General

Gala Premis 17 de Maig 2025

per Deixa un comentari

Enguany, l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia celebra la 13a edició dels Premis 17 de Maig 2025 destinats a personalitats, entitats i institucions per la realització d’accions, intervencions i/o trajectòries contra l’odi i l’LGTBI-fòbia.

La gala té lloc dissabte 17 de maig al Centre LGTBI de Barcelona amb la presentació de Brigitta Lamoure.

🏆 Premiades 2025:

▾ Sembra Llibres, editorial valenciana, pel seu compromís en la diversitat cultural en llengua catalana.

▾ Albert Fages,  per la seva trajectòria com a Director de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona.

▾ Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), Pels 50 anys de trajectòria i de lluita pels drets i llibertats del col·lectiu LGTBI+.

▾ EmiRau, pel seu activisme digital vers els drets del col·lectiu LGTBI+.

▾ Silvia Reyes, a títol pòstum, pel seu compromís històric en l’activisme trans.

▾ Olga Serrano,  per la seva implicació i compromís com a Fiscal en el judici de l’assassinat homòfob de Samuel Luiz a A Coruña.

🎥 Pots visionar la gala al nostre canal de youtube: https://www.youtube.com/watch?v=FWuAP3uQEQw

Manifest Dia Internacional Contra l’LGTBI-fòbia (17M) 2025

per Deixa un comentari

Avui, 17 de maig, tornem a alçar la veu per denunciar la persistència de l’ LGTBI-fòbia en les nostres vides i en la societat. Aquest dia commemora l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’any 1990. Tot i aquest avenç, les identitats i vivències trans, no binàries i intersexuals  continuen sent patologitzades en diversos àmbits mèdics i socials.

L’LGTBI-fòbia es manifesta en múltiples formes: discriminació, odi, prejudicis, estereotips negatius i rebuig cap a maneres diverses de ser i estimar. Aquesta opressió, arrelada en estructures socials, té conseqüències psicosocials greus per a les persones afectades, deteriorant les relacions interpersonals i comprometent la convivència ciutadana.

Encara avui, en més d’un terç del món, identificar-se com a persona LGTBI+ és considerat un delicte. En 70 països es castiga amb penes de presó i en 8  fins i tot, amb la mort. A Europa, segons l’última enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 38% de les persones LGTBI+ han patit insults, amenaces o assetjament en els darrers 12 mesos. A l’Estat espanyol, aquesta xifra s’eleva al 41%.

A Catalunya, les dades són alarmants. l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia va registrar 318 incidències el 2024, la xifra més alta des que es recullen dades, amb un augment del 4,9% respecte a l’any anterior. Durant els primers mesos del 2025, ja s’han registrat 125 incidències.

Aquestes dades evidencien la necessitat d’establir polítiques públiques efectives i exigir a les administracions els recursos necessaris per prevenir, detectar i intervenir contra l’LGTBI-fòbia. Les polítiques han de ser transversals i interseccionals, abastant des de la infància fins a la vellesa, i incloent àmbits com l’educació, l’esport, la salut, els serveis socials, els mitjans de comunicació, entre d’altres.

Aquesta concentració és fruit d’un esforç col·lectiu, i on volem que s’escoltin i atenguin les nostres demandes i necessitats. Per això, reivindiquem:

  • Visibilitzar la lesbofòbia: Les dones lesbianes i bisexuals pateixen una doble discriminació per gènere i orientació sexual. Sovint s’enfronten a estereotips i expectatives socials que invisibilitzen les seves identitats i relacions.
  • Blindatge i desplegament efectiu dels marcs normatius: Exigim la implementació completa de la Llei 11/2014 i de la Llei 19/2020 a Catalunya. Alhora, defensem la plena aplicació de la Llei 4/2023 (coneguda com la Llei Trans Estatal), que ha estat fruit de lluites històriques del moviment LGTBI+ i que actualment es troba amenaçada per un recurs d’inconstitucionalitat presentat per forces conservadores. Rebutgem qualsevol pas enrere en drets adquirits i exigim que es garanteixi el compliment de la normativa arreu de l’Estat.
  • Despatologització de les persones intersex: Reivindiquem la fi immediata de les intervencions mèdiques no consentides en infants intersex, així com el reconeixement de la seva autonomia corporal. Cal establir protocols ètics i de respecte als drets humans, formació per als professionals sanitaris i campanyes de sensibilització per combatre l’estigma.

  • L’esport com a espai amable i inclusiu: Reclamem la creació i aplicació de protocols específics per prevenir i actuar davant les agressions LGTBI-fòbiques en l’àmbit esportiu, tant professional com amateur. L’esport ha de ser un espai de convivència, no de discriminació. És imprescindible que federacions, clubs i institucions assumeixin responsabilitats i garanteixin la inclusió de totes les persones, independentment de la seva orientació, identitat i/o expressió de gènere.
  • Polítiques d’inserció sociolaboral per a persones trans*: És imprescindible establir mesures que garanteixin l’accés al treball digne, especialment per a les dones trans, que sovint es veuen excloses del mercat laboral.

  • Espais amables per a la infància i joventut LGTBI+: Cal promoure la coeducació i la diversitat afectiva, sexual i de gènere a les aules per combatre l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere.

  • Atenció a les persones grans LGTBI+: És necessari implementar programes de sensibilització i reparar la discriminació històrica patida per aquest col·lectiu, i per prevenir i abordar, especialment, en centres d’atenció social i sociosanitària les violències edatistes o LGTBI-fóbiques que poden patir.

  • Dret a una atenció sanitària de qualitat: S’ha de garantir una atenció mèdica respectuosa i lliure de prejudicis per a totes les persones LGTBI+, assegurant l’accés a la targeta sanitària i a tractaments essencials com la teràpia psicosocial, hormonal o la medicació relacionada amb el VIH.
  • Accés a un habitatge digne: Cal elaborar protocols per prevenir i actuar davant la discriminació en l’accés a l’habitatge per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

  • Suport a les persones LGTBI+ migrades: Les institucions han de facilitar recursos per a aquest col·lectiu, agilitzant els tràmits administratius per a la concessió de padró, permisos de residència i treball i/o asil.

  • Combat a les violències digitals: És urgent establir estratègies per fer front als atacs i discursos d’odi difosos a través de les xarxes socials, promovent una pedagogia basada en la solidaritat i la diversitat.

  • Eradicació de l’estigma del VIH/sida: Cal incidir en polítiques que promoguin canvis socials, legals i administratius per millorar les condicions de vida de les persones amb VIH.

  • Visibilitat de la diversitat familiar: Denunciem la manca de reconeixement de les famílies LGTBI+ en alguns estats membres de la UE, que vulnera el dret fonamental a la lliure circulació. Així mateix, denunciem la persistència de formularis i tràmits administratius que no reconeixen ni respecten el nostre model familiar. L’ús exclusiu de termes com “pare” i “mare” o l’absència de camps inclusius són una mostra de com les estructures encara no s’han adaptat a la diversitat existent.
  • Inclusió real i transversal de l’educació en matèria de gènere, afectivosexual i diversitat familiar als currículums escolars. Massa sovint, l’existència de les nostres famílies es continua invisibilitzant a les aules, contribuint a perpetuar estigmes i discriminacions.
  • Denunciar l’assetjament públic i institucional a famílies homoparentals formades per gestació subrogada, que recau especialment sobre les criatures. No podem permetre que l’origen d’una família justifiqui la vulneració dels drets dels infants ni la seva exposició pública. D’altra banda, demanem que es deixi de posar el focus en les famílies homoparentals que han acudit a aquesta tècnica de reproducció assistida per formar família. Les estadístiques són clares, segons el Ministeri d’Afers Exteriors, des del 2010, el 62% de les sol·licituds per inscriure un nadó als consolats espanyols eren casos de famílies heterosexuals.
  • Drets pel col·lectiu que exerceix el treball sexual: És imprescindible escoltar aquest col·lectiu, establir polítiques pro drets i detectar les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.
  • Formació del funcionariat públic: Cal reforçar i ampliar les formacions amb perspectiva de diversitat afectiva, sexual i de gènere adreçades als professionals de la justícia, salut, educació, serveis socials, transport públic i cossos de seguretat.
  • Polítiques LGTBI+ i feministes com a eix central: Agraïm els esforços dels ajuntaments que han creat regidories específiques per cobrir les demandes del col·lectiu LGTBI, però cal garantir una equitat territorial en relació als recursos, molts dels quals estan centrats a Barcelona i rodalies.
  • Abordatge i eradicació del sexili: El sexili de zones rurals i pobles on les persones LGTBI+ no són acceptades es veuen obligades a abandonar els seus pobles i anar a ciutats on hi ha més acceptació. És una problemàtica social invisiblilitzada i exigim a la societat i els nostres representants polítics que treballin activament per eradicar-la. Exigim accions contra la discriminació estructural: Les dinàmiques socials perpetuen l’exclusió de les persones LGTBI a l’àmbit rural i pobles.

Totes aquestes reivindicacions són possibles amb una implementació efectiva dels marcs normatius pels quals el moviment associatiu ha treballat durant els últims anys. El moviment LGTBI+ ha de ser un actiu contra els discursos i pràctiques que promouen l’odi, establint aliances i compromisos amb altres col·lectius socials per fer front a tota forma de violència i discriminació. Davant la crispació i polarització que proposen les polítiques feixistes, hem de construir narratives en què els drets humans i la solidaritat siguin el motor de canvi.

Continuarem donant resposta a cada situació injusta, a tot aquell que vulgui trepitjar la nostra dignitat. Ara i sempre, ho tornem a dir amb veu ben alta:

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

Actes Dia Contra l’LGTBI-fòbia a l’Observatori

per Deixa un comentari


🌈 17 de maig — Dia contra la LGTBI-fòbia 🏳️‍⚧️

Una data per visibilitzar i plantar cara a les discriminacions que encara pateix el col·lectiu LGTBI. Perquè ser qui ets mai hauria de ser un motiu d’odi.

🗣️ Conversatori — 16 de maig
Parlarem sobre l’assetjament escolar per motius d’identitat, expressió de gènere o orientació sexual. Amb Cristian Carrer i la Dra. Marisela Montenegro.
📍 Centre LGTBI de Barcelona
🕕 18:00h

📢 Concentració — 17 de maig
Sortim al carrer per dir prou a la LGTBI-fòbia. Ens veiem a la Superilla!
📍 Superilla 28 de juny
🕦 11:30h

🎤 Gala de premis — 17 de maig
Tanquem el dia amb una gala presentada per Brigitta Lamoure per reconèixer persones i projectes que treballen per la igualtat.
📍 Centre LGTBI de Barcelona
🕔 17:00h

Manifest 26 d’Abril: Dia de la Visibilitat Lèsbica 2025

per Deixa un comentari

Aquest 26 d’abril, visibilitzem el que volen invisible: les dones lesbianes.

Una parella de dones pateix assetjament per part dels veïns, una candidata a les eleccions municipals de Mataró rep insults a les xarxes per ser lesbiana, una dona d’una empresa mecànica de Castelldefels pateix bullying laboral per part dels seus companys, apareixen missatges lesbofòbics en un mural d’una jugadora del Barça o les jugadores d’aquest equip redueixen el nombre de seguidors a les xarxes socials per mostres de suport al col·lectiu LGTBIQ+.

Aquests són alguns exemples de les 24 incidències lesbofòbiques registrades el 2023 per l’Observatori que afecten a totes les esferes: des de l’àmbit privat, laboral, les xarxes socials o l’esport. El 2024, les agressions a dones lesbianes van descendir a 14 i enguany se n’han registrat 3. Un descens que des de l’Observatori Contra l’LGTBIfòbia ho atribuïm a una infrareportació de les incidències.

Segons un informe amb dades del 2021 de la Federació Estatal LGTBI de l’estat espanyol, 1 de cada 10 dones lesbianes deixa la seva feina per la seva orientació sexual. Amb base al mateix informe, una bona part d’aquestes dones té por de visibilitzar-se a la feina, el 70% perquè no vol ser víctima de les bromes, el 56% per por a l’aïllament i el 46% tem les represàlies.

L’ONG internacional Human Rights Watch va realitzar un estudi amb 66 activistes investigadores, advocades i líders de moviments lesbianes, bisexuals i queer (LBQ+) en 26 països entre març i setembre de 2022. Aquest estudi va concloure que les principals violències cap a dones lesbianes venen per part d’homes i són: el matrimoni forçat; la manca d’accés a la terra, l’habitatge i la propietat perquè tinguin una independència econòmica; la impunitat i llibertat que tenen els agressors per atacar una persona per la seva expressió de gènere; la impunitat i llibertat que existeix en molts països per exercir violència i discriminació en l’entorn laboral; la manca de llibertat de moviment i dret a aparèixer en públic sense por de ser víctimes de violència; drets parentals i dret a crear una família; el dret d’asil; el dret a la salut, inclosos els serveis de salut sexual, reproductiva i mental; i la manca de protecció i reconeixement davant de la justícia de les dones lesbianes o de les persones que defensen els seus drets.

A Europa, un dels casos més flagrants contra les dones lesbianes l’hem vist recentment a Itàlia amb l’arribada de l’extrema dreta, liderada per Giorgia Meloni, al poder. El 15 de novembre del 2023, Meloni va aprovar la prohibició de la segona mare dels fills de parelles de lesbianes, que han estat concebuts per reproducció assistida. Això ha comportat que s’hagi esborrat dels certificats de naixement les mares no gestants.

En aquest context, les dones lesbianes també veiem amb molta preocupació l’increment de la ultradreta i els seus discursos d’odi limiten els nostres drets alhora que volen que tornem a l’armari.

La realitat és que no només a l’estat espanyol, sinó, a escala mundial, patim una doble discriminació per ser dones i lesbianes i, per tant, tenir una orientació sexual que ens allunya del control del sistema patriarcal. Una realitat que encara s’accentua més si aquestes dones estan afectades per eixos de la interseccionalitat com, per exemple, ser d’origen divers o viure una situació de vulnerabilitat.

Ens ha costat molt arribar fins on som. Actualment, tenim més referents dins del món de la cultura, l’esport o el cinema. Cal, però, que tinguem més referents en tots els àmbits de la societat i de les esferes laborals. Per això, cal que la realitat de les dones lesbianes sigui normalitzada en tots els àmbits. Per això, aquest 26 d’abril reclamen:

Per a poder exercir els nostres drets laborals sense por que això ens costi un lloc de feina o ser víctimes de burles i/o discriminacions

👉🏽 Que l’àmbit laboral sigui un espai segur on poder expressar la nostra orientació sexual sense por a represàlies
👉🏽 Que les empreses es dotin de comissions contra l’Assetjament vers les persones del col·lectiu perquè els drets de les dones lesbianes siguin garantits
👉🏽 La promoció de dones lesbianes en les esferes de direcció i de lideratge perquè siguin referents per a altres dones del col·lectiu, així com les futures nenes que el dia de demà entraran al món laboral

Per poder exercir els nostres drets tant a l’esfera social com privada on volem poder expressar mostres d’estima i efecte sense el temor que cap persona del carrer o els nostres propis veïns ens agredeixin o assetgin

👉🏽 Campanyes de sensibilització social i a les escoles per contrarestar els discursos d’odi
👉🏽 Formacions a les autoritats que ens han de protegir davant de les agressions
👉🏽 Formacions a les persones professionals de la sanitat perquè puguem rebre una atenció de la salut integral, des de la sexual a la mental, d’acord amb la realitat de les dones lesbianes
👉🏽 La implementació de mesures reals i efectives per combatre els discursos d’odi a l’esfera digital
👉🏽 Que els espais d’oci, entreteniment i de festa siguin espais amables i segurs per a les dones lesbianes

Als mitjans de comunicació, que són un important altaveu social, els reclamen:

👉🏽 Que no fomentin ni donin veu als discursos d’odi cap a les dones lesbianes
👉🏽 Que no promoguin una imatge estereotipada de les dones del col·lectiu . Les dones lesbianes som persones diverses amb diferents gustos com qualsevol altra persona i, per tant, no ens defineix una única forma de ser, vestir o viure la nostra identitat i sexualitat.
👉🏽 Que impulsin la visibilització dones lesbianes referents en tots els àmbits perquè puguin ser un exemple per altres dones del col·lectiu, així com de les nenes, adolescents i joves.


A la ultradreta, li diem que davant els seus discursos d’odi, el nostre amor; davant la seva repressió, seguirem lluitant; davant el fet de voler-nos silenciades, la nostra veu; davant la voluntat d’invisibilitzar-nos, ens fem visibles; davant la seva obsessió de voler-nos tornar a l’armari, el nostre reclam de llibertat.

Aquest 26 d’abril, dia de la visibilitat lèsbica, ens fem visibles perquè sortir de l’armari no ha de ser una opció que escollim amb valentia, sinó una condició de la nostra essència que hem de poder viure amb llibertat, dignitat i sense cap mena de repressió. Aquest 26 d’abril, ens fem visible el que volen invisible: les dones lesbianes.

Dia Contra l’LGTBI-fòbia al transport públic 2025

per Deixa un comentari

💬 Avui, 22 d’abril, commemorem el Dia contra l’LGTBI-fòbia al transport públic. Fa quatre anys es va celebrar un dels primers judicis a tot l’Estat per una agressió lesbofòbica al metro de Barcelona.

🚨 El juliol de 2019, una parella de noies va ser insultada, vexada i gairebé agredida només per fer-se un petó dins un vagó. Només una dona va intervenir, mentre la resta de passatgers miraven en silenci. El vídeo va fer la volta a les xarxes.

⚖️ La resposta social i judicial va ser contundent. L’agressora va ser condemnada i obligada a fer un curs sobre diversitat afectiva-sexual i de gènere.

🚇 El transport públic ha de ser un espai amable, segur i lliure d’odi.

🤝 Des de l’Observatori, hem treballat amb TMB per crear protocols de prevenció i intervenció. Volem una xarxa de transport públic que protegeixi tothom, i especialment les persones LGTBI+, de qualsevol forma de discriminació.

📢 Per això reclamem que el 22 d’abril sigui reconegut oficialment com a Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia al transport públic.

💜 Avui alcem la veu per una mobilitat lliure de por. Perquè cada trajecte hauria de ser un trajecte segur per a tothom. Ens ajudes a fer-ho possible?

L’Observatori compareix al Parlament per la modificació de la Llei 11/2014

per Deixa un comentari

🏛️ El 7 d’abril, l’Albert Carrasco Serratosa, responsable del registre d’incidències, i el Marc Manso i Pujol, coordinador del gabinet jurídic, compareixen al Parlament de Catalunya en representació de l’ Observatori Contra l’LGTBI-fòbia en motiu de la Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2014 per a la seva actualització deguda. Per això, s’exposen les al·legacions presentades per l’entitat.

⚖️ Què demanem?

🔸 Harmonització del règim sancionador.

🔸 Visibilització de la lesbofòbia.

🔸 Prohibició de les teràpies de conversió.

🔸 Reparació efectiva de les persones i col·lectius afectats per LGTBI-fòbia.

🔸 Ús de simbologia LGTBI+ en espais institucionals.

🔸 Interseccionalitat.

En definitiva, dotar el nostre país d’un marc jurídic adaptat a la nostra realitat amb una visió transversal per al col·lectiu LGTBI+. 🏳️‍🌈🏳️‍⚧️