquè quan et trobes a tu mateixa i acceptes qui eres, pots sentir-te més forta. Reconèixer-te en altres com tu, tot i les diferències, et fa no sentir-te ni sola ni aïllada, perquè ser diverses adquireix un valor positiu.

No obstant això, per què es necessita un dia de Visibilitat Lèsbica?

En primer lloc, perquè els moviments feministes tenen molt a veure amb el lesbianisme. Una de les lluites encara pendents consisteix a reconèixer a les dones com a persones amb els seus propis desitjos sexuals, després d’haver estat negats, prohibits, reprimits i invisibilitzats al llarg de la història. Sobre aquest tema, a les dones mai se’ls ha percebut com a subjectes “pensants” ni amb desitjos propis, sinó com a subjectes desitjats per i per als homes. Això ha generat un buit especial en el reconeixement de les dones lesbianes per “prescindir” d’un home heterosexual.

D’altra banda, val reconèixer que avui dia diferents dones de classe mitjana hagin passat de l’àmbit domèstic al laboral amb cert reconeixement públic, encara amb moltes desigualtats, com les bretxes salarials a nivell mundial, ens ha de fer seguir en una igualtat real. No obstant això, aquesta visibilitat que floreix ve acompanyada amb el silenci de les dones lesbianes, tant dins i fora de l’armari, pel conservadorisme dels seus centres de treball. Si bé ara està prohibit que puguin ser acomiadades per motius d’orientació sexual, això pot portar a certs actes de lesbofòbia subtils com assumir l’heterosexualitat immediata, així com realitzar preguntes incòmodes: “i tu tens nuvi?”, “llàstima que siguis lesbiana”, “no m’imaginava que ho fossis, és que no ho sembles” etc.

Dins del mateix col·lectiu LGTBI, els homes gais tenen més notorietat pública, mentre que les dones lesbianes són vagament esmentades en les lluites i manifestacions. No són exempts els estereotips de masculinitat tòxica adjudicats en elles, tal com succeeix amb els homes heterosexuals amb els mandats de mostrar-se forts i no mostrar vulnerabilitat. És per això que són necessaris els esforços per a una visibilitat lèsbica més present i plural en l’espai públic, així com eines per a donar resposta a la lesbofòbia, també invisibilitzada.

La lesbofòbia és present en la nostra societat, durant l’últim any, des de l’Observatori Contra l’Homofòbia hem detectat un dèficit en les incidències rebudes, i és per aquest motiu que hem engegat una campanya d’atenció específica per a dones lesbianes (cis o trans). Les situacions rebudes són heterogènies des de la censura a un mural que expressa afectivitat i sexualitat entre dones,  la invisibilitat de la homomaternalitat en formularis institucionals que no tenen en compte aquesta estructura familiar a la no acceptació de relacions lèsbiques per part de la família, per posar alguns exemples. Continua sent necessària l’efectiva implementació de la Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI, adequar les mesures i resoldre els problemes en el circuit del protocol de reproducció humana assistida, és un altre dels imperants a visibilitzar i reclamar.

La invisibilitat, lamentablement, segueix present en molts àmbits de les nostres vides, així com els prejudicis i estereotips sobre les dones lesbianes, de manera que segueix sent necessària la sensibilització i formació del personal sanitari, especialment d’atenció primària i  ginecològica, així com el personal de centres geriàtrics, i forces i cossos de seguretat de l’estat.

Malgrat tot, son moltes les dones lesbianes que en els últims anys han aconseguit donar un pas endavant i ser visibles en diferents àmbits, com la política, els mitjans de comunicació, la cultura, l’esport, la salut o l’educació, i aquesta visibilitat és important perquè ens converteix en referents positius i de diversitat per a altres. A nivell d’espai públic, a Catalunya comptem amb els Jardins de Safo, ubicats a Barcelona, però creiem necessari un major reconeixement a l’afecte i simbolismes lèsbics en l’espai públic.

Tot això, és important, per nosaltres, però sobretot per totes aquelles que avui encara no poden ser elles mateixes, per totes aquelles que s’enfronten o conviuen en espais i amb persones intolerants que no reconeixen la diversitat afectiva-sexual, de gènere i familiar. Per aquest motiu és necessari  aconseguir la implantació dels programes de formació i informació dirigits a tots els centres educatius que incorporen la diversitat afectiva-sexual, de gènere i familiar en tots els currículums i nivells formatius, així com que aquest treball per la visibilitat es faci extensible a l’àmbit laboral.

En definitiva, la Visibilitat Lèsbica ha de ser transversal en diferents àmbits i al llarg de tot l’any perquè opta a donar-li, com ho diu, VISIBILITAT a totes les dificultats que comporta una doble càrrega social: el ser dona i lesbiana alhora. Prou lesbofòbia!

 

22 D’ABRIL DIA PEL TRANSPORT PÚBLIC SENSE LGTBI-FÒBIA

Avui 22 d’abril, es celebra un dels primers judicis en tot l’Estat espanyol contra la responsable d’una agressió a una parella de noies lesbianes mentre viatjava en el metro de Barcelona. Els fets van ser els següents:

Al juliol del 2019, una parella de dones expressen el seu afecte amb un petó en un vagó del metro i en aquell moment comencen a rebre tot una sèrie d’insults i vexacions, una dona en una actitud intimidatòria les increpa durant 10 minuts sota la passivitat de la gent que estava al voltant (només va incidir una dona gran musulmana). Una de les noies afectades grava la situació i es viralitza a xarxes, on es poden apreciar els insults i amenaces, i on fins i tot, intenta una agressió física cap a la parella de noies. Posteriorment, la condemna i rebuig a aquestes actituds i la solidaritat de la ciutadania vers les noies va ser remarcable.

L’OCH que facilita l’acusació particular adherint-nos a les conclusions del servei de delictes d’odi i discriminació de la Fiscalia de Barcelona, demanant el següent: “delicte comès en l’exercici dels drets fonamentals” (article 510.2.a) del codi penal – delicte d’odi – i “delicte de lesions lleus” (147.2) del codi penal.

En els darrers dies, s’han produït dos noves incidències LGTBIfòbiques en el transport públic. La primera el dia 18 a l’estació de Navas de la L1 on un grup de joves LGTBI va ser increpat per un home amb gesticulacions de caire feixista. Tanmateix, el dia 19, arribant a l’estació de Sabadell Nord dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), una parella de joves gais van ser increpats amb insults reiterats de caire racista i homòfob.

L’OCH en els seus estudis de l’Informe de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya que porta duent a terme des del 2014, any que el Parlament de Catalunya aprova la coneguda Llei contra l’LGTBI-fòbia, ha detectat que la lesbofòbia és l’opressió menys registrada, tenint una mitjana aproximada al 12% del total de totes les incidències rebudes al llarg d’aquests anys.

El transport públic és un àmbit molt important en la vida diària de milers de persones que l’utilitzen cada dia. L’espai, a part d’oferir un servei públic, ha de ser llegit/pensat en l’imaginari social de la ciutadania com un espai segur i amable. Les dades però, ens alerten que en l’àmbit del transport públic estan succeint agressions a persones que són o semblen percebudes com LGTBI.

Hem rebut incidències produïdes a la xarxes de transport públic, tot podent generar pel col·lectiu LGTBI, especialment per a les persones trans, com un espai d’inseguretat, i des de l’entitat volem contribuir a canviar aquesta situació. El transport públic i específicament la xarxa de metro és cabdal per a que milers de persones puguin desenvolupar la seva vida quotidiana de manera normal.

Creiem que un dels reptes que tenim per davant i que seria necessari és realitzar un protocol d’actuació davant les agressions/discriminacions per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, tot aprofitant la feina feta en aquest àmbit en la prevenció, detecció i intervenció de la violència masclista en el transport públic que per exemple ha fet l’Ajuntament de Barcelona en la seva campanya “Volem viatjar tranquil·les”, on es disposa de vídeos, falques radiofòniques i unes pautes d’actuació vers la violència masclista. Tot i saber, que l’LGTBI-fòbia i el masclisme es retroalimenten, creiem necessari realitzar una campanya específica per assenyalar conductes i actituds incíviques i incorrectes que es donen en el transport públic. Tanmateix, que en l’espai del transport públic es tracti la diversitat afectiva sexual i de gènere reforça la visibilitat i uns valors que com a societat hem d’abraçar com és la convivència cívica i la fraternitat independentment de la nostra orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. També problematitza una situació (violència vers les persones LGBTI) des d’un caire social on ha d’intervenir tota la ciutadania.

Finalment, avui sortim al carrer, a la parada del metro de Sant Antoni per visibilitzar la importància que té un transport públic amable i sense LGTBI-fòbia i perquè volem que aquest dia, el 22 d’abril, sigui declarat “Dia internacional contra l’LGTBI-fòbia al transport públic”. Amb aquest objectiu traslladarem la proposta als diferents grups parlamentaris en diferents nivells estatals, autonòmics i municipals i a diferents entitats del teixit associatiu LGTBI perquè l’any 2022 aquest dia pugui ser una realitat i el puguem dur a terme.

 

Avui comença nova Línia de WhatsApp Esborrem la LGTBI-fòbia al Territori

L’Observatori activa la primera línea de Whatssap especialitzada i específica d’atenció a víctimes de LGTBIfòbia al territori, «ESBORREM LA LGTBI-FÒBIA AL TERRITORI». L’OCH detectem un déficit d’incidències el territori motiu que ens porta a facilitar la comunicació de les mateixes amb l’activació d’una línea de Whatsapp gestionada per professionals de l’equip de voluntariat de l’OCH .
Pots trucar o enviar-nos un missatge si has patit qualsevol mena d’agressió i/o discriminació per motius d’orientació sexual, identitat i/o expessió de gènere. Cada primer dimarts de mes estarà operatiu en directe de 18:00 a 20:00 hores, tot i que podeu deixar missatges en qualsevol moment. Tanmateix, volem agrair a les entitats que fan difusió i recolzen aquest nou recurs.
Hem coordinat el servei amb entitats LGTBI de diferents municipis de Catalunya – Tarragona, Girona, Santa Coloma, LHospitalet i El Masnou. Volem agrair a les entitats Entenem Santa Coloma LGTBI, Espai LGTBI Girona, Lhorgull, Som Masnou i a les companyes de l’OCH Camp de Tarragona i a tots els Ajuntaments que també han estat fent difusió.
Entre totes, contra la LGTBI-fòbia!

L’OCH romandrà tancat fins el 6 d’abril. Ens veiem a la tornada!

L’Observatori Contra l’Homofòbia romandrà tancat des de divendres 2 d’abril fins dilluns 5 d’abril a tots els efectes. Els seus serveis, d’assessorament jurídica i d’acompanyament psicosocial tornaran el dimarts 6 d’abril en els seus horaris habituals.

Tanmateix, la nostra app de denúncia en línia per comunicar qualsevol incidència continua operativa durant aquests dies.

Us desitgem un molt bon pont. Ens veiem a la tornada per continuar lluitant contra l’LGTBI-fòbia.

 

Paraula LGTBI-fòbia tatxada

 

 

Manifest Dia internacional de la Visibilitat Trans

L’any 2009, Rachel Crandall, activista de Michigan, proposa el 31 de març com a dia internacional de la visibilitat trans, data que en l’any 2014 va ser consensuada i acordada per diferents activistes d’arreu del món.

Aquesta data persegueix dues finalitats de visibilitat concretes, d’una banda, establir en el calendari anual un dia de caràcter identitari que proporcioni visibilitat al col·lectiu trans, davant de la insuficiència de dates rellevants relacionades amb les experiències trans, i de l’altra, visibilitzar la discriminació que pateix el col·lectiu en tots els àmbits de la vida social pel fet de viure i expressar la seva identitat en la societat i en les institucions.

És cabdal realitzar polítiques públiques conjuntament amb el teixit associatiu trans i del col·lectiu LGTBI per intervenir contra la transfòbia que genera discriminació, desigualtat i precarietat. És important no només visibilitzar les identitats trans com a font de riquesa en l’amplia diversitat afectiva sexual i de gènere sinó conscienciar que estem davant d’una problemàtica social com la transfòbia que en masses ocasions es cobra vides.

Actualment, estem immersos en una iniciativa legislativa proposada i liderada per la Plataforma Trans, la coneguda “Llei Estatal Trans”. Aquesta, reconeix el dret a l’autodeterminació de gènere, suposa que qualsevol persona pugui canviar el seu nom i la casella registral del sexe en el registre civil amb la voluntat declaratòria expressa, a partir dels 16 anys. La normativa preveu el reconeixement d’identitats no binàries – aquelles persones que no es s’identifiquen ni com a homes ni com dones – i la possibilitat d’eliminar la menció al sexe en els documents oficials. Tanmateix, la llei estableix accions en diferents àmbits de la vida social on les persones trans pateixen una discriminació estructural, posant les línies estratègiques per desenvolupar polítiques públiques efectives pel col·lectiu.

Les polítiques públiques contra la transfòbia han de ser palpables. Es viu una exclusió exacerbada en l’àmbit laboral, on les persones trans no accedeixen al mercat laboral, continua havent assetjament escolar a les infants i adolescents que expressen la seva identitat sentida, es nega el dret de compra o de lloguer d’un habitatge, és habitual el tracte inadequat en l’àmbit sanitari, hi ha discriminació en l’àmbit de l’esport, i malhaurament continuen sent objecte d’agressions, entre tantes d’altres situacions. La transfòbia existeix en múltiples àmbits de la vida social, simplement per ser visibles es neguen i qüestionen les identitats i experiències trans.

Aquesta situació estructural de discriminació sistemàtica per ser subvertida, necessita de diferents estratègies conjuntes que englobin a organitzacions polítiques, socials i institucionals. Tenim una oportunitat històrica d’ampliar drets, sense retallar cap altra, i d’ impulsar mesures per intervenir contra la desigualtat social que pateix sistemàticament el col·lectiu trans. Hem de defugir de debats incendiaris, realitzar la pedagogia necessària i la fermesa d’eixamplar la nostra societat cap un camí més just i fratern. Fer que totes les vides siguin dignes de ser viscudes.

És per això que des de l’Observatori Contra l’Homofòbia, reclamem en el dia de la visibilitat trans totes les eines possibles per reconèixer els drets del col·lectiu i intervenir contra la transfòbia. Tanmateix, volem posar l’èmfasi en la riquesa que suposa habitar identitats i experiències trans. Un exemple a seguir per a la transformació d’una societat més justa, igualitària i diversa. Prou transfòbia!

 

Incidència tècnica web OCH

Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia volem comunicar una incidència tècnica a la nostra web, concretament a l’apartat de la pestanya Denúncia durant la setmana passada. Les incidències comunicades no arribaven correctament al nostre correu per poder ser contestades i intervenir en les situacions rebudes. La incidència ja està SOLUCIONADA.

Volem transmetre les nostres disculpes i traslladar a qualsevol persona, entitat i/o institució que ens hagués contactat per aquest canal que ho torni a fer o que ens escrigui al correu coordinacio@lobservatori.cat.

Disculpeu de nou les molèsties,

Seguim al vostre costat.

Equip de l’Observatori Contra l’Homofòbia