Albert Carrasco

Font fotografia: Agència Catalana de Notícies (ACN).

L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia ha registrat un total de 353 incidències per LGTBI-fòbia a Catalunya el 2025, sent l’any amb la xifra més alta des que es recullen aquestes dades a l’entitat. Això suposa un augment del 11% respecte l’any 2024 (318) i del 16,5% respecte l’any 2023 (303). És el tercer any consecutiu que se superen les 300 incidències.

La gaifòbia és l’origen discriminatori més registrat, superant la meitat del total d’incidències, seguit de la transfòbia, la majoria de les quals exercides a dones trans, tot i que hi ha una presència progressiva dels homes trans i les persones no binàries. També destaquen les incidències exercides contra el col·lectiu trans*, en general (ex: campanya pública amb discursos d’odi que denigren les identitats trans). Seguidament, les incidències per LGTBI-fòbia, i per lesbofòbia.

Barcelona, és la província més registrada, representant tres terços del total d’incidències. A continuació, amb una distància percentual significativa, les demarcacions de Tarragona i Girona, seguides de Lleida . També es computen les incidències comeses de forma no presencial per mitjans virtuals.

La ciutat de Barcelona és la població més registrada, suposant més de la meitat del total d’incidències del territori català. Això s’atribueix, en gran part, a l’implementació efectiva del protocol d’actuació davant de situacions de discriminació per LGTBI-fòbia a la ciutat de Barcelona, en el qual hi opera l’Observatori en coordinació amb l’Oficina per a la No Discriminació (OND) i el Centre LGTBI de Barcelona. Els districtes en els quals s’han registrat més incidències han sigut: Sants-Montjuïc, l’Eixample i Sant Martí, zones en les quals l’Observatori té dispositius de punts liles habilitats en festivals i sales d’oci nocturn (ex: Sala Apolo, Sala Razzmatazz, Festival Brunch Electronik, etc.).

Pel que fa als àmbits on han tingut lloc les incidències, la via pública, és el més registrat, seguit del laboral, en el qual hi destaquen les situacions d’assetjament. En tercer lloc, internet i xarxes socials, sobretot discursos d’odi estesos públicament en xarxes socials populars com Instagram, X i Tik Tok.

Per últim, aquest any el tipus de discriminació més registrat ha sigut les mostres d’odi i exaltació, com discursos d’odi en àmbits digitals com els mitjans de comunicació i les xarxes socials i atacs vandàlics a la via pública a simbologies LGTBI+. En segon lloc, les agressions físiques (la majoria de les quals van afegides d’amenaces i agressions verbals), seguit de les situacions d’assetjament, que es donen en àmbits com el laboral, l’educatiu o en l’habitatge.

📆 Dimecres 17 de desembre de 2025, el Ple del Parlament de Catalunya aprova la nova llei per a garantir els drets LGTBI+ i erradicar l’LGTBI-fòbia, que supera la llei 11/2014. 🏳️‍🌈🏳️‍⚧️

Per tant, no es tracta d’una modificació, sinó d’una llei nova, amb un nou número, fet que evidencia l’abast dels canvis introduïts.

Aquesta nova llei ha estat impulsada per l’ Observatori Contra l’LGTBI-fòbia des del 2021, durant la legislatura anterior 👁️

Els canvis són molts —fins i tot el títol de la llei es transforma—, però en destaquem alguns que considerem essencials:

👉 Incorporació de noves polítiques públiques, inexistents fins ara, com l’accés a l’habitatge i la lluita contra el sensellarisme LGTBI+.

👉 Aprofundiment en la visibilització i en polítiques específiques per a col·lectius històricament invisibilitzats, com les persones lesbianes, trans* i intersex.

👉 Prohibició i sanció de les teràpies de conversió, un supòsit que no estava recollit a la llei anterior.

👉 Nou règim sancionador, més clar i harmonitzat amb la resta de lleis antidiscriminatòries i amb el Codi Penal, que permetrà una aplicació real i efectiva, a diferència del model anterior.

Ara, el repte és clar: vetllar per una implementació real i efectiva d’aquesta nova llei perquè esdevingui una eina útil de garantia de drets, protecció i reparació per a les persones LGTBI+.

A la Júlia la van pegar tres homes per ser una dona trans. La Vanessa tampoc es va deslliurar de ser agredida en una discoteca a Girona per ser dona trans. A la Maria i la Laura les van insultar a les Rambles de Barcelona per mostrar el seu amor. L’assetjament a la Margarita, una altra dona trans que viu a Amposta, és constant i molt violent a les xarxes socials. Aquests són alguns dels casos que l’Observatori Contra l’LGTBIfòbia va registrar de discriminacions cap a dones lesbianes, transexuals o bisexuals (LBT) el 2024 i dels quals hem canviat els noms per respectar-ne la privacitat.

Ara bé, no són els únics casos d’agressions cap a les dones LBT que l’Observatori ha reportat en els darrers anys. També en tenim d’altres esfereïdors, com el de la Laia i la Núria, que el 2023 les van insultar i pegar a Barcelona davant dels seus fills per ser una parella de lesbianes i tenir família. Aquell mateix any, la Susanna de Mataró va denunciar que l’insulten i l’ataquen constantment per la seva condició de lesbiana. El 2022 quatre dones lesbianes van ser insultades i les van escopir per ser lesbianes al Passeig Marítim de Badalona. A la Carmen, una dona trans, la van agredir a la sortida del supermercat per ser dona trans a l’Hospitalet de Llobregat.

Avui, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència cap a les Dones. A l’Estat espanyol sortim al carrer per denunciar que el patriarcat continua exercint la seva influència asfixiant, manifestant-se a través de diverses formes de violència masclista, amb un impacte heterogeni en les persones afectades.

Una realitat que encara s’agreuja més cap a les dones LBT, ja que els diferents eixos de la interseccionalitat també afavoreixen que el masclisme s’acarnissi més cap a elles, i encara impera amb més duresa si la persona és racialitzada. Així doncs, les dones LBT pateixen en les seves pròpies carns una doble discriminació: pel simple fet de ser dones i per la seva dissidència de gènere i sexual.

En el darrer informe de l’Estat de l’LGTBIfòbia de l’Observatori Contra l’LGTBIfòbia, es reporta que l’any passat es van registrar entorn de 60 agressions cap a dones LBT, de les quals 36 van ser cap a dones trans, 16 cap a dones lesbianes i 8 cap a persones bisexuals (inclou homes i dones).

Ens preocupa la tendència a l’alça de discriminacions cap a dones del col·lectiu. Des de principis del 2025 se n’han registrat un total de 76, cosa que suposa un increment del 26,6% malgrat que encara no s’ha acabat l’any. En especial, ens preocupa l’increment d’agressions cap a les dones trans. El 2023, quan l’Observatori Contra l’LGTBIfòbia encara no diferenciava entre homes i dones trans en el conjunt de les dades, es van registrar 15 agressions cap a persones trans. Per tant, les discriminacions cap a dones trans són un 140% superiors a les del conjunt de les persones trans (homes i dones) del 2023. Pel que fa a les dones lesbianes, el 2023 se’n van comptabilitzar 13, un 23% menys que un any abans. En el cas de les persones bisexuals, el 2023 tan sols hi va haver una denúncia.

Per això, és essencial dotar de recursos a través de marcs legals que treballin en la prevenció, detecció i intervenció de situacions discriminatòries, interpel·lant els Estats i poders públics per eliminar la violència institucional i acompanyar les víctimes en el seu procés de recuperació.

Però l’increment de les violències masclistes no només afecta les dones LBT, sinó el conjunt de les dones de les nostres societats. L’augment de la violència sexual cap a les dones també és preocupant. Fins al primer trimestre del 2025 s’han registrat 10.562 delictes sexuals, un 5,3% més que el mateix període d’un any abans. El 2024, 48 dones amb nom i cognom van ser assassinades per les seves parelles, 12 d’elles a Catalunya, la comunitat autònoma on l’any passat es van registrar més crims per violència masclista.

Reptes pendents per a una societat lliure de violències masclistes

En els darrers anys, els moviments feministes han fet importants avenços en la lluita pels drets de les dones, com la modificació de la Llei 05/2008 del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista, l’obligatorietat que les empreses es dotin de plans d’igualtat per erradicar la violència masclista en l’àmbit laboral o la recent Llei «Només Sí és Sí», posant el consentiment al centre.

S’ha de trencar amb l’imaginari que les violències masclistes les perpetren desconeguts, ja que principalment es tracta d’homes propers com parelles, exparelles, familiars, amics o de l’àmbit comunitari. Per això, cal que seguim avançant per transformar els contextos socials on el masclisme es propaga, com la justícia, l’educació, la salut, l’àmbit laboral i els espais tant públics com privats. També és necessari transformar la societat radicalment perquè les dones puguin viure amb igualtat de condicions i desenvolupar la seva vida amb total normalitat i sense el temor de ser reprimides o agredides pel seu gènere.

L’avenç de la ultradreta tant a Europa com al món és una amenaça real per continuar avançant en una societat lliure de violències masclistes. A l’Estat espanyol, l’extrema dreta té representació en la majoria de seus parlamentàries autonòmiques i també estatals, des d’on està difonent un discurs negacionista de la violència masclista alhora que promou l’odi contra els moviments feministes o aquelles persones que defensen el dret a la igualtat entre homes i dones.

Davant aquest increment de les violències masclistes, el feminisme s’erigeix en una força capital, rebel·lant-se contra aquesta dominació, assenyalant la gravetat de les violències cap a les dones i identificant els àmbits on es produeixen. Tenim molt a aprendre dels moviments feministes, que posen les cures i les persones al centre en tots els àmbits i, en especial, les víctimes de les violències masclistes perquè siguin reparades amb dignitat.

Per això, és essencial que tots els moviments que defensem els drets humans ens unim per frenar els seus discursos d’odi i la seva voluntat d’imposar polítiques per retrocedir en drets que han costat molts anys de lluita d’adquirir. Hem de continuar cap endavant, sense detenir-nos, amb fermesa i determinació; i això només ho aconseguirem amb el treball i el compromís de totes, una lluita que avui es visibilitza, però que va molt més enllà del 25-N i ha de ser diària.

Ja està disponible l’informe “L’Estat de l’LGTBI-fòbia a Catalunya 2024”, on s’analitzen les dades, tendències i principals conclusions sobre la situació actual dels drets i les discriminacions envers el col·lectiu LGTBI+ al nostre territori.

Podeu consultar i descarregar l’informe complet aquí

Ahir, 5 d’octubre, la Glorieta de la Sonia Rescalvo Zafra es va omplir de memòria, art i orgull al Parc de la Ciutadella 💜🏳️‍⚧️

👉 Alguns dels moments més especials de l’homenatge “Sonia Rescalvo: sexili, refugi, escena, vida”

🎭 Taula rodona amb testimonis de dones trans i no binàries que van compartir les seves vivències sobre arts escèniques i sexili, posant veu a històries de resistència i talent.

🏛️ Benvinguda institucional de Javier Rodríguez, Comissionat de Polítiques LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona que va donar inici a una jornada de compromís i memòria col·lectiva.

💬 Parlaments d’entitats, amb la intervenció de Pau Gálvez, president del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) , en representació de la lluita històrica del moviment LGTBI+ a la ciutat, juntament amb companyes d’ ACATHI, ATC Llibertat i el GAG, a més de les activitats dinàmiques de participació col·lectiva de Veus Trans Catalunya i Encara en Acció.

🎶 Actuacions musicals d’Estefanía Vidal i d’Hugo Marlo.

💜 Un acte emotiu ple d’art i comunitat, on vam mantenir viu el llegat de la Sonia com a símbol contra la transfòbia, l’odi i el feixisme.

Les dones bisexuals: doble invisibilitat, doble lluita

Avui, 23 de setembre, reivindiquem especialment la visibilitat de les dones bisexuals i els múltiples reptes que afrontem a la nostra societat. Si bé és cert que la comunitat bisexual ha crescut en força i visibilitat, les dones bisexuals continuem sent especialment invisibilitzades per la intersecció entre la bifòbia i el masclisme.

La bisexualitat està definida com una orientació sexual de persones que senten atracció sexual, emocional i/o romàntica cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament al mateix temps, de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat. Les dones bisexuals som contínuament qüestionades, patim discriminació i ens veiem obligades a reivindicar constantment la nostra orientació sexual enfrontant-nos a prejudicis socials específics de gènere.

Doble estigmatització: ser dona i bisexual

Les dones bisexuals ens enfrontem a una doble estigmatització que combina la bifòbia amb l’objectificació i els estereotips de gènere. Som vistes com a objectes sexuals per a la fantasia masculina heterosexual, especialment quan expressem atracció cap a altres dones ja que imaginen una relació sexual de tres. La nostra sexualitat és hipersexualitzada i fetitxitzada, reduint-nos a un simple espectacle per al gaudi masculí.

Sovint se’ns nega l’agència sobre la nostra pròpia sexualitat: si estem amb un home, se’ns considera «curades», mentre que si estem amb una dona, se’ns veu com a «confuses» o «negant la nostra heterosexualitat». Aquest qüestionament constant de la nostra identitat genera un estrès psicològic significatiu i ens obliga a justificar-nos constantment.

Problemàtiques específiques en l’àmbit de la salut

En l’àmbit sanitari, les dones bisexuals patim una discriminació específica que afecta la nostra salut sexual i reproductiva. Moltes vegades, els professionals sanitaris assumeixen la nostra heterosexualitat si tenim parella masculina o neguen els nostres riscos de salut sexual si tenim parella femenina. Aquesta invisibilització comporta:

• Menor accés a informació sobre salut sexual integral.
• Suposicions errònies sobre els nostres riscos de malalties de transmissió sexual.
• Falta de protocols adequats per a la nostra realitat bisexual.
• Menor probabilitat de rebre proves de detecció adequades segons les nostres pràctiques sexuals.

Violència masclista i bifòbia interseccional

Les dones bisexuals experimentem taxes més altes de violència de gènere i sexual que les dones heterosexuals. Aquesta violència sovint incorpora elements bifòbics específics, com ara:

• Violència «correctiva» per part d’homes que creuen poder «convertir-nos».
• Invalidació de la nostra orientació dins de les relacions.
• Control i possessivitat extrema basada en l’estereotip que som «infidels per naturalesa».
• Violència psicològica que qüestiona constantment la nostra identitat.

Invisibilitat en els espais LGTBIQA+

Fins i tot dins de la comunitat LGTBIQA+, les dones bisexuals sovint ens trobem marginades. En els espais lèsbics, se’ns pot veure amb desconfiança o rebuig per la nostra capacitat d’estar amb homes. En els espais gais, la nostra experiència com a dones és sovint ignorada o minimitzada. Aquesta exclusió ens deixa sense espais segurs on expressar plenament la nostra identitat.

Reivindicacions específiques per a les dones bisexuals

Reclamem:

• Formació específica per a professionals sanitaris sobre les necessitats de salut de les dones bisexuals.
• Protocols de violència de gènere que incorporin la bifòbia com a factor d’interseccionalitat.
• Campanyes de sensibilització que lluiten contra la hipersexualització de les dones bisexuals.
• Espais segurs i inclusius dins de la comunitat LGTBIQA+ per a dones bisexuals
• Programes educatius que abordin la bisexualitat femenina més enllà dels estereotips.
• Investigació i dades desagregades sobre la situació específica de les dones bisexuals.

La lluita continua

Hem de desdibuixar el monosexisme i l’heteronormativitat, però també hem de combatre el masclisme que objectifica i invisibilitza l’experiència de les dones bisexuals. La nostra orientació no és una fase, no és confusió i no està al servei de la fantasia masculina.

La bifòbia que patim les dones té característiques específiques de gènere que cal reconèixer i abordar. Existeix quan la nostra sexualitat és reduïda a l’objecte del desig masculí, quan se’ns nega la capacitat de definir la nostra pròpia identitat, i quan se’ns exclou dels espais feministes o LGTBIQA+.

No voldríem acabar aquest manifest sense fer un homenatge a dones de diferents àmbits que han fet pública la seva bisexualitat com ara: Ada Colau, Alice Walker, Anaïs Nin, Amber Heard, Ani DiFranco, Anna Castillo, Anne Frank, Angelina Jolie, Azealia Banks, Billie Eilish, Billie Holiday, Björk, Chelo García-Cortés, Christina Aguilera, Cynthia Erivo, Drew Barrymore, Dulceida, Lady Gaga, La Zowi, Megan Fox, Miley Cyrus, Paula Gonu, Simone de Beauvoir, Susan Sarandon o Virginia Woolf

Reivindiquem la visibilitat de les dones bisexuals! Aturem la bifòbia masclista! La nostra bisexualitat no és per a vosaltres, és per a nosaltres.