Notícies observatori

🌈 17 de maig — Dia contra la LGTBI-fòbia 🏳️‍⚧️

Una data per visibilitzar i plantar cara a les discriminacions que encara pateix el col·lectiu LGTBI. Perquè ser qui ets mai hauria de ser un motiu d’odi.

🗣️ Conversatori — 16 de maig
Parlarem sobre l’assetjament escolar per motius d’identitat, expressió de gènere o orientació sexual. Amb Cristian Carrer i la Dra. Marisela Montenegro.
📍 Centre LGTBI de Barcelona
🕕 18:00h

📢 Concentració — 17 de maig
Sortim al carrer per dir prou a la LGTBI-fòbia. Ens veiem a la Superilla!
📍 Superilla 28 de juny
🕦 11:30h

🎤 Gala de premis — 17 de maig
Tanquem el dia amb una gala presentada per Brigitta Lamoure per reconèixer persones i projectes que treballen per la igualtat.
📍 Centre LGTBI de Barcelona
🕔 17:00h

💬 Avui, 22 d’abril, commemorem el Dia contra l’LGTBI-fòbia al transport públic. Fa quatre anys es va celebrar un dels primers judicis a tot l’Estat per una agressió lesbofòbica al metro de Barcelona.

🚨 El juliol de 2019, una parella de noies va ser insultada, vexada i gairebé agredida només per fer-se un petó dins un vagó. Només una dona va intervenir, mentre la resta de passatgers miraven en silenci. El vídeo va fer la volta a les xarxes.

⚖️ La resposta social i judicial va ser contundent. L’agressora va ser condemnada i obligada a fer un curs sobre diversitat afectiva-sexual i de gènere.

🚇 El transport públic ha de ser un espai amable, segur i lliure d’odi.

🤝 Des de l’Observatori, hem treballat amb TMB per crear protocols de prevenció i intervenció. Volem una xarxa de transport públic que protegeixi tothom, i especialment les persones LGTBI+, de qualsevol forma de discriminació.

📢 Per això reclamem que el 22 d’abril sigui reconegut oficialment com a Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia al transport públic.

💜 Avui alcem la veu per una mobilitat lliure de por. Perquè cada trajecte hauria de ser un trajecte segur per a tothom. Ens ajudes a fer-ho possible?

🏛️ El 7 d’abril, l’Albert Carrasco Serratosa, responsable del registre d’incidències, i el Marc Manso i Pujol, coordinador del gabinet jurídic, compareixen al Parlament de Catalunya en representació de l’ Observatori Contra l’LGTBI-fòbia en motiu de la Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2014 per a la seva actualització deguda. Per això, s’exposen les al·legacions presentades per l’entitat.

⚖️ Què demanem?

🔸 Harmonització del règim sancionador.

🔸 Visibilització de la lesbofòbia.

🔸 Prohibició de les teràpies de conversió.

🔸 Reparació efectiva de les persones i col·lectius afectats per LGTBI-fòbia.

🔸 Ús de simbologia LGTBI+ en espais institucionals.

🔸 Interseccionalitat.

En definitiva, dotar el nostre país d’un marc jurídic adaptat a la nostra realitat amb una visió transversal per al col·lectiu LGTBI+. 🏳️‍🌈🏳️‍⚧️

Des de 2014, cada 31 de març se celebra a nivell mundial el dia Internacional per la visibilitat trans gràcies a la feina d’activistes d’arreu del món. Un dia de gran importància, ja que a més de commemorar la lluita de les persones trans i LGTBIQ+ contra els delictes d’odi que han sofert històricament (degut a la seva situació de desigualtat estructural), s’obre una finestra per a continuar reivindicant i lluitant pel cessament de les discriminacions estructurals que continua patint el col·lectiu trans.

En aquest context, un cop aprovada la Llei Trans estatal, és important recordar que encara queda molt camí per recórrer en matèria de fer efectiva l’autodeterminació de gènere, en tots els àmbits de la societat i per a totes les persones, ja que la mateixa llei encara, tal com se’n va fer crítica en l’anterior manifest, segueix deixant desprovistes de la garantia de drets a persones no binàries, a part de les infàncies trans, persones migrades en situació d’irregularitat, persones amb discapacitat intel·lectual, persones trans treballadores sexuals, entre d’altres. Així doncs, es vol fer denúncia de la manca d’interseccionalitat de la llei, el que comporta una falsa implementació d’una igualtat real i efectiva per als col·lectius anomenats i per tant, per a la diversitat del propi col·lectiu trans.

Tot i la implementació de la llei, mantenim la denúncia de les campanyes encara vigents i presents en la societat que porten a la deshumanització i l’odi del col·lectiu a la qual queden exposades les persones trans després del procés d’aprovació de la Llei. Estem fartes d’aquesta sobreexposició mediàtica d’un discurs d’odi, en el qual se’ns presenta com un perill per a la societat, on persones amb molt d’altaveu que desconeixen totalment les realitats trans escampen prejudicis i faules. L’any passat ja es va fer denúncia, a través d’aquest mateix manifest, de la gravetat que persones amb influència s’encarreguin de contribuir als discursos d’odi contra les persones LGTBIQ+. Era el cas d’una figura “intel·lectual” que titllava l’Observatori de formar part d’un escàndol criminal pel fet de realitzar una xerrada amb dues persones trans sobre el model d’acompanyament de salut de Trànsit, en el voluntariat de l’entitat.

Que persones amb tanta visibilitat, que tenen el poder de posar les seves interpretacions i versions de la realitat sobre la taula, triïn deliberadament atacar les persones queer i trans no només és intolerable, sinó que té greus conseqüències.

Aquestes campanyes de deshumanització de les identitats trans, especialment de les dones trans les situem en un context actual en el qual la dreta política es torna a trobar en auge, el que malauradament provoca una institucionalització major dels discursos d’odi, fent que tinguin més cabuda i legitimitat en la societat, i especialment fent que noves generacions ja estiguin creixent envoltadis d’aquests discursos, el que trobem que poc a poc però sense descans, va permeant en més àmbits i grups socials, tenint efectes reals sobre persones del col·lectiu.

Sense anar més enllà, un dels casos registrats a l’Observatori d’aquest 2024, mostra com un grup de persones menors d’edat fa l’acció de voler cremar una bandera LGTBIQ+ que hi havia penjada en un punt lila durant els actes de la festa major de la localitat de Soses (Segrià). Això ens mostra fins a quin punt el que podem arribar a pensar, de manera naif i optimista, que es queda en discurs, té efectes a la vida real i quotidiana: com hem d’assegurar-nos que les generacions que venen estiguin cuidades, informades i tinguin les eines crítiques per desnaturalitzar idees contra les persones lgbtiq+ no fonamentades, que només busquen la polarització.

També creiem rellevant recalcar que en el que es porta d’any, l’Observatori ja ha registrat 65 incidències, d’entre les quals ja s’han donat casos d’agressions transfòbiques greus cap a una dona trans de Barcelona on aquesta deshumanització es presenta de forma virulenta per a legitimar l’agressió.

És per aquests motius que des de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia, reclamem:

● La plena despatologització de les identitats trans. El reconeixement realitzat per l’Organització Mundial de la Salut en 2018 que les persones trans no pateixen cap malaltia ha d’arribar a tots els nivells administratius i socials. Així mateix s’ha d’establir les mesures pertinents per evitar pràctiques, mètodes o teràpies de conversió que tinguin per finalitat modificar l’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, amb independència del consentiment que poguessin haver prestat les mateixes persones o dels seus representants legals.

● El dret a la lliure autodeterminació de gènere independentment de l’edat, incloent les persones no binàries, les infàncies, les persones amb situació d’irregularitat i les persones amb discapacitat intel·lectual. Sense tuteles, sense qüestionaments, sense terminis administratius i sense períodes de “reflexió”.

● El dret a triar si escometem o no canvis de qualsevol tipus, especialment físics, tenint en compte la individualitat de cada procés de transició, marcat per les circumstàncies, necessitats i desitjos de cada persona. De la mateixa manera, exigim la garantia que aquests processos i procediments estiguin coberts pel sistema públic de salut. Això ha d’incloure necessàriament una recerca farmacològica que permeti desenvolupar medicaments adequats per a totes les realitats trans.

● Les infàncies i adolescències trans han de poder desenvolupar lliurement la seva personalitat sense patir assetjament escolar, incomprensió familiar, o ser tutelades mitjançant les normes establertes que poden anar en contra de la seva dignitat i identitat de gènere.

● La garantia d’una educació en valors de drets humans i coneixement de la diversitat afectiva sexual i de gènere. Que es promogui que els materials educatius reflecteixin l’existència de les persones trans i les dissidències de gènere.

● L’accés a serveis sanitaris i ginecològics des d’una perspectiva psicosocial, assegurant els drets sexuals i reproductius de totes les persones trans. El ple exercici dels drets sexuals i reproductius, perquè les persones no binàries i els homes trans també poden avortar, gestar i s’ha de tenir accés a serveis sanitaris i ginecològics que vetllin per la nostra salut des d’una perspectiva lliure de transfòbia.

● Adoptar mesures urgents per a pal·liar la discriminació que pateixen en l’àmbit laboral, per a revertir la situació de desocupació, que situa a la població trans segons diversos estudis, en greu risc d’exclusió social amb taxes superiors al 85%.

● Els processos d’acompanyament en la transició i en l’abordatge de les violències han de tenir una perspectiva interseccional. S’ha de tenir en compte com incideixen sobre el fet de ser trans altres interseccionalitats com ser gran, racializada, discapacitada, jove, precaritzada, viure en l’àmbit rural i/o migrada per posar uns exemples.

● Un moviment feminista interseccional i inclusiu, que tingui en compte totes les dones, especialment les dones trans.

● Campanyes de sensibilització per a la societat, que promoguin la comprensió de la diversitat i de les realitats trans binàries i no binàries; a més de formacions dirigides a diferents agents socials i institucionals que es trobin relacionades amb l’atenció a la ciutadania.

● És cabdal realitzar polítiques públiques conjuntament amb el teixit associatiu trans i del col·lectiu LGTBI per intervenir contra la transfòbia que genera discriminació, desigualtat i precarietat. És important no només visibilitzar les identitats trans com a font de riquesa en l’amplia diversitat afectiva sexual i de gènere sinó conscienciar que estem davant d’una problemàtica social com la transfòbia que en masses ocasions es cobra vides.

Aquesta situació estructural de discriminació sistemàtica que segueix patint el col·lectiu LGTBIQ+ i en específic les persones trans, per ser subvertida, necessita de diferents estratègies conjuntes que englobin a organitzacions polítiques, socials i institucionals. Tenim una oportunitat històrica d’ampliar drets, sense retallar-ne d’altres, i d’impulsar mesures per intervenir contra la desigualtat social que pateix sistemàticament el col·lectiu trans. Hem de defugir de debats incendiaris vinculats a la dreta política, realitzar la pedagogia i activismes necessaris per tal de portar la nostra societat cap un camí més just i fratern. Fer que totes les vides siguin dignes de ser viscudes. Prou transfòbia!

En el primer trimestre de 2025, l’Observatori ha registrat un total de 65 incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya, 25 de les quals són motivades per transfòbia, el que suposa el 38,5% del total i un augment del 11,6% respecte les incidències per transfòbia registrades en el mateix període de l’any 2024.

Identificació amb el col·lectiu LGTBI+

El col·lectiu trans* representa el 40% del total de incidències registrades, amb 26 casos, i un augment del 14,7% respecte les incidències del col·lectiu trans* del mateix període de 2024. En segon lloc, l’home gai (30,8%), amb 20 casos, seguit de les incidències generalistes contra el col·lectiu LGTBI+ en general (7,7%), amb 5 casos. Per últim, s’ha registrat 1 incidència d’una persona que s’identifica com a demisexual (1,5%) i de les 10 restants no es disposa de la dada (15,4%).

Si desglossem les dades de les 26 incidències patides pel col·lectiu trans, la majoria corresponen a dones trans, amb 15 casos, seguides de les que son contra el col·lectiu trans en general, amb 8 casos (ex: piulada amb discurs transfòbic). Per últim, 2 incidències patides per homes trans i 1 d’una persona no binària.

Origen discriminatori

La gaifòbia és l’origen discriminatori més registrat (50,8%), amb 33 casos, representant més de la meitat del total d’incidències. En segon lloc, les incidències per transfòbia (38,5%), amb 25 casos.

Per últim, les incidències comeses per LGTBI-fòbia (6,2%), en general, amb 4 casos, i lesbofòbia (4,6%), amb 3 casos.

Territori

Barcelona és la província on s’han registrat més incidències (73,8%), superant els dos terços del total d’incidències, amb 48 casos, diferenciant-se significativament de les dades quantitatives de la resta de províncies. Dins de la demarcació, destaquen les incidències registrades a la ciutat de Barcelona, amb un total de 32 casos.

A Tarragona se n’han registrat 3 (4,6%) i a Girona 2 (3,1%). A la província de Lleida s’ha registrat 1 incidència (1,5%).

Pel que fa a les incidències comeses de forma no presencial (16,9%), s’han registrat 11 casos.

Àmbit

La via pública és l’àmbit on s’han registrat més incidències (23,1%), amb 15 casos, seguit de l’àmbit laboral (16,9%), amb 11 casos, i d’internet i les xarxes socials (13,8%), amb 9 casos. També destaquen el nucli de convivència (10,8%), amb 7 casos, i l’espai d’oci nocturn i l’àmbit institucional (6,2%), amb 4 casos cadascun.

Pel que fa als altres àmbits, s’han registrat entre 1 i 3 incidències en els sectors educatiu (3,1%, 2 casos), salut (3,1%, 2 casos), transport públic (3,1%, 2 casos), habitatge (4,6%, 3 casos), comunicació privada (1,5%, 1 cas), esportiu (1,5%, 1 cas) i mitjà de comunicació (1,5%, 1 cas).

Finalment, hi ha 3 incidències (4,6%) de les quals no es disposa de dades sobre l’àmbit en què s’han produït.

Tipus de discriminació

Les mostres d’odi i exaltació són el tipus de discriminació més registrat (30,8%), amb 20 casos, que fan referència als discursos d’odi per LGTBI-fòbia, un marcador propi de la pàgina web de l’Observatori.
En segon lloc, les situacions d’assetjament (21,5%), amb 14 casos.

Seguidament, destaquem les agressions físiques (15,4%), amb 10 casos, la majoria d’elles acompanyades d’agressions verbals (13,8%, 9 casos) i amenaces (6,2%, 4 casos).

També s’han registrat 8 casos de tracte inadequat (12,3%), mentre que les amenaces representen 4 casos (6,2%).

Incidències per transfòbia

Es constata que la majoria d’incidències per transfòbia són discursos d’odi, que tenen lloc en espais públics, com missatges transfòbics escrits a una estació d’autobús o la penjada de cartells transexcloents a la via pública per la manifestació del dia internacional de la dona (8M).

Aquests discursos també s’han detectat a espais virtuals, sobretot a les xarxes socials, però també a mitjans de comunicació com articles sobre competències esportives amb discurs transfòbic i la negació de les identitats trans* en programes de la televisió pública.

Així mateix, també s’han registrat incidències en l’àmbit institucional, com la convocatòria d’una xerrada amb discurs transfòbic en espais públics i amb la col·laboració de la institució i tractes inadequats en els tràmits de canvi de sexe registral i de nom en espais com els Centres d’Atenció Primària (CAP) i el registre civil.

Pel que fa a les incidències patides per persones físiques del col·lectiu trans*, la majoria són dones trans, i tenen en lloc en àmbits com el laboral, l’oci nocturn i el nucli de convivència.

Cal destacar la interseccionalitat present en algunes de les persones usuàries com el sensellarisme, la irregularitat administrativa i el treball sexual.