Aquest 26 d’abril, visibilitzem el que volen invisible: les dones lesbianes.
Una parella de dones pateix assetjament per part dels veïns, una candidata a les eleccions municipals de Mataró rep insults a les xarxes per ser lesbiana, una dona d’una empresa mecànica de Castelldefels pateix bullying laboral per part dels seus companys, apareixen missatges lesbofòbics en un mural d’una jugadora del Barça o les jugadores d’aquest equip redueixen el nombre de seguidors a les xarxes socials per mostres de suport al col·lectiu LGTBIQ+.
Aquests són alguns exemples de les 24 incidències lesbofòbiques registrades el 2023 per l’Observatori que afecten a totes les esferes: des de l’àmbit privat, laboral, les xarxes socials o l’esport. El 2024, les agressions a dones lesbianes van descendir a 14 i enguany se n’han registrat 3. Un descens que des de l’Observatori Contra l’LGTBIfòbia ho atribuïm a una infrareportació de les incidències.
Segons un informe amb dades del 2021 de la Federació Estatal LGTBI de l’estat espanyol, 1 de cada 10 dones lesbianes deixa la seva feina per la seva orientació sexual. Amb base al mateix informe, una bona part d’aquestes dones té por de visibilitzar-se a la feina, el 70% perquè no vol ser víctima de les bromes, el 56% per por a l’aïllament i el 46% tem les represàlies.
L’ONG internacional Human Rights Watch va realitzar un estudi amb 66 activistes investigadores, advocades i líders de moviments lesbianes, bisexuals i queer (LBQ+) en 26 països entre març i setembre de 2022. Aquest estudi va concloure que les principals violències cap a dones lesbianes venen per part d’homes i són: el matrimoni forçat; la manca d’accés a la terra, l’habitatge i la propietat perquè tinguin una independència econòmica; la impunitat i llibertat que tenen els agressors per atacar una persona per la seva expressió de gènere; la impunitat i llibertat que existeix en molts països per exercir violència i discriminació en l’entorn laboral; la manca de llibertat de moviment i dret a aparèixer en públic sense por de ser víctimes de violència; drets parentals i dret a crear una família; el dret d’asil; el dret a la salut, inclosos els serveis de salut sexual, reproductiva i mental; i la manca de protecció i reconeixement davant de la justícia de les dones lesbianes o de les persones que defensen els seus drets.
A Europa, un dels casos més flagrants contra les dones lesbianes l’hem vist recentment a Itàlia amb l’arribada de l’extrema dreta, liderada per Giorgia Meloni, al poder. El 15 de novembre del 2023, Meloni va aprovar la prohibició de la segona mare dels fills de parelles de lesbianes, que han estat concebuts per reproducció assistida. Això ha comportat que s’hagi esborrat dels certificats de naixement les mares no gestants.
En aquest context, les dones lesbianes també veiem amb molta preocupació l’increment de la ultradreta i els seus discursos d’odi limiten els nostres drets alhora que volen que tornem a l’armari.
La realitat és que no només a l’estat espanyol, sinó, a escala mundial, patim una doble discriminació per ser dones i lesbianes i, per tant, tenir una orientació sexual que ens allunya del control del sistema patriarcal. Una realitat que encara s’accentua més si aquestes dones estan afectades per eixos de la interseccionalitat com, per exemple, ser d’origen divers o viure una situació de vulnerabilitat.
Ens ha costat molt arribar fins on som. Actualment, tenim més referents dins del món de la cultura, l’esport o el cinema. Cal, però, que tinguem més referents en tots els àmbits de la societat i de les esferes laborals. Per això, cal que la realitat de les dones lesbianes sigui normalitzada en tots els àmbits. Per això, aquest 26 d’abril reclamen:
Per a poder exercir els nostres drets laborals sense por que això ens costi un lloc de feina o ser víctimes de burles i/o discriminacions
👉🏽 Que l’àmbit laboral sigui un espai segur on poder expressar la nostra orientació sexual sense por a represàlies
👉🏽 Que les empreses es dotin de comissions contra l’Assetjament vers les persones del col·lectiu perquè els drets de les dones lesbianes siguin garantits
👉🏽 La promoció de dones lesbianes en les esferes de direcció i de lideratge perquè siguin referents per a altres dones del col·lectiu, així com les futures nenes que el dia de demà entraran al món laboral
Per poder exercir els nostres drets tant a l’esfera social com privada on volem poder expressar mostres d’estima i efecte sense el temor que cap persona del carrer o els nostres propis veïns ens agredeixin o assetgin
👉🏽 Campanyes de sensibilització social i a les escoles per contrarestar els discursos d’odi
👉🏽 Formacions a les autoritats que ens han de protegir davant de les agressions
👉🏽 Formacions a les persones professionals de la sanitat perquè puguem rebre una atenció de la salut integral, des de la sexual a la mental, d’acord amb la realitat de les dones lesbianes
👉🏽 La implementació de mesures reals i efectives per combatre els discursos d’odi a l’esfera digital
👉🏽 Que els espais d’oci, entreteniment i de festa siguin espais amables i segurs per a les dones lesbianes
Als mitjans de comunicació, que són un important altaveu social, els reclamen:
👉🏽 Que no fomentin ni donin veu als discursos d’odi cap a les dones lesbianes
👉🏽 Que no promoguin una imatge estereotipada de les dones del col·lectiu . Les dones lesbianes som persones diverses amb diferents gustos com qualsevol altra persona i, per tant, no ens defineix una única forma de ser, vestir o viure la nostra identitat i sexualitat.
👉🏽 Que impulsin la visibilització dones lesbianes referents en tots els àmbits perquè puguin ser un exemple per altres dones del col·lectiu, així com de les nenes, adolescents i joves.
A la ultradreta, li diem que davant els seus discursos d’odi, el nostre amor; davant la seva repressió, seguirem lluitant; davant el fet de voler-nos silenciades, la nostra veu; davant la voluntat d’invisibilitzar-nos, ens fem visibles; davant la seva obsessió de voler-nos tornar a l’armari, el nostre reclam de llibertat.
Aquest 26 d’abril, dia de la visibilitat lèsbica, ens fem visibles perquè sortir de l’armari no ha de ser una opció que escollim amb valentia, sinó una condició de la nostra essència que hem de poder viure amb llibertat, dignitat i sense cap mena de repressió. Aquest 26 d’abril, ens fem visible el que volen invisible: les dones lesbianes.