General

L’OCH romandrem tancats per vacances del 23 d’agost al 3 de setembre.

Casos d’extrema urgència us podeu adreçar a: eugenirodriguez@hotmail.com

Disculpeu les molèsties i fins la tornada!

Equip de l’Observatori Contra l’Homofòbia

Respuesta responsable de Prensa del OCH, Jose Cuadrado, a Empar Moliner:

Desde luego, ser periodista es algo complicado porque, como todos sabemos, la objetividad absoluta no existe, y aunque los periodistas nos esforzamos en trasladar la realidad de la forma más neutral posible, a veces, puede interferir el particular y subjetivo punto de vista de las cosas. Como es el caso de Empar Moliner, que estos días ha escrito en el Diari Ara que L’Observatori Contra l’Homofobia de Cataluña la ha acusado de homófoba porque el responsable de prensa de la entidad, yo mismo, ‘es militante del partido de Girauta’, según ella.

En la carrera, dedicamos algo de tiempo a estudiar el código deontológico del periodismo. No podría recitarlo punto por punto, pero básicamente se trata de algo tan simple como que se presupone que los periodistas haremos bien nuestro trabajo: investigaremos, contrastaremos las fuentes y respetaremos ‘la verdad’ para ahorrarnos un espantoso ridículo y no meter la pata cuando firmamos piezas, crónicas o artículos de opinión.

Hace 14 años que me dedico al activismo LGTBI, todo empezó un día al salir de clase, cuando 20 compañeros del instituto me dieron mi primera paliza por ‘marica’. En ese momento, me armé de valor y decidí dejar de callar, pero como lo de dar guantazos nunca fue mi fuerte, me inventé la historia de un adolescente que se suicidaba por sufrir acoso escolar (entonces no se le llamaba bullying), escribí un relato que titulé ‘una vida corta’ (claro, el protagonista tan solo tenía 14 años), lo presenté al concurso literario Sant Jordi 2004 del IES Jaime I de Salou y gané el primer premio.

Así fue como señalé por primera vez la homofobia, más tarde seguí haciéndolo colaborando con asociaciones como H2o, Assexoratgn o escribiendo para la revista COLORS del territori. Actualmente lo hago por responsabilidad social desde el Observatori Contra l’Homofobia, una entidad plural con un equipo de voluntarixs, técnicxs y profesionales que entienden el mundo de muchas formas distintas, pero la batalla contra la LGTBIfobia solo la entienden de un modo: combatiéndola.

La activista de FELGTB, Boti García, recordó durante la inauguración del primer monumento dedicado a los activistas LGTBI en Ripollet que ‘no nos han regalado nada’. Y ‘nada’ me han regalado a mí tampoco, no soy el responsable de prensa de Ciutadans en la provincia de Tarragona por ser militante (no estoy afiliado), del mismo modo que tampoco soy el responsable de prensa de l’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya por ser amigo de nadie. De momento, puedo presumir de serlo porque soy periodista, y el periodismo, a mí, me hace libre.
Por eso, querida Empar, desde l’Observatori, te dijimos ‘ei, has banalizado sobre la homofobia, has metido la pata’, y en ese sentido, no hace falta ser Marie Curie para disculparse, el problema es que tu ‘sorry not sorry’ ha sido un completo desastre, como tu documentación periodística sobre mí.

Jose Cuadrado
Responsable de Prensa de l’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya

Les entitats sota signants donem suport a l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) i al seu personal tècnic, activista i voluntariat davant de les manifestacions a traves de Twitter de la Consellera Dolors Bassa on parla amb menyspreu de l’OCH, de la seva feina i de la seva independència donant suport als articles de l’Empar Moliner on banalitza la LGTBI-fòbia.
L’observatori Contra l’Homofòbia no és qualsevol entitat, denuncia la LGTBI-fòbia, fa estudis, dona formació, atenció a la víctima, fa informes, exigeix el compliment de la llei 11/2014 i els seus reglaments i te el suport del col·lectiu LGTBI i és reconeguda per moltes institucions, entre elles el Síndic de Greuges.

Exigim a la Consellera Dolors Bassa:
1. Demanar disculpes a l’equip tècnic, activista i voluntariat.
2. Rectificar públicament sobre la labor social de l’OCH.
3. Que es comprometi públicament a aplicar la llei 11/2014 i tots els seus reglaments i persegueixi i sancioni la LGTBI-fòbia de forma contundent.

Primers suports:
Gaylespol, LesBiCat, GAIS POSITIUS, FAGC, La Crida LGBTI, Te N’aDones, Associació 17 de Maig, Encara en Acció, Stop Sida, Emilio Ruiz (president Casal Lambda), Vicent Canet (periodista) ATC, ACATHI, GAG (Grup d’Amics Gais) Jordi Mota ( Vicepresident consell municicipal lgtbi de Girona) ACGIL, GENEREM.Colors de Ponent.

Eugeni Rodríguez (OCH) insta a Bassa a «rectificar públicament sobre la labor social de l’Observatori, reconeguda per moltes institucions, entre elles, el Síndic de Greuges»

Barcelona, dimecres 16 d’agost de 2017. El president de L’Observatori Contra L‘Homofòbia (OCH) de Catalunya, Eugeni Rodríguez, ha denunciat que la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, doni suport a manifestacions que banalitzen el concepte ‘homofòbia’ i hagi arremès contra el treball i la independència de l’Observatori en xarxes socials a través d’un tweet que ha titllat d‘»atac discriminatori», després que Bassa hagi recolzat l’últim article d’opinió d’Empar Moliner, La tàctica Trump, en el qual l’escriptora assegura que va ser titllada d’homòfoba perquè, segons ella, ‘el responsable de premsa de l’OCH és afí al partit del senyor Girauta’.

 

Eugeni Rodríguez ha volgut mostrar el seu «total i tancat suport a totes les persones que col·laboren en l’Observatori des del voluntariat, l’activisme i l’equip tècnic». I ha considerat que «està completament fora de lloc que es jutgi la professionalitat de qualsevol membre de l’OCH, i se li assenyali amb noms i cognoms, pel seu suposat argumentari polític». En aquest sentit, ha volgut valorar «el pluralisme ideològic que caracteritza als diferents membres de l’Observatori», i li ha recordat tant a Moliner com a Bassa que «la labor de l’Observatori Contra l’Homofòbia i la de la consellera d’Afers Socials és combatre l’odi i la LGTBIfòbia a Catalunya, i no donar ales als instigadors».

Per això, el president de l’OCH ha sol·licitat a les forces polítiques de la càmera catalana que «s’uneixin» i «demanin explicacions i mesures de rectificació davant unes manifestacions que situen a la consellera en una posició molt delicada com a líder de les polítiques LGTBI del Govern de Catalunya». Tanmateix, ha instat a Bassa a «rectificar públicament sobre la labor social de l’Observatori, reconeguda per moltes institucions, entre elles el Síndic de Greuges».

BENVOLGUDA EMPAR,

Davant del teu article d’opinió al diari ARA, creiem oportú fer-te arribar algunes consideracions al respecte:

L’Observatori Contra l’Homofòbia no et va titllar necessàriament d’homòfoba, vam expressar el nostre malestar cap a una frase que considerem que és de caire homofòbic, que és diferent.

Les teves explicacions en aquest nou article d’opinió no ens fa canviar la nostra posició al respecte. La frase destacada i per la qual, nosaltres vam actuar és la següent: “Ser català a Espanya és com ser gai al Marroc, salvant les distàncies”. Tal i com construeixes la frase sembla ser que estàs realitzant una comparació, del tot desafortunada al nostre parer.

Bé, si la teva pretensió inicial era traslladar un greuge comparatiu a través d’aquesta frase ens sembla que no era el més adient i potser hauries d’entendre que has pogut ofendre. A mode d’exemple, t’adjuntem una notícia publicada al diari El Público el 26 de març del 2016, on exposa la brutal pallissa a casa a dos persones gais i on els van treure al carrer humiliant-los i que posteriorment van voler ser condemnats a presó per  expressar la seva estima (http://www.publico.es/internacional/agreden-brutalmente-casa-gays-marruecos.html). Sí, Empar, amb això vas “nodrir” la teva comparació.

Utilitzar, per tant, una realitat de diversitat afectiva i sexual perseguida i criminalitzada a mode de comparació per “opinar” sobre una realitat jurídica-política totalment diferent (escenaris i temàtiques diferents) és no tenir coneixement (o fer saber que no la tens) sobre la realitat del col·lectiu LGTBI al Marroc. Nosaltres, els teus amics de l’Observatori amb els que dius que fas sopars, hem mantingut reunions amb associacions del Marroc, i et podem ben assegurar, que ser català o ser independentista NO és com ser gai al Marroc. Si el que volies dir és que “no tots som iguals davant la llei perquè la llei no és igual davant de tots”, repeteixo, podies haver utilitzar la teva “inestimable creativitat” i no utilitzar la realitat del col·lectiu LGTBI al Marroc. Fent-ho hi ha el risc de simplement banalitzar la problemàtica social que existeix.

No entrarem a un debat ideològic-polític, perquè no és la nostra tasca principal, l’Observatori Contra l’Homofòbia té un objectiu i és lluitar contra la LGTBI-fòbia en tots els escenaris on es pugui produir i donar un suport integral a les víctimes. Tanmateix, també et dedicarem uns comentaris respecte a això.

Utilitzar un argumentari polític-ideològic de les persones que formem part de l’Observatori sense conèixer a fons l’entitat és com a mínim arriscat per no parlar de la teva senyalització amb noms i cognoms que creiem que està fora de lloc.  Comentar-te, que les persones que treballem i/o col·laborem amb l’Observatori tenim militàncies, simpaties i/o ideologies heterogènies, pluralisme podria ser la paraula més encertada respecte a aquesta qüestió.

La nostra tasca no depèn de la ideologia o simpatia amb la que “mirem” el món (tot i que ajuda), som persones tècniques i/o activistes que donada la nostra formació i/o experiència intentem fer de l’Observatori una eina al servei del col·lectiu LGTBI i una pedagogia social que contribueixi a la transformació de la nostra societat intervenint de la millor manera possible. Acusar a una entitat d’anar en contra d’un Departament de la Generalitat de Catalunya per motius ideològics sense coneixença ratlla l’absurd. Tanmateix, hi podem ser crítics quan ho considerem oportú, per tant,  volem posar l’accent a una acusació que ens fas i que revesteix força gravetat, nosaltres no treballem en contra de ningú, nosaltres, Empar, ens esforcem dia a dia per obtenir mecanismes i recursos que contribueixen a l’eradicació d’una de les majors xacres socials que existeixen com és la LGTBI-fòbia i el que volem és que totes hi tinguem el mateix compromís.

Cristian Carrer

Coordinador Tècnic de l’Observatori Contra l’Homofòbia.

EL DISCURS D’ODI NO POT ESTAR EMPARAT EN LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

El discurs de Xavier Novell (bisbe de Solsona) és reduccionista i simplista, utilitza un argumentari que exclou a múltiples realitats existents en la nostra societat en relació amb estructures familiars no normatives. És a dir, exclou a totes aquelles que no estan formades per mare – pare i fills/es. Ens preguntem, què succeeix amb els fills/es de mares solteres? o què poden sentir els pares de persones LGBTI davant aquest discurs? (per mencionar alguns exemples). La narrativa interpel·la al rol patern com “inacció/passivitat” com una relació causa – efecte d’una suposada orientació sexual i/o identitat de gènere diferent a la normativa, tanmateix les situa en el terreny de lo negatiu, lo immadur o que pot comportar confusió al jovent LGTBI (utilitzant termes de la mateixa homilia).

El plantejament base en que es sustenta aquest “argumentari” contribueix a forjar estereotips i prejudicis respecte al col·lectiu LGBTI. Si la nostra feina és generar mecanismes i recursos per la seva eradicació, creiem firmament que la via punitiva ha d’estar contemplada cap a la distribució d’aquesta tipologia de discursos. Si bé, des de l’Observatori Contra l’Homofòbia valorem la pedagogia social com una eina necessària i clau per a la transformació social, no podem obviar que desgraciadament avui també necessitem accions sancionadores que impulsin una tolerància zero cap a situacions discriminatòries. Ens sembla perillós que aquestes narratives estiguin emparades sota la llibertat d’expressió ja que amaguen discursos d’odi i discriminació que poden comportar a una normalització de l’homofòbia si no hi intervenen accions més contundents.

Carla Agulló (Oficina de Denúncies OCH, 2017) recorda que la CE, en el art.9.2,  parla de garantir les mesures que permetin als individus viure en llibertat així com eliminar barreres que dificultin la integració. Discursos com el proferit pel Bisbe de Solsona precisament el que fan és el contrari, perpetuen estereotips que permeten a altres homofòbics sentir-se legitimats en les seves agressions i discriminacions. Molta gent té en persones com el Bisbe una font d’opinió.  Per tant, si personatges públics com ell encoratgen a alienar als homosexuals, opinant que són fruit d’alguna malformació vital, persones incompletes que no han sabut desenvolupar la seva heterosexualitat correctament, estan donant ales a que altres posin en pràctica el seu discurs, agredint i discriminant a persones LGBTI pel fet de ser diferents, principalment pel fet de no ser heterosexuals. D’això deriva com a conseqüència que les persones LGBTI poden veure dificultada la seva integració (Agulló, 2017).

Tanmateix, interpreta que segons el punt a) de l’article 34 en referència de les infraccions lleus de la Llei 11/2014 s’ha incorregut en una possible infracció que dicta: “fer servir expressions vexatòries, per qualsevol mitjà, que incitin a exercir la violència, contra les persones o llurs famílies, per causa de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere, d’una manera intencionada”. Aquí la incitació ve donada per la voluntat del Bisbe de perpetuar idees nocives que associen als col·lectiu LGBTI amb persones defectuoses. (Agulló, 2017)

Nosaltres afegim, el punt c) de l’article 34 de la Llei 11/2014, que dicta que pot ser objecte de sanció portar a terme actes que comportin aïllament (en aquest cas el discurs del bisbe exclou realitats familiar existents), rebuig o menyspreu públic (la homilia es pública), notori i explícit de persones per causa de l’orientació sexual, identitat de gènere o l’expressió de gènere. Per tant, creiem que la situació narrada s’adequa als paràmetres establerts per la Llei 11/2014.

Com exposa el títol, el discursos d’odi no poden estar emparats sota l’argumentari de la llibertat d’expressió pels riscos i conseqüències que poden comportar.

Francisca Cifuentes i Cristian Carrer

Psicòlegs de servei Atenció a la Víctima de l’Observatori Contra l’Homofòbia