19 de maig de 2025 - Observatori contra l'LGTBIfòbia

Avui, 17 de maig, tornem a alçar la veu per denunciar la persistència de l’ LGTBI-fòbia en les nostres vides i en la societat. Aquest dia commemora l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’any 1990. Tot i aquest avenç, les identitats i vivències trans, no binàries i intersexuals continuen sent patologitzades en diversos àmbits mèdics i socials.

L’LGTBI-fòbia es manifesta en múltiples formes: discriminació, odi, prejudicis, estereotips negatius i rebuig cap a maneres diverses de ser i estimar. Aquesta opressió, arrelada en estructures socials, té conseqüències psicosocials greus per a les persones afectades, deteriorant les relacions interpersonals i comprometent la convivència ciutadana.

Encara avui, en més d’un terç del món, identificar-se com a persona LGTBI+ és considerat un delicte. En 70 països es castiga amb penes de presó i en 8 fins i tot, amb la mort. A Europa, segons l’última enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 38% de les persones LGTBI+ han patit insults, amenaces o assetjament en els darrers 12 mesos. A l’Estat espanyol, aquesta xifra s’eleva al 41%.

A Catalunya, les dades són alarmants. l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia va registrar 318 incidències el 2024, la xifra més alta des que es recullen dades, amb un augment del 4,9% respecte a l’any anterior. Durant els primers mesos del 2025, ja s’han registrat 125 incidències.

Aquestes dades evidencien la necessitat d’establir polítiques públiques efectives i exigir a les administracions els recursos necessaris per prevenir, detectar i intervenir contra l’LGTBI-fòbia. Les polítiques han de ser transversals i interseccionals, abastant des de la infància fins a la vellesa, i incloent àmbits com l’educació, l’esport, la salut, els serveis socials, els mitjans de comunicació, entre d’altres.

Aquesta concentració és fruit d’un esforç col·lectiu, i on volem que s’escoltin i atenguin les nostres demandes i necessitats. Per això, reivindiquem:

Visibilitzar la lesbofòbia: Les dones lesbianes i bisexuals pateixen una doble discriminació per gènere i orientació sexual. Sovint s’enfronten a estereotips i expectatives socials que invisibilitzen les seves identitats i relacions.

Blindatge i desplegament efectiu dels marcs normatius: Exigim la implementació completa de la Llei 11/2014 i de la Llei 19/2020 a Catalunya. Alhora, defensem la plena aplicació de la Llei 4/2023 (coneguda com la Llei Trans Estatal), que ha estat fruit de lluites històriques del moviment LGTBI+ i que actualment es troba amenaçada per un recurs d’inconstitucionalitat presentat per forces conservadores. Rebutgem qualsevol pas enrere en drets adquirits i exigim que es garanteixi el compliment de la normativa arreu de l’Estat.

Despatologització de les persones intersex: Reivindiquem la fi immediata de les intervencions mèdiques no consentides en infants intersex, així com el reconeixement de la seva autonomia corporal. Cal establir protocols ètics i de respecte als drets humans, formació per als professionals sanitaris i campanyes de sensibilització per combatre l’estigma.

L’esport com a espai amable i inclusiu: Reclamem la creació i aplicació de protocols específics per prevenir i actuar davant les agressions LGTBI-fòbiques en l’àmbit esportiu, tant professional com amateur. L’esport ha de ser un espai de convivència, no de discriminació. És imprescindible que federacions, clubs i institucions assumeixin responsabilitats i garanteixin la inclusió de totes les persones, independentment de la seva orientació, identitat i/o expressió de gènere.

Polítiques d’inserció sociolaboral per a persones trans*: És imprescindible establir mesures que garanteixin l’accés al treball digne, especialment per a les dones trans, que sovint es veuen excloses del mercat laboral.

Espais amables per a la infància i joventut LGTBI+: Cal promoure la coeducació i la diversitat afectiva, sexual i de gènere a les aules per combatre l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere.

Atenció a les persones grans LGTBI+: És necessari implementar programes de sensibilització i reparar la discriminació històrica patida per aquest col·lectiu, i per prevenir i abordar, especialment, en centres d’atenció social i sociosanitària les violències edatistes o LGTBI-fóbiques que poden patir.

Dret a una atenció sanitària de qualitat: S’ha de garantir una atenció mèdica respectuosa i lliure de prejudicis per a totes les persones LGTBI+, assegurant l’accés a la targeta sanitària i a tractaments essencials com la teràpia psicosocial, hormonal o la medicació relacionada amb el VIH.

Accés a un habitatge digne: Cal elaborar protocols per prevenir i actuar davant la discriminació en l’accés a l’habitatge per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

Suport a les persones LGTBI+ migrades: Les institucions han de facilitar recursos per a aquest col·lectiu, agilitzant els tràmits administratius per a la concessió de padró, permisos de residència i treball i/o asil.

Combat a les violències digitals: És urgent establir estratègies per fer front als atacs i discursos d’odi difosos a través de les xarxes socials, promovent una pedagogia basada en la solidaritat i la diversitat.

Eradicació de l’estigma del VIH/sida: Cal incidir en polítiques que promoguin canvis socials, legals i administratius per millorar les condicions de vida de les persones amb VIH.

Visibilitat de la diversitat familiar: Denunciem la manca de reconeixement de les famílies LGTBI+ en alguns estats membres de la UE, que vulnera el dret fonamental a la lliure circulació. Així mateix, denunciem la persistència de formularis i tràmits administratius que no reconeixen ni respecten el nostre model familiar. L’ús exclusiu de termes com “pare” i “mare” o l’absència de camps inclusius són una mostra de com les estructures encara no s’han adaptat a la diversitat existent.

Inclusió real i transversal de l’educació en matèria de gènere, afectivosexual i diversitat familiar als currículums escolars. Massa sovint, l’existència de les nostres famílies es continua invisibilitzant a les aules, contribuint a perpetuar estigmes i discriminacions.

Denunciar l’assetjament públic i institucional a famílies homoparentals formades per gestació subrogada, que recau especialment sobre les criatures. No podem permetre que l’origen d’una família justifiqui la vulneració dels drets dels infants ni la seva exposició pública. D’altra banda, demanem que es deixi de posar el focus en les famílies homoparentals que han acudit a aquesta tècnica de reproducció assistida per formar família. Les estadístiques són clares, segons el Ministeri d’Afers Exteriors, des del 2010, el 62% de les sol·licituds per inscriure un nadó als consolats espanyols eren casos de famílies heterosexuals.

Drets pel col·lectiu que exerceix el treball sexual: És imprescindible escoltar aquest col·lectiu, establir polítiques pro drets i detectar les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.

Formació del funcionariat públic: Cal reforçar i ampliar les formacions amb perspectiva de diversitat afectiva, sexual i de gènere adreçades als professionals de la justícia, salut, educació, serveis socials, transport públic i cossos de seguretat.

Polítiques LGTBI+ i feministes com a eix central: Agraïm els esforços dels ajuntaments que han creat regidories específiques per cobrir les demandes del col·lectiu LGTBI, però cal garantir una equitat territorial en relació als recursos, molts dels quals estan centrats a Barcelona i rodalies.

Abordatge i eradicació del sexili: El sexili de zones rurals i pobles on les persones LGTBI+ no són acceptades es veuen obligades a abandonar els seus pobles i anar a ciutats on hi ha més acceptació. És una problemàtica social invisiblilitzada i exigim a la societat i els nostres representants polítics que treballin activament per eradicar-la. Exigim accions contra la discriminació estructural: Les dinàmiques socials perpetuen l’exclusió de les persones LGTBI a l’àmbit rural i pobles.

Totes aquestes reivindicacions són possibles amb una implementació efectiva dels marcs normatius pels quals el moviment associatiu ha treballat durant els últims anys. El moviment LGTBI+ ha de ser un actiu contra els discursos i pràctiques que promouen l’odi, establint aliances i compromisos amb altres col·lectius socials per fer front a tota forma de violència i discriminació. Davant la crispació i polarització que proposen les polítiques feixistes, hem de construir narratives en què els drets humans i la solidaritat siguin el motor de canvi.

Continuarem donant resposta a cada situació injusta, a tot aquell que vulgui trepitjar la nostra dignitat. Ara i sempre, ho tornem a dir amb veu ben alta:

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

Convertir en PDF

Arxius de19 de maig de 2025