📚Acomiadem les companyes Connie i Helle de la Llibreria Cómplices de Barcelona. Aquest 2022, l’Observatori Contra l’Homofòbia els hi ha atorgat el Premi 17 de Maig. Tot el reconeixement i agraïment pel seu compromís en la visibilitat del col•lectiu LGTBI a través de la cultura durant tants anys🏳️🌈 🏳️⚧️💜
El Congrés de diputats ha aprovat per una folgada majoria de 183 vots el text de la llei Trans* estatal.
L’Observatori contra l’homofòbia (OCH) ha estat a Madrid en un dia que han definit com a històric. De la mà de les companyes d’Ikusgune i la Plataforma Trans Estatal han pogut seguir el procés d’aprovació de la llei Trans* a les corts espanyoles.
L’OCH, entre altres institucions catalanes, aplaudeix l’aprovació del text que ha estat fruit de la lluita de molts col·lectius i activistes en favor dels drets LGTBI.
El president de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), Eugeni Rodríguez, als peus dels lleons del Congrés ha valorat molt positivament l’aprovació de la llei i ha recordat la importància de «reparar la dignitat de les persones Trans* i atorgar-los l’autodeterminació de gènere. Encara manquen molts reptes i s’ha de continuar treballant. Els drets humans no es qüestionen, es conquereixen i es defensen«. Rodríguez ha posat de manifest la rellevància estratègica de l’aliança teixida amb entitats i moviments d’arreu de l’estat espanyol.
Mar Cambrollé, presidenta de la Plataforma Trans Estatal ha destacat: «Avui hem de celebrar que aquest és l’avenç més important per a les persones Trans en 44 anys de democràcia. I diem amb la mateixa força i convicció amb la que hem lluitat, que això és un impuls per continuar la batalla amb més força pels qui la tempesta ferotge ha deixat fora aquesta llei».
Recordem que, la llei incorpora l’autodeterminació de gènere, treballa per evitar la patologització i desenvolupa una sèrie de mesures per garantir que les persones Trans* puguin desplegar el seu projecte vital en llibertat. Encara cal treballar per incloure de manera efectiva les persones migrants i la prohibició de les tortures anomenades com a teràpies de conversió, entre altres punts, la llei ha de ser dotada de recursos humans i econòmics, apunten des de l’entitat. En els pròxims dies el text arribarà al Senat on no es preveu cap modificació substancial del contingut.
Avui, 25 de novembre sortim al carrer per reivindicar el dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones. El patriarcat ens ofega i s’expressa a través de les violències masclistes de múltiples formes i l’impacte en les persones afectades és heterogeni.
El camí d’acompanyament ha de tenir un objectiu, al nostre parer, fonamental i és la reparació de la dignitat de les dones que han estat vulnerades els seus drets pel simple fet de ser dones.
Les violències masclistes tenen diferents expressions, algunes molt cruentes i explícites com les violències i les agressions sexuals i d’altres de forma més subtil. Les dades parlen per si soles, són esgarrifoses, en el que portem de 2022, 38 dones han estat assassinades en l’Estat espanyol segons les dades oficials, víctimes de la violència de gènere. Tanmateix, fonts com feminicidi.net eleven aquesta xifra a 76 dones assassinades. No ens ho podem permetre!
Les violències masclistes son el component central del patriarcat. Les violències sexuals continuen sent invisibilitzades i naturalitzades. Parlar de violències masclistes és parlar de desigualtat, de poder i de control i és parlar d’una problemàtica social que perjudica el benestar i convivència de la ciutadania i una societat més justa, solidària i fraterna.
La cosificació, la humiliació, la dominació, la generació de por i de restringir la llibertat de les nenes, adolescents i de les dones (cis i trans) continuen sent pràctiques esteses en la nostra quotidianitat.
Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia, fem una crida a implementar més recursos materials, econòmics i humans per a intervenir de manera més efectiva i pragmàtica. S’ha de transformar els contextos socials on el masclisme s’escampa (justícia, educació, salut, entre d’altres) que pugui donar resposta a tota la violència que pateixen les dones.
L’LGTBI-fòbia, és una altra cara de la mateixa moneda d’aquest masclisme que encara impera en les nostres societats. Les dones lesbianes, bisexuals i trans, transiten en la seva trajectòria vital per contextos on els trets característiques de la dissidència de gènere i sexual poden comportar riscos a ser discriminades, a viure situacions de violències i desigualtat.
Tota aquesta desigualtat pot produir conseqüències, com per exemple un sentiment de vergonya per patir una agressió sexual, culpabilitzar-les i responsabilitzar-les, obviant posar l’accent en l’agressor com a únic responsable.
Les violències les cometen amics, parelles, companys de feina, veïns, familiars o gent propera en els seus entorns. L’imaginari que aquestes violències les acostumen a fer persones desconegudes en un espai públic per part d’un depravat s’ha de respondre, i així ho demostren les dades i narratives que tenim disponibles.
Cabdal és la força dels feminismes, que es rebel•len contra aquesta dominació, assenyalant la gravetat de la problemàtica social de les violències vers les dones i n’identifiquen els àmbits on es produeixen (parella, comunitari, familiar, educatiu, digital, polític, entre d’altres).
Aquest moviment no només es troba al carrer, també en té expressió institucional, aconseguint fites legislatives, com la Llei 17/2020 de modificació de la llei 05/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, introduint a les dones trans com a subjecte polític o la recent llei anomenada “Ley Sólo Sí es Sí”, a l’Estat espanyol posant el consentiment en el centre.
Els moviments feministes ens han ensenyat que les cures han d’estar al centre de la reparació de la dignitat, una sororitat per reconèixer la veu de les dones que denuncien i per a transitar amb elles des de l’acompanyament.
Hem de continuar treballant per no deixar a cap dona enrere, sent conscients que les violències masclistes interseccionen amb altres violències (com per exemple el racisme) que fa la vida de moltes dones difícil i amb entrebancs per gaudir-la en plenitud de drets.
La lesbofòbia, bifòbia i transfòbia interactua amb el masclisme, l’OCH porta registrat aquest any 26 incidències a dones lesbianes, bisexuals o trans. És imprescindible dotar de recursos amprades a través de marcs legals implementats que treballin en tres direccions (1) prevenció i pedagogia; (2) detecció de les situacions problemàtiques i discriminatòries i (3) intervenció amb serveis d’atenció directa i en els contextos socials on es produeixen les situacions de violència, tot interpel•lant a la diligència deguda per part dels Estats, dels poders públics a eliminar la violència institucional i a acompanyar a les víctimes en el procés de recuperació del seu benestar psicosocial.
La ciutadania ja ha realitzat mostres d’organització col•lectiva, de denúncia social, no oblidem la increïbles manifestació del 8 de març dels últims anys on els carrers de Barcelona es van inundar d’una marea violeta per dir prou al masclisme i a la violència masclista. Hem de continuar, no ens podem aturar i això ho aconseguirem amb la feina i compromís de totes. Aquest divendres ens veiem als carrers!
Amb motiu del seu 15è aniversari, el Diari el Público organitza una gala de celebració el 18 de novembre a Madrid en el qual es conviden a diferents personalitats, entre elles l’Eugeni Rodríguez, en qualitat de president de l’Observatori Contra l’Homofòbia, acompanyat del Daniel Grande, responsable de comunicació de l’entitat.
En aquest acte, s’anuncia que es premia l’Observatori Contra l’Homofòbia amb motiu de la seva lluita contra l’LGTBI-fòbia a Catalunya. Recull el premi l’Eugeni Rodríguez, de la mà de la Pilar Alegría, Ministra d’Educació i Formació Professional d’Espanya i de la Ana Pardo de Vera, directora corporativa i de relacions institucionals del Diari el Público.
En el seu discurs, el president dedica el premi a la Carla Antonelli, present a l’acte, i a totes les persones trans*, reconeixent la seva lluita històrica i reivindicant l’aprovació de la Llei Trans a l’Estat Espanyol, sense restriccions.
#HiHauràLleiTrans!
Benvingudis!! Bona tarda i moltes gràcies per haver volgut acompanyar-nos en aquest acte de memòria i denúncia; de memòria de les persones trans mortes a causa de la transfòbia i de denúncia perquè ens continuen agredint i continuem morint. Ens hem aplegat en aquest lloc perquè és on va morir la nostra companya Carolina, una dona trans sense sostre que va morir al carrer, a la nostra Rambla Nova, perquè la transfòbia i la manca de resposta de la societat i el sistema la van assassinar. Hem de denunciar juntes que la transfòbia social i institucional ens continua agredint i assassinant. Som aquí per la Sònia, la Carolina, l’Alan, l’Ekai, la Thalía, l’Eli, la Marsha, la Johana, el Matias, la Muhlaysia, i tantes altres… Per la memòria trans, per totes vosaltres som avui aquí, la vostra vida i els vostres noms no cauran en l’oblit.
Som aquí perquè la societat cisheteropatriarcal no ens vol com som. Ens agredeixen perquè no som prou dones, prou homes, perquè si “se’ns nota” que som trans no ens contracten, perquè si no “se’ns nota” ens qüestionen i jutgen… Hores d’ara el capitalisme exigeix uns estàndards que deixen un 80% de les dones trans en situació d’atur i amb moltes dificultats per accedir a un lloc de treball malgrat el servei de suport del SOC. On són els suposats privilegis que ens adjudiquen feministes transexcloents? De debò es creu algú que triem passar per gust per tot això?
Hores d’ara malauradament la balança es decanta cap a donar-nos la raó a aquellis que reclamem una legislació que ens protegeixi. Així ho demostren les incidències registrades per l’Observatori contra l’Homofòbia. Fins a la data de 15 de novembre d’enguany són un total de 208 de les quals 45 són per transfòbia, la qual cosa suposa el 21,6% del total. En la mateixa data de l’any anterior hi havia registrades 38 incidències per transfòbia. De manera que si comparem les dades de transfòbia del novembre de 2021 amb les de novembre de 2022 hi hagut un increment 18,4. Tot i així es creu que la situació és molt pitjor del que recullen aquestes dades i que hi ha més casos que els que s’arriben a registrar.
Som aquí perquè les trans sentim ràbia i indignació cap a l’Ajuntament de Tarragona perquè continua agredint-nos. Sí, afirmem que exerceix violència quan, passats cinc anys de l’aprovació de la moció trans del 2017, encara no s’ha dignat a alliberar els lavabos. No teniu excusa! Les persones trans no us importen? No voten? No paguen impostos? Us acusem de transfòbia, per no tenir en compte com ens sentim les persones trans quan segons com som llegides se’ns acusa o insulta públicament pel fet d’“equivocar-nos de serveis”.
Som aquí per denunciar que no acceptem les modificacions o esmenes a la proposta de llei trans. Exigim una llei que ens empari a totis sense esmenes ni retallades. La proposta de llei actual és trànsfoba, perquè no reconeix les persones no binàries; és racista, perquè exclou les trans migrades; és edatista perquè no escolta adolescents i menors, malgrat el suport de les famílies. És violència no escoltar a menors i adolescents amb la falsa excusa de protegir-los. No té res de progressista un govern que retrocedeix davant de les pressions de feministes trànsfobes. Els nostres drets no es retallen. No es negocia políticament amb els drets humans.
En el cas de Catalunya aquest fet ens preocupa fins al punt que hi ha rumors que es replantegen modificar drets que ja estan recollits en la llei aprovada pel Parlament l’any 2014 per garantir els drets del col·lectiu LGBTI i per eradicar l’homofòbia, bifòbia i transfòbia al nostre país. És violència quan se’ns fa passar per tràmits en alguns casos humiliants, en d’altres patologitzadors quan suposadament es busca protegir els nostres drets. Exigim una llei trans catalana que blindi els drets assolits el 2014 i que ampliï la protecció de les persones trans.
Les nostres vides i els nostres drets importen.
Davant el vostre odi, resistència trans.
Ni mortes, ni agredides, trans combatives.