General

Radiografia de l’Estat de l’LGTBI-fòbia i de la transfòbia a Catalunya del 1T de 2025

27 de març de 2025 per Albert Carrasco Deixa un comentari

En el primer trimestre de 2025, l’Observatori ha registrat un total de 65 incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya, 25 de les quals són motivades per transfòbia, el que suposa el 38,5% del total i un augment del 11,6% respecte les incidències per transfòbia registrades en el mateix període de l’any 2024.

Identificació amb el col·lectiu LGTBI+

El col·lectiu trans* representa el 40% del total de incidències registrades, amb 26 casos, i un augment del 14,7% respecte les incidències del col·lectiu trans* del mateix període de 2024. En segon lloc, l’home gai (30,8%), amb 20 casos, seguit de les incidències generalistes contra el col·lectiu LGTBI+ en general (7,7%), amb 5 casos. Per últim, s’ha registrat 1 incidència d’una persona que s’identifica com a demisexual (1,5%) i de les 10 restants no es disposa de la dada (15,4%).

Si desglossem les dades de les 26 incidències patides pel col·lectiu trans, la majoria corresponen a dones trans, amb 15 casos, seguides de les que son contra el col·lectiu trans en general, amb 8 casos (ex: piulada amb discurs transfòbic). Per últim, 2 incidències patides per homes trans i 1 d’una persona no binària.

Origen discriminatori

La gaifòbia és l’origen discriminatori més registrat (50,8%), amb 33 casos, representant més de la meitat del total d’incidències. En segon lloc, les incidències per transfòbia (38,5%), amb 25 casos.

Per últim, les incidències comeses per LGTBI-fòbia (6,2%), en general, amb 4 casos, i lesbofòbia (4,6%), amb 3 casos.

Territori

Barcelona és la província on s’han registrat més incidències (73,8%), superant els dos terços del total d’incidències, amb 48 casos, diferenciant-se significativament de les dades quantitatives de la resta de províncies. Dins de la demarcació, destaquen les incidències registrades a la ciutat de Barcelona, amb un total de 32 casos.

A Tarragona se n’han registrat 3 (4,6%) i a Girona 2 (3,1%). A la província de Lleida s’ha registrat 1 incidència (1,5%).

Pel que fa a les incidències comeses de forma no presencial (16,9%), s’han registrat 11 casos.

Àmbit

La via pública és l’àmbit on s’han registrat més incidències (23,1%), amb 15 casos, seguit de l’àmbit laboral (16,9%), amb 11 casos, i d’internet i les xarxes socials (13,8%), amb 9 casos. També destaquen el nucli de convivència (10,8%), amb 7 casos, i l’espai d’oci nocturn i l’àmbit institucional (6,2%), amb 4 casos cadascun.

Pel que fa als altres àmbits, s’han registrat entre 1 i 3 incidències en els sectors educatiu (3,1%, 2 casos), salut (3,1%, 2 casos), transport públic (3,1%, 2 casos), habitatge (4,6%, 3 casos), comunicació privada (1,5%, 1 cas), esportiu (1,5%, 1 cas) i mitjà de comunicació (1,5%, 1 cas).

Finalment, hi ha 3 incidències (4,6%) de les quals no es disposa de dades sobre l’àmbit en què s’han produït.

Tipus de discriminació

Les mostres d’odi i exaltació són el tipus de discriminació més registrat (30,8%), amb 20 casos, que fan referència als discursos d’odi per LGTBI-fòbia, un marcador propi de la pàgina web de l’Observatori.
En segon lloc, les situacions d’assetjament (21,5%), amb 14 casos.

Seguidament, destaquem les agressions físiques (15,4%), amb 10 casos, la majoria d’elles acompanyades d’agressions verbals (13,8%, 9 casos) i amenaces (6,2%, 4 casos).

També s’han registrat 8 casos de tracte inadequat (12,3%), mentre que les amenaces representen 4 casos (6,2%).

Incidències per transfòbia

Es constata que la majoria d’incidències per transfòbia són discursos d’odi, que tenen lloc en espais públics, com missatges transfòbics escrits a una estació d’autobús o la penjada de cartells transexcloents a la via pública per la manifestació del dia internacional de la dona (8M).

Aquests discursos també s’han detectat a espais virtuals, sobretot a les xarxes socials, però també a mitjans de comunicació com articles sobre competències esportives amb discurs transfòbic i la negació de les identitats trans* en programes de la televisió pública.

Així mateix, també s’han registrat incidències en l’àmbit institucional, com la convocatòria d’una xerrada amb discurs transfòbic en espais públics i amb la col·laboració de la institució i tractes inadequats en els tràmits de canvi de sexe registral i de nom en espais com els Centres d’Atenció Primària (CAP) i el registre civil.

Pel que fa a les incidències patides per persones físiques del col·lectiu trans*, la majoria són dones trans, i tenen en lloc en àmbits com el laboral, l’oci nocturn i el nucli de convivència.

Cal destacar la interseccionalitat present en algunes de les persones usuàries com el sensellarisme, la irregularitat administrativa i el treball sexual.

Manifest Dia Internacional de la Dona (8M) 2025

9 de març de 2025 per Albert Carrasco Deixa un comentari

L’OBSERVATORI CONTRA L’LGTBI-FÒBIA RECLAMA QUE ES GARANTEIXIN ELS DRETS LABORALS DE LES DONES I S’ATURIN LES AGRESSIONS CONTRA LES DONES LBTI+

Encara estem lluny d’assolir una igualtat efectiva entre les dones i els homes en la nostra societat. Una realitat que s’acarnissa més quan entra en joc la interseccionalitat com és el cas de les dones d’orígens, cultures, orientacions sexuals o identitats sexuals diverses com, per exemple, les lesbianes, bisexuals, trans i intersexuals (LBTI).

Les dones som les primeres víctimes de la violència d’un sistema patriarcal on els nostres drets són violats dia rere dia. Ara bé, les dones LBTI patim una doble violència: una per ser dona i la segona per tenir orientacions sexuals i identitats de gènere diverses, que queden al marge del que el sistema patriarcal considera normatiu perquè els homes no tenen el control i el poder sobre els nostres cossos. Per tant, patim una doble violència i discriminació.

Bona mostra d’això és que les dones del col·lectiu tenen més dificultats a l’hora d’accedir a una feina. La taxa d’atur entre les dones LBTI+ és del 17,39%, una dada que és significativament superior a la de la població femenina general (13,73%) o dels homes de la població general (11%), segons un informe que va publicar la Federació Estatal LGTBIQ+ el novembre del 2024.

Una realitat que s’agreuja amb les dones trans: un 77% de les quals han patit discriminació a l’hora de cercar feina, acord l’Estudi exploratori sobre la inserció sociolaboral de les persones trans elaborat per la Direcció General de Diversitat Sexual i Drets LGBTI del Ministeri d’Igualtat del govern espanyol del 2022.

Les discriminacions també són plausibles un cop accedeixen a un lloc de feina, ja que un 55% de les persones gais, lesbianes o bisexuals consideren que la seva orientació sexual és un impediment per arribar a ascendir en el seu lloc de feina, per la qual cosa un 38,10% de les dones lesbianes i un 39,11% de les bisexuals ho oculten en els seus llocs de feina, destaca la UGT en un estudi sobre la discriminació laboral del col·lectiu del 2023.

A més, destaquem l’impacte que té l’anomenat “cost de pensar per doble”, és a dir, que part de l’energia que dediquem les dones i altres persones del col·lectiu a l’entorn laboral es veu necessariament ocupada per preguntes com: He revelat la meva orientació sexual o identidad de gènere a aquesta persona? És ara el moment de fer-ho? Quins són els riscos de sortir de l’armari en aquest moment? Em sento còmoda fent-ho?, etc. Cosa que afegeix càrrega cognitiva i desgast psicològic que no afavoreix en cap cas empleada ni empleadora.

Violències contra les dones del col·lectiu

Les violències contra les dones LBTI van més enllà de l’àmbit laboral i comencen des dels primers anys de vida. En aquest context, d’acord amb l’estudi citat recentment de la Direcció General de Diversitat Sexual i Drets LGBTI del Ministeri d’Igualtat, el 8,5% de les dones trans ha intentat suicidar-se durant l’etapa formativa. Una xifra que és molt superior a la infància general que ha tingut pensaments suïcides (que no vol dir intents), la qual ascendeix a un 2% entre els infants que tenen entre 4 i 8 anys i a un 6% durant l’etapa de l’adolescència, entre els 13 i 16 anys, segons Save the Children.

Des de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia hem observat com s’han incrementat les agressions i les violències contra les persones del col·lectiu. El 2022 vam registrar un total de 237 casos enfront dels 303 del 2023, el que representa un increment del 27,8%, segons l’informe de l’Estat de la LGTBI-fòbia de Catalunya, en el qual cada any analitzem les incidències que hem registrat a l’Observatori. Una dada que s’ha superat el 2024, ja que, d’acord amb les dades preliminars obtingudes, aquest any s’ha arribat a les 318 denúncies, prop d’un 5% més que el 2023.

Les discriminacions contra les persones trans* s’han disparat en cinc anys. Aquestes van representar un 10,6% del total de denúncies que va registrar el col·lectiu el 2019, mentre el 2023 van ser un 27,1%. La majoria de les víctimes d’aquestes agressions i discriminacions són dones, segons aquest informe.

En canvi, en el cas de les lesbianes s’han reduït considerablement, ja que han passat de les 12,5% del 2019 a les 7,9% del 2023. Amb tot, des de l’Observatori considerem que això es podria donar per una infrareportació dels casos.

L’amenaça de la ultradreta

L’arribada de la ultradreta al poder com és el cas de Donald Trump als Estats Units, Javier Milei, a l’Argentina, o Giorgia Meloni, a Itàlia, són una clara amenaça per al col·lectiu.

L’endemà d’assumir el poder, el 21 de gener, Donald Trump va donar a conèixer que la política oficial dels Estats Units és que només reconeix que hi ha dos gèneres: home i dona. Per això, a partir d’ara, les persones que havien marcat l’X en el seu carnet d’identitat només tindran l’opció d’escollir entre home o dona. A més, va anunciar que prohibiría que les nenes i dones trans participessin a les lligues d’esport femení en l’àmbit escolar i l’universitari; alhora que traurà la protecció de les persones trans tant a les presons federals com als centres per a persones migrades.

Per la seva part, Meloni ha prohibit la inscripció de la segona mare en el cas dels infants que són fills de parelles lesbianes, que han estat concebuts per reproducció assistida. Això ha comportat que s’hagi esborrat dels certificats de naixement les mares no gestants.

D’altra banda, a finals de gener, Milei va anunciar que presentaria al Congrés un projecte “d’igualtat davant la llei” per eliminar la figura legal del feminicidi, els cupos laborals per a les minories sexuals i els documents d’identitat no binaris.

Unes mesures que ens preocupen molt perquè atempten contra els drets de les persones del col·lectiu; alhora que poden servir d’inspiració si la ultradreta assoleix el poder a l’estat espanyol. Una realitat que no podria estar tan lluny si les formacions d’extrema dreta segueixen sumant suport com confirmen les darreres enquestes.

En aquest context, segons una enquesta publicada dilluns d’aquesta setmana per al diari El País, Vox és l’única formació que registra un increment en la seva intenció de vot. Al detall, milloraria un 2% dels seus resultats en comparació a les eleccions europees de juliol i obtindria un suport del 14,1% dels vots. Per la seva part, el Partit Popular seria la força més votada (32,2%) seguida dels socialistes 29,6%.

Des de l’Observatori veiem amb preocupació com els discursos d’odi de l’extrema dreta estan guanyant terreny entre la població més jove, que són l’opció preferida entre els votants homes d’entre 18 i 24 anys. Aquestes rebrien entorn del 23% dels vots de l’electorat masculí i del 13% femení. En el cas de les dones d’aquesta edat que opten per formacions d’esquerra s’enfilen fins al 42% davant del 25% dels homes.

En bona part, això es deu al fet de la proliferació dels discursos d’odi a les xarxes socials, des d’on la ultradreta està arribant a la població més jove. En aquest sentit, mirem, també, amb preocupació el moviment de les tradwife a les xarxes socials, que difonen una discurs que advoca pel retorn de rols de gènere que crèiem superat, així com de les dones a l’àmbit domèstic per dedicar-se a les cures i els treballs reproductius.

Reclams de l’Observatori

Davant de l’increment d’atacs i discursos d’odi contra les persones del col·lectiu i, en especial, contra les dones trans que són les que més pateixen l’odi i la discriminació social, des de l’Observatori contra la LGTBIfòbia exigim:

A les autoritats i a l’administració pública en general

Que es doti dels recursos necessaris al marc legislatiu existent a Catalunya com són la Llei 11/2014 i la Llei 19/2020. En el cas de la primera, que ha de servir per fer front els delictes d’odi i acompanyar a les víctimes, fa 10 anys que viu submergida en una implementació intermitent sense arribar a desplegar-se del tot per la manca de recursos. Això dificulta que es pugui donar respostes a les denúncies i/o discriminacions. Moltes de les recomanacions que proposem en aquest apartat ja estan reflectides en les esmentades lleis, però sense una translació en polítiques efectives.
Davant dels discursos d’odi, que promoguin campanyes de sensibilització ciutadana com a eina de prevenció per reduir el nombre d’atacs contra el col·lectiu.
Que Incrementin el nombre de formacions dels cossos de seguretat i judicials que són els que han de protegir les persones del col·lectiu LGTBI i acompanyar les víctimes de les discriminacions i agressions.
Que implementi la perspectiva de la diversitat afectiva sexual i de gènere i de la coeducació al sistema educatiu, amb caràcter obligatori i transversal per erradicar l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, incidint en els aspectes de prevenció, detecció i intervenció
La implementació de mesures reals i efectives per combatre els discursos d’odi a l’esfera digital
Que els espais d’oci, entreteniment i de festa siguin espais amables i segurs per a les persones LBTI.

Al món empresarial

D’acord amb la llei 4/2023 aprovada per l’estat espanyol el 2023, les empreses de més de 50 persones treballadores s’han de dotar de protocols per vetllar pels drets de les persones LGTBI dins de l’àmbit laboral, on han de poder treballar en igualtat de condicions i oportunitats que els seus companys i companyes. Aquests protocols, a més, han d’incloure un pla d’acció de com actuarà l’empresa si es dona una discriminació o agressió dins de l’àmbit laboral. Per garantir la seva efectivitat, cal que aquests protocols siguin vinculats i es dotin de les mesures i eines pertinents per fer un seguiment que es desplega adequadament per evitar que no es converteixin en un simple requisiti per complir la legislació vigent i caigui en paper mullat.
Que es promogui la creació de Comissions contra l’Assetjament dins de les empreses perquè aquestes puguin actuar en el cas que hi hagi una agressió o discriminació dins de l’àmbit laboral
Egicim que es facin campanyes de formació i sensibilització sobre els drets de les persones LGTBIQ+ entre les persones treballadores per evitar que es produeixin agressions i discriminacions dins de la feina. Aquestes formacions haurien de ser obligatòries quan una persona entra en una nou lloc de feina, de la mateixa manera que ho són les formacions de riscos laborals o de protecció de dades.
La promoció de les dones LBT dins de l’àmbit laboral perquè assumeixin càrrecs de lideratge i direcció amb la finalitat que siguin un referent per altres dones del col·lectiu o les joves que el dia de demà entraran al mercat laboral.

Als mitjans de comunicació:

Que s’abstinguin a publicar i reproduir discursos d’odi i LGTBIfòbics, així com informacions falses sobre les persones del col·lectiu que puguin acabar comportant una imatge errònia i deshumanitzada de les persones LGTBI
Els instem que evitin oferir una imatge estereotipada o burles sobre les persones del col·lectiu
Demanem que les persones LGTBI no només surtin als mitjans quan són motiu d’una notícia, sinó que hi ha persones amb experteses diverses que poden, també, aparèixer en els apartats d’informació, opinió i entreteniment i,d’aquesta manera, es puguin convertir en referents per altres persones del col·lectiu.
El llenguatge és un generador de realitats. Per això, demanem als mitjans de comunicació que formin a les seves persones treballadores perquè aquestes usin una terminologia adequada quan parlen sobre les persones LGTBIQ+

Aquest 8M, Dia Internacional de la Dona Treballadora, diem prou a la proliferació dels discursos d’odi, antifeministes, racistes, LGTBIfòbics i transexcloents. Volem viure en un món on totes les persones puguem conviure en igualtat de drets, condicions i oportunitats. Per això, exigim que es posi punt i final a les discriminacions i agressions que pateixen les dones en l’àmbit laboral, social i en l’esfera pública en general i posem especial èmfasi en aquelles que estan afectades per la interseccionalitat com són les dones migrades i/o LBTI. Aquest 8M, ni cap dia de l’any, podem deixar ningú enrere en la construcció d’un món millor per a totes, totis i tots!

La Xarxa Estatal d’Observatoris Contra l’LGTBI-fòbia es reuneix a Gasteiz

21 de febrer de 2025 per Albert Carrasco Deixa un comentari

Aquest cap de setmana, l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia i Ikusgune (Observatorio contra la LGTBI+fobia de Vitoria- Gasteiz) es reuneixen a Gasteiz un cop que la Xarxa Estatal d’Observatoris Contra l’LGTBI-fòbia (Red Estatal de Observatorios Contra la LGTBIfobia) s’hagi constituït legalment com a entitat després d’un any de recorregut.

En aquesta jornada de treball, es farà una radiografia general del context sociopolític actual, tant a escala nacional com internacional, i es planificaran estratègies per garantir polítiques públiques efectives contra l’LGTBI-fòbia.

Manifest Dia Contra l’LGTBI-fòbia a l’Esport (19F) 2025

19 de febrer de 2025 per Albert Carrasco Deixa un comentari

L’LGTBI-fòbia persisteix com una problemàtica social que engendra discriminació per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere en diversos àmbits de la nostra vida i l’esport no escapa a la presència d’aquests comportaments i actituds discriminatòries. A més, la gran invisibilitat de les persones LGTBI+ en determinats contextos esportius, una realitat que es veu agreujada per decisions com les promogudes recentment per Donald Trump, qui ha instrumentalitzat el debat sobre la inclusió de les dones trans en l’esport femení per fomentar la discriminació, i per casos recents com el de la boxejadora argeliana Imane Khelif, a París 2024, que va haver de patir tota una campanya de qüestionament i assetjament per xarxes socials, posen de manifest com les normatives esportives poden convertir-se en eines d’exclusió i repressió.

Les persones professionals i tècniques de l’esport ofereixen serveis d’intervenció directa en aspectes relacionats amb la corporalitat i el benestar social de moltes persones per això, entenem que l’esport ha de ser un àmbit de prevenció i d’intervenció contra l’LGTBI-fòbia com a forma específica de violència, no sols perquè interfereix en la vida de les persones LGTBI+, sinó també en el desenvolupament de relacions socials sanes, i per aquest motiu aquest 19 de febrer, coincidint amb el dia de naixement de Justin Fashanu, primer esportista professional a declarar públicament la seva homosexualitat i que va posar fi a la seva vida a causa de tota la pressió rebuda, reivindiquem el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia en l’esport
El tabú i la invisibilitat de les dissidències sexuals i de gènere en l’esport d’alt nivell continuen sent incomprensibles i encara que recentment Jakub Jankto va realitzar un vídeo expressant la seva homosexualitat de manera pública, sent el primer futbolista que va jugar en la lliga espanyola a fer-ho, i fa dos anys ho feia Joshua Carvallo a la lliga australiana, el silenci no ha estat la resposta, els missatges de suport han estat nombrosos però és suficient? Òbviament no, necessitem polítiques públiques que abordin mesures de prevenció, detecció i intervenció de la LGTBI-fòbia en els contextos esportius, un àmbit on el masclisme continua impregnant molts dels estaments amb capacitat de decisió i on es fa evident la necessitat de normatives esportives que no siguin patologitzadores amb les persones trans, ja que actualment encara es fan servir models i arguments biologicistes per fomentar l’odi i excloure-les de l’oportunitat de gaudir de l’esport tant a escala amateur com professional.

No han estat poques les polèmiques sobre esportistes trans en la natació, halterofília o atletisme que han hagut de suportar discursos transfòbics per part de diferents agents institucionals i tot el debat contra la coneguda com a Llei Trans també ha tingut el context esportiu com a escenari d’atacs amb la participació de persones trans*, específicament a dones trans en el punt de mira i és per això que la formació en diversitat afectiva sexual i de gènere ha de ser present tant en els àmbits propis de les educadores físiques com en les ocupacions pròpies de l’esport, per proveir mecanismes que facin efectiva la igualtat i eliminin les discriminacions.

Hem de potenciar l’esport com a eina de transformació i mecanisme d’intervenció per construir una societat més justa, denunciar i penalitzar socialment els comportaments LGTB-fòbics, masclistes, xenòfobs i discriminatoris, acabar amb qualsevol expressió de violència sigui física o verbal en els espais esportius per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere i equiparar el reconeixement públic de les esportistes femenines respecte als esportistes masculins.

S’ha de garantir la pràctica esportiva de les persones trans i intersexuals d’acord amb el seu gènere garantint els seus drets i impulsar que les entitats esportives implantin protocols d’actuació davant situacions de discriminació i reconèixer la diversitat afectiva sexual i de gènere com a elements enriquidors en l’esport, incloent en la regulació normativa els valors de la diversitat, la igualtat de tracte i la no discriminació.

Totes aquestes accions busquen la consecució d’un objectiu final, l’accés a l’esport de persones diferents en igualtat de condicions com a activitat que ens empodera, millora la nostra vida, ens ensenya a relacionar-nos i enriqueix la societat.

A gaudir de l’esport sense l’LGTBI-fòbia!

La modificació de la Llei 11/2014 es readmet a tràmit al Parlament

14 de febrer de 2025 per Albert Carrasco Deixa un comentari

L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia assisteix al Ple del Parlament de Catalunya que reobra el debat sobre el transcurs de la modificació de la Llei 11/2014, una eina clau en la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI+ a Catalunya.

Aquesta modificació és imprescindible per:

🔸Desenvolupar un règim sancionador específic i harmonitzat.

🔸 Incorporar la interseccionalitat amb altres eixos de discriminació.

🔸 Visibilitzar la lesbofòbia.

🔸 Prohibir les teràpies de conversió.

🔸 Garantir la reparació efectiva a les víctimes.

🔸 Potenciar la simbologia LGTBI+ en espais públics i institucions.

És fonamental comptar amb el compromís real de les institucions i els grups parlamentaris per implementar aquestes millores.

Continuarem lluitant per garantir els nostres drets i visibilitzar totes les formes de discriminació.

Augmenten les incidències LGTBI-fòbiques a Catalunya el 2024

15 de gener de 2025 per Albert Carrasco Deixa un comentari

Des de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia hem registrat un total de 318 incidències l’any 2024, la xifra més alta des que l’entitat recull aquestes dades, amb un augment del 4,9% respecte el 2023 i del 34,1% en comparació amb el 2022.

La gaifòbia és el motiu principal de discriminació (51,9%), seguida de la transfòbia (25,8%), majoritàriament a dones trans, tot i que els homes trans i les persones no binàries també van en augment.

Barcelona és la província amb més incidències registrades. En específic, més de la meitat del total d’incidències s’han registrat a la ciutat de Barcelona (52,8%), la major part d’elles als districtes de (1) Sants-Montjuïc, (2) Ciutat Vella i (3) l’Eixample.

Pel que fa als àmbits, predomina la via pública (30,1%), els espais d’oci nocturn (12,3%) , l’internet i xarxes socials i l’àmbit laboral (8,8%).

Les agressions físiques són el tipus de discriminació més registrat (26,1%), seguides de les mostres d’odi i exaltació (22,6%) i les agressions verbals (18,9%).

Aquestes dades posen de manifest la necessitat urgent de reforçar polítiques públiques contra l’LGTBI-fòbia i garantir espais amables per a totes les persones del col·lectiu.

Aquesta radiografia ofereix una visió preliminar de les incidències per LGTBI-fòbia registrades al llarg de l’any, destacant-ne dades rellevants. Comencem a treballar en l’Informe de l’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya de 2024, que serà publicat a mitjans d’any. Aquest estudi aprofundeix en les xifres i en l’anàlisi qualitatiu i oferirà recomanacions per continuar combatent l’odi i la discriminació.