Notícies observatori

A la Júlia la van pegar tres homes per ser una dona trans. La Vanessa tampoc es va deslliurar de ser agredida en una discoteca a Girona per ser dona trans. A la Maria i la Laura les van insultar a les Rambles de Barcelona per mostrar el seu amor. L’assetjament a la Margarita, una altra dona trans que viu a Amposta, és constant i molt violent a les xarxes socials. Aquests són alguns dels casos que l’Observatori Contra l’LGTBIfòbia va registrar de discriminacions cap a dones lesbianes, transexuals o bisexuals (LBT) el 2024 i dels quals hem canviat els noms per respectar-ne la privacitat.

Ara bé, no són els únics casos d’agressions cap a les dones LBT que l’Observatori ha reportat en els darrers anys. També en tenim d’altres esfereïdors, com el de la Laia i la Núria, que el 2023 les van insultar i pegar a Barcelona davant dels seus fills per ser una parella de lesbianes i tenir família. Aquell mateix any, la Susanna de Mataró va denunciar que l’insulten i l’ataquen constantment per la seva condició de lesbiana. El 2022 quatre dones lesbianes van ser insultades i les van escopir per ser lesbianes al Passeig Marítim de Badalona. A la Carmen, una dona trans, la van agredir a la sortida del supermercat per ser dona trans a l’Hospitalet de Llobregat.

Avui, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència cap a les Dones. A l’Estat espanyol sortim al carrer per denunciar que el patriarcat continua exercint la seva influència asfixiant, manifestant-se a través de diverses formes de violència masclista, amb un impacte heterogeni en les persones afectades.

Una realitat que encara s’agreuja més cap a les dones LBT, ja que els diferents eixos de la interseccionalitat també afavoreixen que el masclisme s’acarnissi més cap a elles, i encara impera amb més duresa si la persona és racialitzada. Així doncs, les dones LBT pateixen en les seves pròpies carns una doble discriminació: pel simple fet de ser dones i per la seva dissidència de gènere i sexual.

En el darrer informe de l’Estat de l’LGTBIfòbia de l’Observatori Contra l’LGTBIfòbia, es reporta que l’any passat es van registrar entorn de 60 agressions cap a dones LBT, de les quals 36 van ser cap a dones trans, 16 cap a dones lesbianes i 8 cap a persones bisexuals (inclou homes i dones).

Ens preocupa la tendència a l’alça de discriminacions cap a dones del col·lectiu. Des de principis del 2025 se n’han registrat un total de 76, cosa que suposa un increment del 26,6% malgrat que encara no s’ha acabat l’any. En especial, ens preocupa l’increment d’agressions cap a les dones trans. El 2023, quan l’Observatori Contra l’LGTBIfòbia encara no diferenciava entre homes i dones trans en el conjunt de les dades, es van registrar 15 agressions cap a persones trans. Per tant, les discriminacions cap a dones trans són un 140% superiors a les del conjunt de les persones trans (homes i dones) del 2023. Pel que fa a les dones lesbianes, el 2023 se’n van comptabilitzar 13, un 23% menys que un any abans. En el cas de les persones bisexuals, el 2023 tan sols hi va haver una denúncia.

Per això, és essencial dotar de recursos a través de marcs legals que treballin en la prevenció, detecció i intervenció de situacions discriminatòries, interpel·lant els Estats i poders públics per eliminar la violència institucional i acompanyar les víctimes en el seu procés de recuperació.

Però l’increment de les violències masclistes no només afecta les dones LBT, sinó el conjunt de les dones de les nostres societats. L’augment de la violència sexual cap a les dones també és preocupant. Fins al primer trimestre del 2025 s’han registrat 10.562 delictes sexuals, un 5,3% més que el mateix període d’un any abans. El 2024, 48 dones amb nom i cognom van ser assassinades per les seves parelles, 12 d’elles a Catalunya, la comunitat autònoma on l’any passat es van registrar més crims per violència masclista.

Reptes pendents per a una societat lliure de violències masclistes

En els darrers anys, els moviments feministes han fet importants avenços en la lluita pels drets de les dones, com la modificació de la Llei 05/2008 del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista, l’obligatorietat que les empreses es dotin de plans d’igualtat per erradicar la violència masclista en l’àmbit laboral o la recent Llei «Només Sí és Sí», posant el consentiment al centre.

S’ha de trencar amb l’imaginari que les violències masclistes les perpetren desconeguts, ja que principalment es tracta d’homes propers com parelles, exparelles, familiars, amics o de l’àmbit comunitari. Per això, cal que seguim avançant per transformar els contextos socials on el masclisme es propaga, com la justícia, l’educació, la salut, l’àmbit laboral i els espais tant públics com privats. També és necessari transformar la societat radicalment perquè les dones puguin viure amb igualtat de condicions i desenvolupar la seva vida amb total normalitat i sense el temor de ser reprimides o agredides pel seu gènere.

L’avenç de la ultradreta tant a Europa com al món és una amenaça real per continuar avançant en una societat lliure de violències masclistes. A l’Estat espanyol, l’extrema dreta té representació en la majoria de seus parlamentàries autonòmiques i també estatals, des d’on està difonent un discurs negacionista de la violència masclista alhora que promou l’odi contra els moviments feministes o aquelles persones que defensen el dret a la igualtat entre homes i dones.

Davant aquest increment de les violències masclistes, el feminisme s’erigeix en una força capital, rebel·lant-se contra aquesta dominació, assenyalant la gravetat de les violències cap a les dones i identificant els àmbits on es produeixen. Tenim molt a aprendre dels moviments feministes, que posen les cures i les persones al centre en tots els àmbits i, en especial, les víctimes de les violències masclistes perquè siguin reparades amb dignitat.

Per això, és essencial que tots els moviments que defensem els drets humans ens unim per frenar els seus discursos d’odi i la seva voluntat d’imposar polítiques per retrocedir en drets que han costat molts anys de lluita d’adquirir. Hem de continuar cap endavant, sense detenir-nos, amb fermesa i determinació; i això només ho aconseguirem amb el treball i el compromís de totes, una lluita que avui es visibilitza, però que va molt més enllà del 25-N i ha de ser diària.

Ja està disponible l’informe “L’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya 2024”, on s’analitzen les dades, tendències i principals conclusions sobre la situació actual dels drets i les discriminacions envers el col·lectiu LGTBI+ al nostre territori.

Podeu consultar i descarregar l’informe complet aquí

Ahir, 5 d’octubre, la Glorieta de la Sonia Rescalvo Zafra es va omplir de memòria, art i orgull al Parc de la Ciutadella 💜🏳️‍⚧️

👉 Alguns dels moments més especials de l’homenatge “Sonia Rescalvo: sexili, refugi, escena, vida”

🎭 Taula rodona amb testimonis de dones trans i no binàries que van compartir les seves vivències sobre arts escèniques i sexili, posant veu a històries de resistència i talent.

🏛️ Benvinguda institucional de Javier Rodríguez, Comissionat de Polítiques LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona que va donar inici a una jornada de compromís i memòria col·lectiva.

💬 Parlaments d’entitats, amb la intervenció de Pau Gálvez, president del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) , en representació de la lluita històrica del moviment LGTBI+ a la ciutat, juntament amb companyes d’ ACATHI, ATC Llibertat i el GAG, a més de les activitats dinàmiques de participació col·lectiva de Veus Trans Catalunya i Encara en Acció.

🎶 Actuacions musicals d’Estefanía Vidal i d’Hugo Marlo.

💜 Un acte emotiu ple d’art i comunitat, on vam mantenir viu el llegat de la Sonia com a símbol contra la transfòbia, l’odi i el feixisme.

Les dones bisexuals: doble invisibilitat, doble lluita

Avui, 23 de setembre, reivindiquem especialment la visibilitat de les dones bisexuals i els múltiples reptes que afrontem a la nostra societat. Si bé és cert que la comunitat bisexual ha crescut en força i visibilitat, les dones bisexuals continuem sent especialment invisibilitzades per la intersecció entre la bifòbia i el masclisme.

La bisexualitat està definida com una orientació sexual de persones que senten atracció sexual, emocional i/o romàntica cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament al mateix temps, de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat. Les dones bisexuals som contínuament qüestionades, patim discriminació i ens veiem obligades a reivindicar constantment la nostra orientació sexual enfrontant-nos a prejudicis socials específics de gènere.

Doble estigmatització: ser dona i bisexual

Les dones bisexuals ens enfrontem a una doble estigmatització que combina la bifòbia amb l’objectificació i els estereotips de gènere. Som vistes com a objectes sexuals per a la fantasia masculina heterosexual, especialment quan expressem atracció cap a altres dones ja que imaginen una relació sexual de tres. La nostra sexualitat és hipersexualitzada i fetitxitzada, reduint-nos a un simple espectacle per al gaudi masculí.

Sovint se’ns nega l’agència sobre la nostra pròpia sexualitat: si estem amb un home, se’ns considera «curades», mentre que si estem amb una dona, se’ns veu com a «confuses» o «negant la nostra heterosexualitat». Aquest qüestionament constant de la nostra identitat genera un estrès psicològic significatiu i ens obliga a justificar-nos constantment.

Problemàtiques específiques en l’àmbit de la salut

En l’àmbit sanitari, les dones bisexuals patim una discriminació específica que afecta la nostra salut sexual i reproductiva. Moltes vegades, els professionals sanitaris assumeixen la nostra heterosexualitat si tenim parella masculina o neguen els nostres riscos de salut sexual si tenim parella femenina. Aquesta invisibilització comporta:

• Menor accés a informació sobre salut sexual integral.
• Suposicions errònies sobre els nostres riscos de malalties de transmissió sexual.
• Falta de protocols adequats per a la nostra realitat bisexual.
• Menor probabilitat de rebre proves de detecció adequades segons les nostres pràctiques sexuals.

Violència masclista i bifòbia interseccional

Les dones bisexuals experimentem taxes més altes de violència de gènere i sexual que les dones heterosexuals. Aquesta violència sovint incorpora elements bifòbics específics, com ara:

• Violència «correctiva» per part d’homes que creuen poder «convertir-nos».
• Invalidació de la nostra orientació dins de les relacions.
• Control i possessivitat extrema basada en l’estereotip que som «infidels per naturalesa».
• Violència psicològica que qüestiona constantment la nostra identitat.

Invisibilitat en els espais LGTBIQA+

Fins i tot dins de la comunitat LGTBIQA+, les dones bisexuals sovint ens trobem marginades. En els espais lèsbics, se’ns pot veure amb desconfiança o rebuig per la nostra capacitat d’estar amb homes. En els espais gais, la nostra experiència com a dones és sovint ignorada o minimitzada. Aquesta exclusió ens deixa sense espais segurs on expressar plenament la nostra identitat.

Reivindicacions específiques per a les dones bisexuals

Reclamem:

• Formació específica per a professionals sanitaris sobre les necessitats de salut de les dones bisexuals.
• Protocols de violència de gènere que incorporin la bifòbia com a factor d’interseccionalitat.
• Campanyes de sensibilització que lluiten contra la hipersexualització de les dones bisexuals.
• Espais segurs i inclusius dins de la comunitat LGTBIQA+ per a dones bisexuals
• Programes educatius que abordin la bisexualitat femenina més enllà dels estereotips.
• Investigació i dades desagregades sobre la situació específica de les dones bisexuals.

La lluita continua

Hem de desdibuixar el monosexisme i l’heteronormativitat, però també hem de combatre el masclisme que objectifica i invisibilitza l’experiència de les dones bisexuals. La nostra orientació no és una fase, no és confusió i no està al servei de la fantasia masculina.

La bifòbia que patim les dones té característiques específiques de gènere que cal reconèixer i abordar. Existeix quan la nostra sexualitat és reduïda a l’objecte del desig masculí, quan se’ns nega la capacitat de definir la nostra pròpia identitat, i quan se’ns exclou dels espais feministes o LGTBIQA+.

No voldríem acabar aquest manifest sense fer un homenatge a dones de diferents àmbits que han fet pública la seva bisexualitat com ara: Ada Colau, Alice Walker, Anaïs Nin, Amber Heard, Ani DiFranco, Anna Castillo, Anne Frank, Angelina Jolie, Azealia Banks, Billie Eilish, Billie Holiday, Björk, Chelo García-Cortés, Christina Aguilera, Cynthia Erivo, Drew Barrymore, Dulceida, Lady Gaga, La Zowi, Megan Fox, Miley Cyrus, Paula Gonu, Simone de Beauvoir, Susan Sarandon o Virginia Woolf

Reivindiquem la visibilitat de les dones bisexuals! Aturem la bifòbia masclista! La nostra bisexualitat no és per a vosaltres, és per a nosaltres. 

Enguany, l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia celebra la 13a edició dels Premis 17 de Maig 2025 destinats a personalitats, entitats i institucions per la realització d’accions, intervencions i/o trajectòries contra l’odi i l’LGTBI-fòbia.

La gala té lloc dissabte 17 de maig al Centre LGTBI de Barcelona amb la presentació de Brigitta Lamoure.

🏆 Premiades 2025:

▾ Sembra Llibres, editorial valenciana, pel seu compromís en la diversitat cultural en llengua catalana.

▾ Albert Fages,  per la seva trajectòria com a Director de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona.

▾ Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), Pels 50 anys de trajectòria i de lluita pels drets i llibertats del col·lectiu LGTBI+.

▾ EmiRau, pel seu activisme digital vers els drets del col·lectiu LGTBI+.

▾ Silvia Reyes, a títol pòstum, pel seu compromís històric en l’activisme trans.

▾ Olga Serrano,  per la seva implicació i compromís com a Fiscal en el judici de l’assassinat homòfob de Samuel Luiz a A Coruña.

🎥 Pots visionar la gala al nostre canal de youtube: https://www.youtube.com/watch?v=FWuAP3uQEQw

Avui, 17 de maig, tornem a alçar la veu per denunciar la persistència de l’ LGTBI-fòbia en les nostres vides i en la societat. Aquest dia commemora l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’any 1990. Tot i aquest avenç, les identitats i vivències trans, no binàries i intersexuals  continuen sent patologitzades en diversos àmbits mèdics i socials.

L’LGTBI-fòbia es manifesta en múltiples formes: discriminació, odi, prejudicis, estereotips negatius i rebuig cap a maneres diverses de ser i estimar. Aquesta opressió, arrelada en estructures socials, té conseqüències psicosocials greus per a les persones afectades, deteriorant les relacions interpersonals i comprometent la convivència ciutadana.

Encara avui, en més d’un terç del món, identificar-se com a persona LGTBI+ és considerat un delicte. En 70 països es castiga amb penes de presó i en 8  fins i tot, amb la mort. A Europa, segons l’última enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 38% de les persones LGTBI+ han patit insults, amenaces o assetjament en els darrers 12 mesos. A l’Estat espanyol, aquesta xifra s’eleva al 41%.

A Catalunya, les dades són alarmants. l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia va registrar 318 incidències el 2024, la xifra més alta des que es recullen dades, amb un augment del 4,9% respecte a l’any anterior. Durant els primers mesos del 2025, ja s’han registrat 125 incidències.

Aquestes dades evidencien la necessitat d’establir polítiques públiques efectives i exigir a les administracions els recursos necessaris per prevenir, detectar i intervenir contra l’LGTBI-fòbia. Les polítiques han de ser transversals i interseccionals, abastant des de la infància fins a la vellesa, i incloent àmbits com l’educació, l’esport, la salut, els serveis socials, els mitjans de comunicació, entre d’altres.

Aquesta concentració és fruit d’un esforç col·lectiu, i on volem que s’escoltin i atenguin les nostres demandes i necessitats. Per això, reivindiquem:

• Visibilitzar la lesbofòbia: Les dones lesbianes i bisexuals pateixen una doble discriminació per gènere i orientació sexual. Sovint s’enfronten a estereotips i expectatives socials que invisibilitzen les seves identitats i relacions.

• Blindatge i desplegament efectiu dels marcs normatius: Exigim la implementació completa de la Llei 11/2014 i de la Llei 19/2020 a Catalunya. Alhora, defensem la plena aplicació de la Llei 4/2023 (coneguda com la Llei Trans Estatal), que ha estat fruit de lluites històriques del moviment LGTBI+ i que actualment es troba amenaçada per un recurs d’inconstitucionalitat presentat per forces conservadores. Rebutgem qualsevol pas enrere en drets adquirits i exigim que es garanteixi el compliment de la normativa arreu de l’Estat.

• Despatologització de les persones intersex: Reivindiquem la fi immediata de les intervencions mèdiques no consentides en infants intersex, així com el reconeixement de la seva autonomia corporal. Cal establir protocols ètics i de respecte als drets humans, formació per als professionals sanitaris i campanyes de sensibilització per combatre l’estigma.

• L’esport com a espai amable i inclusiu: Reclamem la creació i aplicació de protocols específics per prevenir i actuar davant les agressions LGTBI-fòbiques en l’àmbit esportiu, tant professional com amateur. L’esport ha de ser un espai de convivència, no de discriminació. És imprescindible que federacions, clubs i institucions assumeixin responsabilitats i garanteixin la inclusió de totes les persones, independentment de la seva orientació, identitat i/o expressió de gènere.

• Polítiques d’inserció sociolaboral per a persones trans*: És imprescindible establir mesures que garanteixin l’accés al treball digne, especialment per a les dones trans, que sovint es veuen excloses del mercat laboral.

• Espais amables per a la infància i joventut LGTBI+: Cal promoure la coeducació i la diversitat afectiva, sexual i de gènere a les aules per combatre l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere.

• Atenció a les persones grans LGTBI+: És necessari implementar programes de sensibilització i reparar la discriminació històrica patida per aquest col·lectiu, i per prevenir i abordar, especialment, en centres d’atenció social i sociosanitària les violències edatistes o LGTBI-fóbiques que poden patir.

• Dret a una atenció sanitària de qualitat: S’ha de garantir una atenció mèdica respectuosa i lliure de prejudicis per a totes les persones LGTBI+, assegurant l’accés a la targeta sanitària i a tractaments essencials com la teràpia psicosocial, hormonal o la medicació relacionada amb el VIH.

• Accés a un habitatge digne: Cal elaborar protocols per prevenir i actuar davant la discriminació en l’accés a l’habitatge per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

• Suport a les persones LGTBI+ migrades: Les institucions han de facilitar recursos per a aquest col·lectiu, agilitzant els tràmits administratius per a la concessió de padró, permisos de residència i treball i/o asil.

• Combat a les violències digitals: És urgent establir estratègies per fer front als atacs i discursos d’odi difosos a través de les xarxes socials, promovent una pedagogia basada en la solidaritat i la diversitat.

• Eradicació de l’estigma del VIH/sida: Cal incidir en polítiques que promoguin canvis socials, legals i administratius per millorar les condicions de vida de les persones amb VIH.

• Visibilitat de la diversitat familiar: Denunciem la manca de reconeixement de les famílies LGTBI+ en alguns estats membres de la UE, que vulnera el dret fonamental a la lliure circulació. Així mateix, denunciem la persistència de formularis i tràmits administratius que no reconeixen ni respecten el nostre model familiar. L’ús exclusiu de termes com “pare” i “mare” o l’absència de camps inclusius són una mostra de com les estructures encara no s’han adaptat a la diversitat existent.

• Inclusió real i transversal de l’educació en matèria de gènere, afectivosexual i diversitat familiar als currículums escolars. Massa sovint, l’existència de les nostres famílies es continua invisibilitzant a les aules, contribuint a perpetuar estigmes i discriminacions.

• Denunciar l’assetjament públic i institucional a famílies homoparentals formades per gestació subrogada, que recau especialment sobre les criatures. No podem permetre que l’origen d’una família justifiqui la vulneració dels drets dels infants ni la seva exposició pública. D’altra banda, demanem que es deixi de posar el focus en les famílies homoparentals que han acudit a aquesta tècnica de reproducció assistida per formar família. Les estadístiques són clares, segons el Ministeri d’Afers Exteriors, des del 2010, el 62% de les sol·licituds per inscriure un nadó als consolats espanyols eren casos de famílies heterosexuals.

• Drets pel col·lectiu que exerceix el treball sexual: És imprescindible escoltar aquest col·lectiu, establir polítiques pro drets i detectar les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.

• Formació del funcionariat públic: Cal reforçar i ampliar les formacions amb perspectiva de diversitat afectiva, sexual i de gènere adreçades als professionals de la justícia, salut, educació, serveis socials, transport públic i cossos de seguretat.

• Polítiques LGTBI+ i feministes com a eix central: Agraïm els esforços dels ajuntaments que han creat regidories específiques per cobrir les demandes del col·lectiu LGTBI, però cal garantir una equitat territorial en relació als recursos, molts dels quals estan centrats a Barcelona i rodalies.

• Abordatge i eradicació del sexili: El sexili de zones rurals i pobles on les persones LGTBI+ no són acceptades es veuen obligades a abandonar els seus pobles i anar a ciutats on hi ha més acceptació. És una problemàtica social invisiblilitzada i exigim a la societat i els nostres representants polítics que treballin activament per eradicar-la. Exigim accions contra la discriminació estructural: Les dinàmiques socials perpetuen l’exclusió de les persones LGTBI a l’àmbit rural i pobles.

Totes aquestes reivindicacions són possibles amb una implementació efectiva dels marcs normatius pels quals el moviment associatiu ha treballat durant els últims anys. El moviment LGTBI+ ha de ser un actiu contra els discursos i pràctiques que promouen l’odi, establint aliances i compromisos amb altres col·lectius socials per fer front a tota forma de violència i discriminació. Davant la crispació i polarització que proposen les polítiques feixistes, hem de construir narratives en què els drets humans i la solidaritat siguin el motor de canvi.

Continuarem donant resposta a cada situació injusta, a tot aquell que vulgui trepitjar la nostra dignitat. Ara i sempre, ho tornem a dir amb veu ben alta:

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!