Des de l’Observatori ens adherim al Manifest realitzat pel Comitè 1r de Desembre – Plataforma Unitària d’ONG-Sida de Catalunya
Si no volem perpetuar l’estigma, desfem l’estigma!
Acabar amb l’estigma de les persones amb VIH és una responsabilitat comuna!
Al llarg dels darrers anys, des del Comitè 1r de Desembre i totes les entitats comunitàries que el conformen, hem impulsat, reivindicat i treballat incansablement per a la implantació del Pacte Social contra l’estigma i la discriminació envers les persones amb el VIH i Sida per a garantir-ne els seus drets i millorar la seva qualitat de vida.
Avui, 1 de desembre, Dia Mundial de la Sida 2022, celebrem l’aprovació, per fi, del seu Pla Operatiu, que contempla les mesures i accions concretes d’aquest Pacte Social i els mecanismes per al seu seguiment i avaluació, de forma compartida per tots els agents polítics, socials, sindicals i professionals del país. Aquest Pacte Social, no ens cansarem de repetir-ho, ha de ser el principal instrument polític i social a Catalunya per garantir i promoure tots els drets de les persones amb VIH i Sida i eradicar totes les formes d’estigma i discriminació. Per això, i per a que sigui una eina realment útil i eficaç, exigim que aquest Pacte Social vagi acompanyat d’una dotació pressupostària adequada i suficient per a la seva implementació, desenvolupament i seguiment.
Les mesures legals i normatives sovint, però, no són suficients si no van acompanyades d’avenços socials que les facin realment efectives. Aquesta garantia de drets de les persones amb VIH i Sida ha de ser un objectiu comú de tota la societat a partir de la cooperació entre les administracions, els agents socials, les entitats i la ciutadania.
És per això, que aquest any, sota el lema “Si no volem perpetuar l’estigma, desfem l’estima. Acabar amb l’estigma de les persones amb VIH és una responsabilitat comuna” volem alertar que en una situació mundial de creixement de les situacions de vulneració dels drets humans i d’augment de les desigualtats, és més important que mai interpel·lar al conjunt de la població per a que no es compri el relat de la por infundada envers les persones vulnerabilitzades. Que la manca d’informació, el desconeixement, les inseguretats, les frustracions i els prejudicis no operin com a còmplices necessaris per a generar i reproduir situacions d’estigma i discriminació envers les persones amb VIH i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat.
Fem una crida a comprometre’ns com a societat per a no fomentar i reproduir, conscient o inconscientment, aquests perversos mecanismes de discriminació. A no deixar-nos vendre discursos d’odi i de la por que, darrere falses promeses de seguretat i felicitat, amaguen les velles receptes reaccionàries, retrògrades, masclistes, LGTBIfòbiques i serofòbiques de sempre. Emancipem-nos de la por i construïm comunitat per a viure una vida plena, saludable i plaent, en igualtat i fraternitat, posant al centre la garantia dels drets de totes les persones i la millora de la seva qualitat de vida.
Ara més que mai, doncs, és imprescindible donar veu a les persones amb VIH i establir espais i mecanismes de presa de decisió, disseny i planificació de polítiques públiques i comunitàries, així com articular vies de denúncia, acompanyament i reparació en casos de discriminació i vulneració de drets, especialment a aquelles en un situació de major vulnerabilitat.
La participació comunitària i les cures, ho recordàvem l’any passat, són claus per a superar les desigualtats i millorar la qualitat de vida de les persones amb VIH i amb Sida. Els coneixements, l’experiència i l’expertesa de les organitzacions comunitàries i del teixit i comunitats locals són imprescindibles per abordar, des d’una perspectiva multifactorial i interseccional, les necessitats i els reptes, les prioritats i les estratègies a seguir.
Malauradament, però, hem de denunciar, en aquest sentit, que la denegació de finançament d’alguns projectes i els constants retards en el pagament de les subvencions per part de les diferents administracions públiques està comportant gravíssims problemes econòmics a les entitats comunitàries. Ens trobem en una situació límit que posa en risc la viabilitat i la supervivència d’aquestes entitats.
Aquest escenari és intolerable i palesa, una vegada més, la necessitat de millorar estructuralment els mecanismes de finançament de les Entitats comunitàries de l’àmbit del VIH/Sida, que prestem atenció directa imprescindible a les persones usuàries, i que veiem els nostres programes i serveis en perill de desaparició per aquestes greus mancances i retards en els sistemes de finançament i de tramitació de les subvencions. És un malestar i una reivindicació que fa molts anys que denunciem des del Comitè 1r de Desembre i que els fets demostren encara molt vigents.
Quan diem que acabar amb l’estigma i la discriminació és una responsabilitat comuna, també ens referim, evidentment, al compromís que han de tenir totes les administracions púbiques en garantir un finançament estable i un suport efectiu i permanent a les entitats comunitàries que treballem i prestem atenció a peu de carrer a les nostres usuàries. Exigim, doncs, un finançament just i adequat i cobrar quan toca.
Des del Comitè 1r de Desembre i les entitats que el conformen, malgrat aquests seriosos entrebancs, seguirem treballant amb perspectiva d’equitat, incorporant en els processos participatius als col·lectius més vulnerables i interpel·lant al conjunt de la ciutadania a no convertir la por, el desconeixement i els prejudicis en elements de creació, reproducció i perpetuació de situacions d’estigma i discriminació envers les persones amb VIH i Sida.
Si no volem perpetuar l’estigma, desfem l’estigma!
Acabar amb l’estigma de les persones amb VIH és una responsabilitat comuna!
Comitè 1r de Desembre Dia Mundial de la Sida 2022
Si no volem perpetuar l’estigma, desfem l’estigma!
Acabar amb l’estigma de les persones amb VIH és una responsabilitat comuna!
Al llarg dels darrers anys, des del Comitè 1r de Desembre i totes les entitats comunitàries que el conformen, hem impulsat, reivindicat i treballat incansablement per a la implantació del Pacte Social contra l’estigma i la discriminació envers les persones amb el VIH i Sida per a garantir-ne els seus drets i millorar la seva qualitat de vida.
Avui, 1 de desembre, Dia Mundial de la Sida 2022, celebrem l’aprovació, per fi, del seu Pla Operatiu, que contempla les mesures i accions concretes d’aquest Pacte Social i els mecanismes per al seu seguiment i avaluació, de forma compartida per tots els agents polítics, socials, sindicals i professionals del país. Aquest Pacte Social, no ens cansarem de repetir-ho, ha de ser el principal instrument polític i social a Catalunya per garantir i promoure tots els drets de les persones amb VIH i Sida i eradicar totes les formes d’estigma i discriminació. Per això, i per a que sigui una eina realment útil i eficaç, exigim que aquest Pacte Social vagi acompanyat d’una dotació pressupostària adequada i suficient per a la seva implementació, desenvolupament i seguiment.
Les mesures legals i normatives sovint, però, no són suficients si no van acompanyades d’avenços socials que les facin realment efectives. Aquesta garantia de drets de les persones amb VIH i Sida ha de ser un objectiu comú de tota la societat a partir de la cooperació entre les administracions, els agents socials, les entitats i la ciutadania.
És per això, que aquest any, sota el lema “Si no volem perpetuar l’estigma, desfem l’estima. Acabar amb l’estigma de les persones amb VIH és una responsabilitat comuna” volem alertar que en una situació mundial de creixement de les situacions de vulneració dels drets humans i d’augment de les desigualtats, és més important que mai interpel·lar al conjunt de la població per a que no es compri el relat de la por infundada envers les persones vulnerabilitzades. Que la manca d’informació, el desconeixement, les inseguretats, les frustracions i els prejudicis no operin com a còmplices necessaris per a generar i reproduir situacions d’estigma i discriminació envers les persones amb VIH i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat.
Fem una crida a comprometre’ns com a societat per a no fomentar i reproduir, conscient o inconscientment, aquests perversos mecanismes de discriminació. A no deixar-nos vendre discursos d’odi i de la por que, darrere falses promeses de seguretat i felicitat, amaguen les velles receptes reaccionàries, retrògrades, masclistes, LGTBIfòbiques i serofòbiques de sempre. Emancipem-nos de la por i construïm comunitat per a viure una vida plena, saludable i plaent, en igualtat i fraternitat, posant al centre la garantia dels drets de totes les persones i la millora de la seva qualitat de vida.
Ara més que mai, doncs, és imprescindible donar veu a les persones amb VIH i establir espais i mecanismes de presa de decisió, disseny i planificació de polítiques públiques i comunitàries, així com articular vies de denúncia, acompanyament i reparació en casos de discriminació i vulneració de drets, especialment a aquelles en un situació de major vulnerabilitat.
La participació comunitària i les cures, ho recordàvem l’any passat, són claus per a superar les desigualtats i millorar la qualitat de vida de les persones amb VIH i amb Sida. Els coneixements, l’experiència i l’expertesa de les organitzacions comunitàries i del teixit i comunitats locals són imprescindibles per abordar, des d’una perspectiva multifactorial i interseccional, les necessitats i els reptes, les prioritats i les estratègies a seguir.
Malauradament, però, hem de denunciar, en aquest sentit, que la denegació de finançament d’alguns projectes i els constants retards en el pagament de les subvencions per part de les diferents administracions públiques està comportant gravíssims problemes econòmics a les entitats comunitàries. Ens trobem en una situació límit que posa en risc la viabilitat i la supervivència d’aquestes entitats.
Aquest escenari és intolerable i palesa, una vegada més, la necessitat de millorar estructuralment els mecanismes de finançament de les Entitats comunitàries de l’àmbit del VIH/Sida, que prestem atenció directa imprescindible a les persones usuàries, i que veiem els nostres programes i serveis en perill de desaparició per aquestes greus mancances i retards en els sistemes de finançament i de tramitació de les subvencions. És un malestar i una reivindicació que fa molts anys que denunciem des del Comitè 1r de Desembre i que els fets demostren encara molt vigents.
Quan diem que acabar amb l’estigma i la discriminació és una responsabilitat comuna, també ens referim, evidentment, al compromís que han de tenir totes les administracions púbiques en garantir un finançament estable i un suport efectiu i permanent a les entitats comunitàries que treballem i prestem atenció a peu de carrer a les nostres usuàries. Exigim, doncs, un finançament just i adequat i cobrar quan toca.
Des del Comitè 1r de Desembre i les entitats que el conformen, malgrat aquests seriosos entrebancs, seguirem treballant amb perspectiva d’equitat, incorporant en els processos participatius als col·lectius més vulnerables i interpel·lant al conjunt de la ciutadania a no convertir la por, el desconeixement i els prejudicis en elements de creació, reproducció i perpetuació de situacions d’estigma i discriminació envers les persones amb VIH i Sida.
Si no volem perpetuar l’estigma, desfem l’estigma!
Acabar amb l’estigma de les persones amb VIH és una responsabilitat comuna!
Comitè 1r de Desembre Dia Mundial de la Sida 2022
