Notícies observatori

El Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Cataluña invita a los Ayuntamientos a colgar la bandera LGTBI el 28J

Eugeni Rodríguez pone a disposición de los ayuntamientos catalanes los servicios jurídicos del OCH ante las dudas por la sentencia del TS conforme al deber de objetividad y neutralidad en espacios públicos

 

Barcelona, jueves 18 de junio de 2020. El presidente del Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), Eugeni Rodríguez, ha invitado a los Ayuntamientos de toda Cataluña a “colgar la bandera LGTBI una vez más este 28 de junio, día internacional del orgullo LGTBI que conmemora los altercados de Stonewall”. Asegurando que “la polémica sentencia del Tribunal Supremo no impide este acto simbólico”.

Rodríguez ha explicado que “colgar la bandera arcoíris en los balcones supone un gesto simbólico por la dignidad de las personas LGTBI” y que “lo único que se precisa es voluntad política”. En ese sentido ha apuntado que “los servicios jurídicos del OCH se ponen a disposición de todos aquellos Ayuntamientos catalanes que lo precisen ante las dudas de colgar la bandera LGTBI” por la sentencia del Tribunal Supremo que ha dictado que no es conforme al deber de objetividad y neutralidad de las administraciones públicas que un ayuntamiento exhiba una bandera no oficial en el exterior de los edificios y espacios públicos.

 

En ese sentido, los servicios jurídicos del Observatorio contra la Homofobia de Cataluña han defendido que “la bandera arcoíris recoge y representa valores consagrados en la Constitución española como son el principio de igualdad, la prohibición de discriminación por identidad u orientación sexual o razones de género, así como el derecho al libre desarrollo de la personalidad”, por ello, “en ningún caso puede considerarse la bandera LGTBI un símbolo partidista”.

Convertir en PDF

Arriba a les llibreries el primer manual LGTBI per a persones que no són LGTBI

· LGBTI. Claus bàsiques (sembra llibres) introdueix el significat de la diversitat afectiva, sexual i de gènere i ens ofereix les eines necessàries per combatre la LGTBI-fòbia.

Barcelona, 17 de juny de 2020. Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya i Cristian Carrer, psicòleg i coordinador tècnic de l’OCH publiquen ‘LGBTI. Claus bàsiques’ amb sembra Llibres. “Es tracta del primer manual LGBTI pensat per a persones alienes al col·lectiu”, explica Rodríguez y assegura que “es tracta d’un llibre molt útil perquè la societat en general i els agressors en particular entenguin què és la diversitat”.


‘LGBTI. Claus bàsiques’, amb portada de Sonia Pulido, exposa les claus bàsiques per a entendre, aprendre i actuar a favor dels drets i les llibertats de les per- sones LGTBI i ofereix protocols i bones pràctiques per prevenir, detectar i erradicar l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere”. Es publica el 22 de juny i constitueix en un manual necessari que ens introdueix al significat de la diversitat afectiva, sexual i de gènere i ens ofereix les eines necessàries per combatre la LGTBI-fòbia.

 

En la primera part, l’històric activista i president de l’Observatori contra l’Homofòbia de Catalunya, Eugeni Rodríguez, explica d’una manera resumida els episodis més destacats de la lluita d’aquest col·lectiu: des del cas d’Oscar Wilde, la persecució nazi, la revolta de Stonewell i la repressió franquista fins a les lluites recents a casa nostra. En la segona part, el psicòleg social i també activista Cristian Carrer aborda l’LGTBI-fòbia d’una mane- ra teòrica i pràctica i ens ofereix eines valuoses per a prevenir-la, detectar-la i erradicar- la, amb una sobretot en l’àmbit escolar.

A més, aquest llibre bàsic inclou veus com les de Gabriela Serra, Mar Cambrollé, Maria Pujol, Quim Roqueta, Toño Abad, Mar Garcia Puig, Jan Gómez, Tatiana Casado i Fran Sánchez, que aporten una panoràmica de la diversitat del moviment. El resultat és un manual complet, pioner i summament didàctic, i amb un preu reduït de 12,50€, que incorpora un glossari i recursos educatius, literaris i audiovisuals per a entendre la di- versitat afectiva, sexual i de gènere.

Convertir en PDF

NEUTRALIDAD, BANDERAS Y ORGULLO

El 26 de mayo de 2020, la Sala Tercera del Tribunal Supremo dicta sentencia resolviendo un recurso planteado por la Abogacía del Estado contra el acuerdo del Pleno del Ayuntamiento de Santa Cruz de Tenerife, que decide reconocer la bandera nacional de Canarias como símbolo colectivo del pueblo canario, izándola en un lugar destacado. Esta sentencia viene a afirmar que no es conforme al deber de objetividad y neutralidad de las Administraciones Públicas que un ayuntamiento exhiba una bandera no oficial en el exterior de los edificios y espacios públicos, entendiéndola como una bandera partidista que conculca el principio de imparcialidad. [Llegeix més…] about NEUTRALIDAD, BANDERAS Y ORGULLO

Convertir en PDF

L’OCH pariticipa del debat «La discriminació a Barcelona en temps de COVID-19»

Aprofitant la presentació dels principals resultats de l’Informe de la discriminació a Barcelona s’ha obert un debat virtual obert a la ciutadania. La trobada cerca abordar els reptes per fer front a les discriminacions en temps de la COVID-19.

S’estructurarà amb una benvinguda a càrrec del regidor; la presentació dels principals resultats de l’Informe de la discriminació a Barcelona, que elabora anualment l’Observatori de les discriminacions -format per l’Oficina per la No-Discriminació (OND), el Centre de Recursos en Drets Humans (CRDH), i quinze entitats del teixit associatiu de la ciutat de Barcelona, entre les quals es troba l’Observatori contra l’homofòbia-; i un darrer bloc de debat amb les entitats de la Taula d’entitats, moderat per la periodista hospitalenca Montse Santolino.

[Llegeix més…] about L’OCH pariticipa del debat «La discriminació a Barcelona en temps de COVID-19»

Convertir en PDF

Nou protocol per combatre l’LGBTI-fòbia a la ciutat de Barcelona entre l’OCH, Ajuntament i el Centre LGTBI

Els principals objectius són: l’acompanyament de les víctimes, l’assessorament jurídic i l’atenció psicoemocional i informativa dels recursos i procediments

Barcelona, dijous 21 de maig de 2020. L’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya juntament amb l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona i el Centre LGTBI de Barcelona han treballat en un nou protocol d’actuacions davant situacions de discriminació per LGTBI-fòbia per a tractar la detecció, atenció i acompanyament a persones que han patit situacions de discriminació per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere a la ciutat de Barcelona.

Els objectius principals del nou protocol són: acompanyar a les persones que han patit discriminació LGTBIfòbica a través d’assessoraments jurídics i atencions psicosocials; proporcionar informació detallada sobre els recursos i els procediments que faciliten la resolució de la situació discriminatòria i garantir la col·laboració i la coordinació i treball en xarxa entre els serveis municipals públics i el teixit associatiu, particularment amb l’OCH.

El protocol recull conceptes clau i àmbits d’aplicació, tot detallant els circuits i procediments d’actuació en cas d’agressió i/o discriminació i els mecanismes de col·laboració entre els diferents agents implicats, indicant les accions que poden desenvolupar en la gestió de les situacions. El tractament recull assessorament legal i jurídic, acompanyament psicosocial, mesures socioeducatives i de mediació, entre d’altres.

Tanmateix, estableix la creació d’una Taula de Coordinació formada, en principi, per l‘Oficina per la No Discriminació, el Centre LGTBI i l’Observatori contra l’Homofòbia, i oberta a altres entitats implicades en la detecció i el seguiment de casos de LGTBI-fòbia. Aquesta taula treballarà en els aspectes tècnics de seguiment i millora de tots els mecanismes i eines per a desenvolupar les accions que comporti la intervenció de les situacions discriminatòries.


Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia es vol posar en valor la feina realitzada conjuntament amb l’Oficina per la No Discriminació i el Centre LGTBI de Barcelona per tenir a l’abast una eina important que impulsa la coordinació entre agents que treballem les situacions de discriminació per LGTBI-fòbia. “Aquesta eina ens ha de permetre atencions més eficaces i pragmàtiques i una millor redistribució dels diferents recursos municipals i associatius a disposició de les persones afectades i de la ciutadania”, explica el president de l’entitat, Eugeni Rodríguez, i afegeix   “reparar la dignitat, el dany i les conseqüències personals, laborals, familiars i socials de les persones afectades per una situació de l’LGTBI-fòbia posant les seves demandes i necessitats en el centre de les intervencions”.

Convertir en PDF

MANIFEST DIA INTERNACIONAL CONTRA L’LGTBI-FÒBIA – 17 DE MAIG DE 2020

L’Observatori Contra l’Homofòbia porta 12 anys donant resposta a les discriminacions i agressions per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. Aquestes continuen en tots els àmbits de la nostra vida social, i es per això que un any més ens fem ressò del Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia. Cal recordar que un dia com avui, del 1990, l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. És cert que durant aquests 30 anys s’han fet progressos importants en la incorporació de la diversitat afectiva sexual i de gènere a nivell legal i social. Tanmateix el camí cap a la plena igualtat es visualitza encara llarg i costós. No en podem abaixar la guàrdia i hem d’estar amatents per fer valdre els drets LGTBI i lluitar contra qualsevol forma de masclisme, de discriminació i violència que suposa l’LGTBI-fòbia en totes les seves formes i en els escenaris on es pot produir.

És per això que reivindiquem que la nostra societat esdevingui un espai comunitari on la igualtat, la convivència i la diversitat siguin els seus fonaments. Una societat que inclou la diversitat en el seu sentit més ampli, on són
benvingudes, les persones de qualsevol edat, gènere, origen, amb diversitat funcional, sexoafectiva i/o d’altres interseccions que ens travessen, trencant així la visió heteronormativa i la concepció binarista de gènere.

Enguany, aquest 2020 estem vivint una de les situacions més difícils que com a societat hem hagut d’afrontar en les últimes dècades: l’estat d’emergència sanitària provocada per la progressió de la pandèmia del coronavirus. Aquesta crisi ha afectat moltes persones i famílies, deixant-les en posicions de precarietat i vulnerabilitat, entre elles, també, s’han accentuat problemàtiques i dificultats per al col·lectiu LGTBI.

Tot i que en els darrers anys hem avançat juntes en matèria de garantia de drets, en gran part per l’impuls de la Llei 11/2014 i del treball del teixit associatiu de Catalunya i d’arreu de l’Estat espanyol, l’LGTBI-fòbia continua molt present en els nostres carrers i en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana, i ara agreujada per la situació de confinament. A continuació exposem les principals situacions que cal seguir abordant amb caràcter urgent entre diferents agents institucionals i socials:

 

EL DOBLE CONFINAMENT DELS INFANTS, ADOLESCENTS I JOVES LGTBI

“He après a portar una doble vida. Viure aquí em passa factura diàriament, em reprimeixo, em tanco, i em sento malament amb mi mateix”. Aquest testimoni resumeix el que molts joves viuen en el tancament de l’armari, i que en les darreres setmanes s’ha accentuat amb la situació de confinament. Un doble confinament, el de l’emergència sanitària i el no poder expressar la seva orientació sexual i/o identitat de gènere. Un fingiment davant dels seus familiars, o companyes de convivència, una mentida per sobreviure. Situacions que agreugen l’estat anímic i emocional d’aquestes persones que no troben

Demanem a les administracions recursos que facilitin l’acompanyament psicosocial d’infants i adolescents que es troben en aquesta situació.

 

LA SITUACIÓ DE VULNERABILITAT DE LES PERSONES GRANS LGTBI

La pandèmia ha estat especialment virulenta en la població més gran de la nostra societat. En el cas de les persones LGTBI,

“Ens sentim més sols” recollia un testimoni durant aquest confinament, que agreuja

impacta en el benestar psicosocial de les persones grans, també les que s’identifiquen com a LGTBI. No podem obviar aquesta situació i calen mesures eficients i efectives per a aquest col·lectiu doblement estigmatitzat i que el situa en una situació de vulnerabilitat notable.

 

PROU DE PATOLOGITZAR A LES PERSONES TRANS

La despatologització a les persones trans continua sent un element clau de la reivindicació del col·lectiu a diferents nivells, tant mèdic, legal com social. La transició té múltiples arestes i la transfòbia patida pot ser inassumible i inacceptable. Durant les darrers setmanes, a més, hi ha hagut persones trans que han hagut de conviure amb persones que no els tracten amb la seva identitat sentida, sense respectar l’autodeterminació en relació al gènere que tenim totes les persones.

Demanem recursos assistencials per a totes aquelles persones que hagin de conviure amb el mal tracte durant aquesta etapa de restriccions de moviment i demanem, a les administracions en general i a les autoritats sanitàries i policials en concret, que posin especial atenció en la defensa de totes les accions que el reconeixement i el suport necessaris per part de les persones significatives del seu entorn, aliances que els permetin expressar obertament la seva diversitat afectiva, sexual i de gènere.

El confinament pot agreujar la seva situació, en veure’s sovint abocades a tornar a l’armari o a gestionar actituds LGTBI-fòbiques. Això esdevé un greu risc de «doble confinament» a les residències o centres sociosanitaris. La vivència de soledat i rebuig, ja de per si prou freqüent a determinades edats. La soledat és un dels elements destacables i que encaminin a una veritable diversitat afectiva sexual i de gènere, cal seguir fent pedagogia per a que s’entengui que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris i que resulta doncs del tot imprescindible implementar polítiques sociolaborals dirigides a les persones trans. En aquest sentit, la intervenció s’ha de focalitzar en les empreses, organitzacions i/o administracions dotant-les de recursos per a la inserció sociolaboral.

 

LA PRECARIETAT DE LES PERSONES MIGRADES LGTBI

La població migrada també pateix les conseqüències de la pandèmia. La precarietat laboral i l’economia submergida són dos dels factors que causen més indefensió en les persones migrades. També la soledat, ja que moltes d’elles no compten amb una xarxa familiar o de recolzament que els pugui ajudar durant el confinament.

Sovint, les persones LGTBIoriginaries d’altres indrets, han hagut de fugir per discriminació, han d’afrontar grans reptes al país d’acollida, estan pendents de regularitzar la seva situació o de la seva sol·licitud d’asil i no han pogut accedir encara a cap feina. Tot això les aboca a l’aïllament i la precarietat, fent-se palesa la necessitat urgent de recursos econòmics i suport social.

Le sinstitucions han de facilitar recursos per aquest col.lectiu que possibilitin la cobertura de les seves necessitats bàsiques, que agilitzin els tràmits administratius per a la concessió de permisos de residència i treball o asil. En definitiva que promoguin l’accés a una vida digna.

 

LES TREBALLADORES SEXUALS NO PODEN DEIXAR-SE ENRERE

El col·lectiu que exerceix el treball sexual sempre és un dels primers oblidats. És imprescindible recordar, que sempre han estat en les reivindicacions de lluita del col·lectiu LGTBI i que reben una violència institucional i social que les posiciona en una situació de vulnerabilitat intolerable. És necessari escoltar a les treballadores sexuals, tenir coneixement de la situació precària que el confinament ha agreujat, invertir recursos a les treballadores que exerceixen en via pública, o en espais tancats, elaborar programes de formació i d’inserció sociolaboral, i per suposat, detectar a les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.

 

LES XARXES SOCIALS: CANAL OBERT PER L’ODI

 

Durant el confinament hem pogut observar com els discursos d’odi es propaguen pels mitjans que té i disposa. Com la vida pública s’ha reduït molt el fet de no seguir el model heteronormatiu i cisgènere imposat pot abocar a patir serioses conseqüències. Durant el confinament hem pogut observar com els discursos d’odi es propaguen pels mitjans que té i disposa. Com la vida pública s’ha reduït molt ens estem trobant molts missatges discriminatoris a les xarxes socials. El discurs d’odi massa sovint promou, instiga o accentua fomenta, promociona i instiga la humiliació o menyspreu a persones LGTBI o al col·lectiu en general.

Hem de trobar les estratègies adequades per donar resposta als atacs difosos per les xarxes socials. Aquesta coordinació de forces hauria de basar-se en la construcció d’un discurs solidari i fratern amb perspectiva de gènere i de diversitat afectiva sexual. Contra l’odi, pedagogia.

 

RESPOSTA PER A LES SITUACIONS DE VIOLÈNCIA INTRAGÈNERE

Aquests dies, diferents agents socials alerten que la violència intragènere (violència dins de les parelles de persones del mateix gènere), s’està agreujant amb el confinament. Hem de prestar atenció a aquest fenomen. A l’actualitat poc se’n parla i els recursos continuen sent limitats. Existeix molta desinformació entre totes les operadores jurídiques. Hi ha ocasions que una agressió intragènere es gestionada com una agressió qualsevol, com una baralla, per exemple. Creiem que els casos existents de violència intragènere, durant el confinament sol·liciten més ajuda a la policia o a les entitats LGTBI perquè no tenen opció d’anar-se’n de casa per evitar les situacions de risc.

 

CONTINUÏTAT EN ELS TRACTAMENTS MÈDICS NECESSARIS

S’ha de continuar garantint el tractament mèdic, psicosocial i la medicació a totes aquelles persones que conviuen amb el VIH i/o altres infermetats de transmissió sexual. Tanmateix, demanem compromís per a establir un efectiu pacte social contra el VIH, la sida i les diferents ITS que desplegui els recursos suficients de prevenció, detecció i intervenció.

 

RESPOSTA SOCIAL CONTRA L’EXTREMA DRETA

 

L’avenç de l’extrema dreta és una realitat que s’està produint al món. Estats Units, Brasil, Hongria, Itàlia o la mateixa Espanya, per posar alguns exemples, tenen representats polítics que afavoreixen polítiques antifeministes i LGTBIfòbiques. La seva activitat continua sent bel·ligerant durant el confinament, sent el col·lectiu LGTBI un dels destinataris dels seus discursos. El moviment LGTBI ha de ser un actiu contra els discursos i les pràctiques que promouen odi i ha d’establir aliança amb altres col·lectius socials per fer front al feixisme. A l’extrema dreta no s’hi ignora, es dóna resposta!

 

LES CURES EN EL CENTRE DE LA VIDA SOCIAL

 

Finalment,exigimalesadministracionsquelacapacitatd’acciógovernamental i les seves polítiques es basin en la solidaritat, l’empatia, el suport emocional i la convivències entre totes i per a totes. Això serà més que necessari en els escenaris futurs que ens trobarem.

en aquests moments difícils. La pandèmia no pot deixar ningú enrere, no s’ha de caure en individualismes i egoismes. Els recursos han de dirigir-se prioritàriament a les persones que tinguin situacions de major vulnerabilitat i tant l’acció ciutadana com les institucions han de vetllat per una resposta col·lectiva.

 

PER UNES POLÍTIQUES PÚBLIQUES LGTBI EFECTIVES

 

Les polítiques LGTBI, conjuntament amb les feministes, han de ser un eix central de les polítiques de qualsevol administració. Actualment, volem agrair els esforços dels municipis i Ajuntaments que estan creant en la seva infraestructura governamental regidories i/o àrees específiques per cobrir les demandes del col·lectiu LGTBI. El municipalisme és una mirada necessària que apropa les polítiques a la ciutadania.

 

Tanmateix, la Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI continua sense ésser implementada en la seva totalitat. En el dia internacional contra l’LGTBI-fòbia tornem a exigir al Govern de la Generalitat l’aprovació del decret del procediment regulador del règim sancionador previst a la llei, i de la creació de l’organisme coordinador de polítiques LGTBI per a una major efectivitat en la implementació i seguiment de totes les mesures pedagògiques en els diferents àmbits que recull la Llei per a una veritable transformació social, traslladant la feina tècnica realitzada i per realitzar a unes polítiques públiques LGTBI efectives, tot seguint les recomanacions que el Síndic de Greuges ha elaborat en diverses ocasions.

 

A nivell de l’Estat espanyol, exigim que en aquesta legislatura s’aprovin dues lleis paraigües treballades pel conjunt del moviment LGTBI i que també s’encaminen per ser un instrument de transformació social, com són les denominades Llei LGTBI estatal i Llei trans estatal.

No volem finalitzar sense tornar a recordar que l’LGTBI-fòbia i el masclisme continua estant entre nosaltres, en els nostres carrers, fa uns dies ens espantava l’agressió a una dona trans a la ciutat de Benidorm per part de la policia, i que ha estat la darrera situació viral en el conjunt de l’estat. Estem per això, per donar resposta cada dia a situacions que volen trepitjar-nos la dignitat, però ara i sempre tornem a dir amb veu ben alta que CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

Convertir en PDF