Notícies observatori

Avui, 17 de maig, hem de reivindicar, un any més, que l’LGTBI-fòbia és present en les nostres vides i en la nostra vida social, i és per això que en fem ressò. Cal recordar que un dia com avui, l’any 1990, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Tot i això, alguns dels principals manuals diagnòstics continuen patologitzant les identitats i vivències trans*, no-binàries i intersex.

L’LGTBI-fòbia es manifesta en situacions discriminatòries, en l’odi, en els prejudicis, en la difusió d’estereotips pejoratius i en el rebuig cap a determinades formes de ser i estar al món. És una opressió socialment sustentada que comporta conseqüències psicosocials per a les persones afectades, deteriora les relacions interpersonals i compromet la convivència de tota la ciutadania.
Atès que l’LGTBI-fòbia no és exclusiva d’un únic àmbit, és necessari establir polítiques públiques efectives i exigir a les diferents administracions els recursos materials, econòmics, humans i socials necessaris per prevenir, detectar i intervenir contra aquesta realitat. Les polítiques han de ser transversals i tenir en compte totes les etapes de la vida —des de la infància fins a les persones grans—, així com àmbits com l’educació, l’esport, la salut, els serveis socials i els mitjans de comunicació, incorporant una mirada interseccional que consideri els múltiples eixos que travessen els nostres cossos i identitats per eradicar les discriminacions per orientació sexual, identitat o expressió de gènere i característiques sexuals.

L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia fa 18 anys que alerta que les persones LGTBI+ experimenten un risc més elevat de patir discriminació, aïllament, exclusió, violència i privació de drets, a causa dels estigmes associats, la criminalització i la patologització de les nostres identitats i experiències dissidents. Tot plegat ens pot relegar a situacions de major vulnerabilitat. L’any 2025, l’Observatori va registrar un total de 353 incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya. En el que portem de 2026, ja n’hem registrat més de 115.

Altrament, gràcies al treball del conjunt del teixit associatiu, s’han fet progressos importants en la incorporació de la diversitat afectivosexual i de gènere, tant en l’àmbit legal com social. Tanmateix, el camí cap a la plena igualtat encara es presenta llarg i costós. No podem abaixar la guàrdia i hem d’estar amatents per fer valdre els drets LGTBI+ i lluitar contra qualsevol forma de masclisme, discriminació i violència que suposa l’LGTBI-fòbia en totes les seves formes i en tots els escenaris on es pot produir.
És per això que reivindiquem una societat que esdevingui un espai comunitari on la igualtat, la convivència i la diversitat siguin els seus fonaments. Una societat que inclogui la diversitat en el seu sentit més ampli, on siguin benvingudes les persones de qualsevol edat, gènere, origen, llengua, discapacitat o diversitat funcional, diversitat sexoafectiva i altres interseccions, trencant així amb la visió cisheteronormativa i binarista del gènere.

Demanem poder viure les nostres vides, que mereixen ser viscudes amb dignitat. I, per tant, exigim:

• Visibilitzar la lesbofòbia. Les dones lesbianes som doblement discriminades: se’ns discrimina per gènere, és a dir, pel fet de ser dones, i també per l’orientació sexual. Com a dones, sovint s’espera que assumim la responsabilitat de tenir cura de la família, físicament i emocionalment; l’assetjament sexual continua present a la feina, al carrer i als espais d’oci, per esmentar només tres àmbits. Alhora que se’ns discrimina com a dones, vivim en una societat en què, malauradament, encara hi ha moltes accions i mostres de rebuig pel fet de desitjar una altra dona.

• Polítiques d’inserció sociolaboral a les persones trans*, especialment les dones trans. La discriminació laboral per identitat de gènere continua sent una qüestió clau que dificulta la contractació d’aquestes persones, incrementant l’atur, l’empobriment i la discriminació. És necessari un marc legislatiu que garanteixi drets. Cal reconèixer que la transfòbia continua sent una realitat estructural que afecta directament les persones trans, no-binàries i intersex en tots els àmbits de la vida. És imprescindible garantir l’aplicació efectiva de la normativa vigent a Catalunya, amb recursos suficients, per fer front a la discriminació laboral, les mancances en l’atenció sanitària i les situacions de vulnerabilitat social que encara persisteixen.
  

• El dret a una atenció sanitària de qualitat exigeix superar la mirada cisheteronormativa que encara persisteix en alguns centres de salut. Les entitats denuncien que continuen existint pràctiques de patologització, estigmatització i discriminacions específiques en l’àmbit sanitari, especialment envers les persones trans i intersex. Per garantir una atenció digna i equitativa, cal dotar les Unitats de Trànsit dels recursos necessaris arreu del territori i assegurar el desenvolupament de les tècniques de reproducció humana assistida sense exclusions ni discriminacions, incloent-hi les persones trans i les persones no gestants.

• Eradicació de l’estigma i la discriminació que pateixen les persones que viuen amb VIH, exigint el compliment efectiu del Pacte Social contra la discriminació i l’estigmatització de les persones amb VIH. Treballem amb un enfocament basat en l’apoderament, la defensa dels drets humans i la implementació de polítiques reals desvinculades dels vaivens polítics. Seguirem fent incidència perquè el Pacte Social esdevingui un instrument àmpliament implementat per la Generalitat de Catalunya, garantint que les polítiques de prevenció i atenció siguin reals i efectives.

• Que la infància, l’adolescència i la joventut gaudeixin d’espais amables i de reflexió sobre les seves preocupacions o necessitats quant a les seves orientacions sexuals, identitats i/o expressions de gènere, i que es promogui una diversitat àmplia de referents. És important garantir un acompanyament a les infàncies i adolescències trans* dins dels espais educatius i de lleure. Per aconseguir-ho, és cabdal introduir la coeducació i la diversitat afectivosexual, de gènere i familiar a les nostres aules, de manera que s’incideixi en la problemàtica social de l’assetjament escolar i en la convivència entre totis.

• La visibilització, per part de les entitats públiques, de la greu problemàtica que suposa el rebuig familiar per LGTBI-fòbia envers els joves LGTBI+, mitjançant la creació de polítiques i accions destinades a la sensibilització i conscienciació davant d’aquesta realitat, tant en la societat com entre els i les professionals de l’acció social, així com recursos d’acolliment perquè les persones expulsades de les seves llars no hagin de quedar en situació de sensellarisme.
  

• El dret a la visibilitat de la diversitat familiar. Denunciem la manca de llibertat de les famílies LGTBI+ per moure’s arreu de la Unió Europea. La lliure circulació és un dels drets fonamentals de la UE. No obstant això, observem que famílies amb vincles familiars legalment reconeguts deixen de ser reconegudes com a tals si es traslladen a un Estat membre que no accepta els matrimonis igualitaris.
  

• Que es prioritzin els programes de sensibilització a favor de les persones grans LGTBI+ i es repari la discriminació històrica patida per motiu d’orientació sexual i identitat de gènere, especialment en centres i recursos d’atenció social i sociosanitària. És necessari visibilitzar la realitat de les persones trans grans i garantir que les entitats trans participin activament en la definició i el seguiment de les polítiques públiques.

• El dret a un habitatge digne, així com l’elaboració d’un protocol d’actuació davant de casos de vulneració i/o discriminació en l’accés a l’habitatge per orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere de les persones que volen llogar un pis o una casa. També cal potenciar recursos per a la resolució de conflictes en el veïnatge i/o en el nucli de convivència.
  
  
  
• Les persones LGTBI+ originàries d’altres indrets sovint han hagut de fugir de contextos de discriminació i han d’afrontar grans reptes, com ara la regularització de la seva situació administrativa o la resolució de la seva sol·licitud d’asil, sense poder accedir encara a una feina digna i amb drets. Les institucions han de facilitar recursos per a aquest col·lectiu que permetin cobrir les seves necessitats bàsiques, agilitzar els tràmits administratius per a la concessió de permisos de residència i treball o asil, i garantir una resposta digna i efectiva. És urgent reduir la burocràcia excessiva a què són sotmeses les persones en processos de protecció internacional, asil o refugi, tenint en compte les seves trajectòries vitals migrades.
  
  
  
• Estratègies adequades per donar resposta als atacs, els discursos d’odi difosos a les xarxes socials i les violències digitals. Aquesta coordinació de forces hauria de basar-se en la construcció d’un discurs solidari i fratern amb perspectiva de gènere i de diversitat afectivosexual. Contra l’odi, pedagogia.
  
  

• Les persones que exerceixen el treball sexual sovint són les primeres oblidades. És imprescindible recordar que han estat presents històricament en les reivindicacions de lluita del col·lectiu LGTBI+ i que reben una violència institucional i social que les situa en una posició de vulnerabilitat intolerable. És necessari escoltar el col·lectiu que exerceix el treball sexual, establir polítiques pro drets, elaborar programes de formació i inserció sociolaboral i, per descomptat, acompanyar les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.
  

• Les polítiques LGTBI+, conjuntament amb les feministes, han de ser un eix central de qualsevol administració. Volem reconèixer els esforços dels ajuntaments que estan creant regidories i/o àrees específiques dins la seva estructura institucional per donar resposta a les demandes del col·lectiu LGTBI+. El municipalisme és una mirada necessària que apropa les polítiques a la ciutadania. Per això, necessitem equitat territorial en relació amb els recursos, molts dels quals encara es concentren a la ciutat de Barcelona i rodalia. Hem de teixir xarxa arreu del territori, comptant amb les entitats que desenvolupen una tasca fonamental d’acompanyament i activisme.
  
  
• La cultura LGTBI+ ens ha permès tenir referents, disposar d’espais on sentir-nos protegides i trobar refugi per desenvolupar-nos sense haver de sentir-nos excloses.

Totes aquestes reivindicacions només seran possibles amb una implementació efectiva dels marcs normatius pels quals el moviment associatiu ha treballat intensament durant els darrers anys. Cal desplegar íntegrament la Llei 13/2025, dels drets de les persones LGTBI i per a l’erradicació de l’LGTBI-fòbia, recentment aprovada, així com la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació. Per això, exigim partides pressupostàries dignes i suficients, així com un compromís polític real per al seu desplegament.

Ara bé, no tot s’aconsegueix amb les lleis. Hem de continuar teixint comunitat, des del veïnatge i des dels barris; continuar entrellaçant-nos i donant resposta a totes aquelles experiències i realitats que encara queden fora de la garantia efectiva de drets. Hem de continuar treballant perquè totis les personis puguin exercir plenament els seus drets.

El moviment LGTBI+ ha de ser un actiu contra els discursos i les pràctiques que promouen l’odi, i ha d’establir aliances amb altres col·lectius socials per fer front a tota forma de violència i discriminació. Davant la crispació, la tensió i la polarització que alimenten les polítiques feixistes, hem d’enarborar mecanismes d’aliança i compromís entre moviments oprimits, i millorar la coordinació per construir narratives en què els drets humans i la solidaritat siguin el motor del canvi.

Hem de continuar donant resposta a cada situació injusta, a tota persona que vulgui trepitjar la nostra dignitat. Però ara i sempre tornem a dir amb veu ben alta:

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

El 14 de maig, l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia celebra un any més la Gala dels Premis 17 de Maig al Centre LGTBI de Barcelona amb la presentació de la Jèssica Pulla. Un espai de reconeixement a persones i entitats que, des de diferents àmbits, treballen per la defensa dels drets LGTBI+ i la transformació social.

Les premiades d’enguany són:

• Ca la Dona, per ser un espai cabdal dels feminismes transinclusius a la ciutat de Barcelona.
  

• Emilio Ruiz, per la seva trajectòria en la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI+.
  

• Fina Campàs, pel seu compromís sostingut amb l’activisme i la defensa dels drets de les persones trans*.
  

• La Directa, pels seus 20 anys de periodisme crític, rigorós i compromès amb la transformació social.
  

• Mostra FIRE!!, pels seus 30 anys de trajectòria en la visibilització de les històries del col·lectiu LGTBI+ a través del cinema.
  

• Roger Font, per la seva empenta, compromís i dedicació en la defensa dels drets LGTBI+ arreu del territori català.
  

Entreguen els premis diverses personalitats com Sharonne, Emilio López (Emirau) i Onada Feminista.

Gala Premis 17 de Maig 2026 (Youtube): https://www.youtube.com/watch?v=ymM2EyGrSZs&t=3830s

“M’agradaria que totes tinguéssim una igualtat d’oportunitats reals i, per tant, que les dones trans fossin valorades en els processos laborals pels seus currículums i no descartades pel seu cos o identitat”.

“La meva parella treballa en una empresa de mecànica. És assetjada dins i fora de la feina, a través de les xarxes socials, per ser l’única dona i per ser lesbiana”. Aquestes són alguns dels reclams i denúncies dins de l’entorn laboral, que han dipositat dones LBT en dues urnes que hem instal·lat al Centre d’Entitats LGTBI de Barcelona.

Una iniciativa que vam engegar el passat dijous 26 de febrer amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, que se celebra aquest 8 de març. Aquests dies, però, esperem rebre’n més, ja que portarem les urnes a la manifestació que tindrà lloc el pròxim diumenge.

Amb aquesta acció volem posar sobre la taula que patim una doble discriminació: una per ser dones i l’altra per ser LBT. L’atur de les dones LBT s’enfila al 17,39%, una taxa molt superior a la mitjana del conjunt de dones (13,73%) i dels homes (11%). Una realitat que s’agreuja encara més en el cas de les dones trans, que arriba al 70%, o d’aquelles afectades per diferents eixos de discriminació, com ser d’origen migrat o viure una situació de vulnerabilitat.

Des del passat juliol, les mares que no vulguin contraure matrimoni també podran inscriure els seus fills. Abans d’això, en el cas de no haver-se casat, la mare no gestant havia d’iniciar un procés d’adopció. Veiem amb bons ulls aquesta reforma legislativa, que permet que totes les dones LBT, estiguin casades o no, se’ls reconegui el dret de ser mares des que el nadó neix, alhora que els permet gaudir i tenir accés a permisos de conciliació familiar.

Ara bé, perquè això sigui possible, també cal que la feina sigui un entorn segur. Segons un informe de la UGT, el 90% de les dones lesbianes considera que té més dificultats a l’hora de trobar feina; un 86% creu necessari ocultar la seva orientació sexual; un 40% diu haver viscut o presenciat una agressió per motius d’orientació sexual; així com un 74% reconeix que no té les mateixes oportunitats en el món laboral.

Per tant, mentre el temor a les represàlies i les discriminacions facin que hàgim d’ocultar l’orientació sexual i la identitat de gènere per crear un espai segur a la feina, no podrem gaudir amb llibertat i igualtat d’oportunitats dels nostres drets, entre ells els permisos de conciliació laboral.

Per això, aquest 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, des de l’Observatori contra la Lgtbifòbia reclamem:

• Que les dones LBT puguem accedir a qualsevol lloc de feina amb els mateixos drets i oportunitats que qualsevol persona d’aquesta societat i, en especial, que es posi fi a l’apartheid laboral de les dones trans.
• Que un cop arribem a un lloc de feina, aquest sigui un entorn segur on, si ho desitgem, poguem expressar lliurement la nostra orientació sexual o identitat de gènere sense temor a represàlies, discriminacions o haver de renunciar als nostres drets com els permisos de conciliació familiar.
• La promoció de les dones LBT dins de l’àmbit laboral perquè assumim càrrecs de lideratge i direcció, amb la finalitat de ser referent per a altres dones del col·lectiu i/o les joves que el dia de demà entraran al mercat laboral.
• D’acord amb la Llei 4/2023, les empreses de més de 50 persones treballadores s’han de dotar de protocols per vetllar pels drets de les persones LGTBI dins de l’àmbit laboral, on han de poder treballar en igualtat de condicions i oportunitats que els seus companys i companyes. Ara bé, actualment, en molts casos aquests protocols només s’han dut a terme per respondre a la llei, però no existeix un pla que validi la seva efectivitat. Per això, reclamem que s’inclogui un pla de seguiment i es dotin les eines necessàries perquè no caiguin en paper mullat i, realment, vetllin pels drets de les persones LGTBIQ+, i siguin vinculants i efectius en cas de discriminació i/o agressió.
• Que es promogui la creació de Comissions contra l’Assetjament dins de les empreses perquè aquestes puguin actuar en cas d’agressió o discriminació dins de l’àmbit laboral.
• Reclamem que es facin campanyes de formació i sensibilització entre les persones treballadores sobre la diversitat del col·lectiu LGTBIQ+ i els seus drets per evitar agressions i discriminacions dins de la feina. Aquestes formacions haurien de ser obligatòries, com les formacions de riscos laborals o de protecció de dades.

També vivim amb preocupació l’auge de l’ultradreta i la irrupció dels seus discursos d’odi a les institucions. El 2025 es van perpetrar prop de 80 agressions contra dones del col·lectiu, un 26% més respecte a un any abans, segons dades que hem registrat a l’Observatori Contra la LGTBIfòbia. Per això, exigim que l’administració pública es doti de les eines necessàries per fer-los front i dugui a terme campanyes de sensibilització a les forces de seguretat, treballadors de l’àmbit de la justícia, centres d’educació i població en general per contrarestar aquests discursos i vetllar pels nostres drets. També instem els mitjans de comunicació a no fer-se ressò d’aquests discursos ni emetre imatges estereotipades de nosaltres, que ens puguin deshumanitzar i justificar agressions o discriminacions.

A totes les dones, us instem a sumar-vos a la manifestació d’aquest 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, per alçar la nostra veu i enviar un missatge clar i contundent a l’ultradreta. No retornarem a l’esfera privada ni ens vau enterrar durant segles, i en el cas de les dones LBT, tampoc a l’armari on ens vau tancar. Lluitarem per seguir gaudint dels drets adquirits i avançar en aquells que encara ens manquen com a dones i com a dones LBT, per assolir una igualtat real i efectiva que ens permeti desenvolupar els nostres projectes vitals amb les mateixes oportunitats que qualsevol home.

Aquells que voleu retornar-nos al blanc i negre, ens trobareu d’empeus i fermes en la defensa d’un present i futur de colors i divers. Serem el vostre mur infranquejable: mai més tornarem a ser submisses, callades ni obedients. Per les dones d’ahir, que van lluitar pels nostres drets, i per les de demà, que les volem més lliures i empoderades, us diem alt i clar: el feminisme serà la tomba del feixisme. Contra el vostre odi, el nostre amor. Davant del feixisme, ni un pas enrere.

Font fotografia: Agència Catalana de Notícies (ACN).

L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia ha registrat un total de 353 incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya el 2025, sent l’any amb la xifra més alta des que es recullen aquestes dades a l’entitat. Això suposa un augment del 11% respecte l’any 2024 (318) i del 16,5% respecte l’any 2023 (303). És el tercer any consecutiu que se superen les 300 incidències.

La gaifòbia és l’origen discriminatori més registrat, superant la meitat del total d’incidències, seguit de la transfòbia, la majoria de les quals exercides a dones trans, tot i que hi ha una presència progressiva dels homes trans i les persones no binàries. També destaquen les incidències exercides contra el col·lectiu trans*, en general (ex: campanya pública amb discursos d’odi que denigren les identitats trans). Seguidament, les incidències per LGTBI-fòbia, i per lesbofòbia.

Barcelona, és la província més registrada, representant tres terços del total d’incidències. A continuació, amb una distància percentual significativa, les demarcacions de Tarragona i Girona, seguides de Lleida . També es computen les incidències comeses de forma no presencial per mitjans virtuals.

La ciutat de Barcelona és la població més registrada, suposant més de la meitat del total d’incidències del territori català. Això s’atribueix, en gran part, a l’implementació efectiva del protocol d’actuació davant de situacions de discriminació per LGTBI-fòbia a la ciutat de Barcelona, en el qual hi opera l’Observatori en coordinació amb l’Oficina per a la No Discriminació (OND) i el Centre LGTBI de Barcelona. Els districtes en els quals s’han registrat més incidències han sigut: Sants-Montjuïc, l’Eixample i Sant Martí, zones en les quals l’Observatori té dispositius de punts liles habilitats en festivals i sales d’oci nocturn (ex: Sala Apolo, Sala Razzmatazz, Festival Brunch Electronik, etc.).

Pel que fa als àmbits on han tingut lloc les incidències, la via pública, és el més registrat, seguit del laboral, en el qual hi destaquen les situacions d’assetjament. En tercer lloc, internet i xarxes socials, sobretot discursos d’odi estesos públicament en xarxes socials populars com Instagram, X i Tik Tok.

Per últim, aquest any el tipus de discriminació més registrat ha sigut les mostres d’odi i exaltació, com discursos d’odi en àmbits digitals com els mitjans de comunicació i les xarxes socials i atacs vandàlics a la via pública a simbologies LGTBI+. En segon lloc, les agressions físiques (la majoria de les quals van afegides d’amenaces i agressions verbals), seguit de les situacions d’assetjament, que es donen en àmbits com el laboral, l’educatiu o en l’habitatge.

📆 Dimecres 17 de desembre de 2025, el Ple del Parlament de Catalunya aprova la nova llei per a garantir els drets LGTBI+ i erradicar l’LGTBI-fòbia, que supera la llei 11/2014. 🏳️‍🌈🏳️‍⚧️

Per tant, no es tracta d’una modificació, sinó d’una llei nova, amb un nou número, fet que evidencia l’abast dels canvis introduïts.

Aquesta nova llei ha estat impulsada per l’ Observatori Contra l’LGTBI-fòbia des del 2021, durant la legislatura anterior 👁️

Els canvis són molts —fins i tot el títol de la llei es transforma—, però en destaquem alguns que considerem essencials:

👉 Incorporació de noves polítiques públiques, inexistents fins ara, com l’accés a l’habitatge i la lluita contra el sensellarisme LGTBI+.

👉 Aprofundiment en la visibilització i en polítiques específiques per a col·lectius històricament invisibilitzats, com les persones lesbianes, trans* i intersex.

👉 Prohibició i sanció de les teràpies de conversió, un supòsit que no estava recollit a la llei anterior.

👉 Nou règim sancionador, més clar i harmonitzat amb la resta de lleis antidiscriminatòries i amb el Codi Penal, que permetrà una aplicació real i efectiva, a diferència del model anterior.

Ara, el repte és clar: vetllar per una implementació real i efectiva d’aquesta nova llei perquè esdevingui una eina útil de garantia de drets, protecció i reparació per a les persones LGTBI+.