Albert Carrasco

Avui, 17 de maig, tornem a alçar la veu per denunciar la persistència de l’ LGTBI-fòbia en les nostres vides i en la societat. Aquest dia commemora l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’any 1990. Tot i aquest avenç, les identitats i vivències trans, no binàries i intersexuals  continuen sent patologitzades en diversos àmbits mèdics i socials.

L’LGTBI-fòbia es manifesta en múltiples formes: discriminació, odi, prejudicis, estereotips negatius i rebuig cap a maneres diverses de ser i estimar. Aquesta opressió, arrelada en estructures socials, té conseqüències psicosocials greus per a les persones afectades, deteriorant les relacions interpersonals i comprometent la convivència ciutadana.

Encara avui, en més d’un terç del món, identificar-se com a persona LGTBI+ és considerat un delicte. En 70 països es castiga amb penes de presó i en 8  fins i tot, amb la mort. A Europa, segons l’última enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 38% de les persones LGTBI+ han patit insults, amenaces o assetjament en els darrers 12 mesos. A l’Estat espanyol, aquesta xifra s’eleva al 41%.

A Catalunya, les dades són alarmants. l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia va registrar 318 incidències el 2024, la xifra més alta des que es recullen dades, amb un augment del 4,9% respecte a l’any anterior. Durant els primers mesos del 2025, ja s’han registrat 125 incidències.

Aquestes dades evidencien la necessitat d’establir polítiques públiques efectives i exigir a les administracions els recursos necessaris per prevenir, detectar i intervenir contra l’LGTBI-fòbia. Les polítiques han de ser transversals i interseccionals, abastant des de la infància fins a la vellesa, i incloent àmbits com l’educació, l’esport, la salut, els serveis socials, els mitjans de comunicació, entre d’altres.

Aquesta concentració és fruit d’un esforç col·lectiu, i on volem que s’escoltin i atenguin les nostres demandes i necessitats. Per això, reivindiquem:

• Visibilitzar la lesbofòbia: Les dones lesbianes i bisexuals pateixen una doble discriminació per gènere i orientació sexual. Sovint s’enfronten a estereotips i expectatives socials que invisibilitzen les seves identitats i relacions.

• Blindatge i desplegament efectiu dels marcs normatius: Exigim la implementació completa de la Llei 11/2014 i de la Llei 19/2020 a Catalunya. Alhora, defensem la plena aplicació de la Llei 4/2023 (coneguda com la Llei Trans Estatal), que ha estat fruit de lluites històriques del moviment LGTBI+ i que actualment es troba amenaçada per un recurs d’inconstitucionalitat presentat per forces conservadores. Rebutgem qualsevol pas enrere en drets adquirits i exigim que es garanteixi el compliment de la normativa arreu de l’Estat.

• Despatologització de les persones intersex: Reivindiquem la fi immediata de les intervencions mèdiques no consentides en infants intersex, així com el reconeixement de la seva autonomia corporal. Cal establir protocols ètics i de respecte als drets humans, formació per als professionals sanitaris i campanyes de sensibilització per combatre l’estigma.

• L’esport com a espai amable i inclusiu: Reclamem la creació i aplicació de protocols específics per prevenir i actuar davant les agressions LGTBI-fòbiques en l’àmbit esportiu, tant professional com amateur. L’esport ha de ser un espai de convivència, no de discriminació. És imprescindible que federacions, clubs i institucions assumeixin responsabilitats i garanteixin la inclusió de totes les persones, independentment de la seva orientació, identitat i/o expressió de gènere.

• Polítiques d’inserció sociolaboral per a persones trans*: És imprescindible establir mesures que garanteixin l’accés al treball digne, especialment per a les dones trans, que sovint es veuen excloses del mercat laboral.

• Espais amables per a la infància i joventut LGTBI+: Cal promoure la coeducació i la diversitat afectiva, sexual i de gènere a les aules per combatre l’assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere.

• Atenció a les persones grans LGTBI+: És necessari implementar programes de sensibilització i reparar la discriminació històrica patida per aquest col·lectiu, i per prevenir i abordar, especialment, en centres d’atenció social i sociosanitària les violències edatistes o LGTBI-fóbiques que poden patir.

• Dret a una atenció sanitària de qualitat: S’ha de garantir una atenció mèdica respectuosa i lliure de prejudicis per a totes les persones LGTBI+, assegurant l’accés a la targeta sanitària i a tractaments essencials com la teràpia psicosocial, hormonal o la medicació relacionada amb el VIH.

• Accés a un habitatge digne: Cal elaborar protocols per prevenir i actuar davant la discriminació en l’accés a l’habitatge per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

• Suport a les persones LGTBI+ migrades: Les institucions han de facilitar recursos per a aquest col·lectiu, agilitzant els tràmits administratius per a la concessió de padró, permisos de residència i treball i/o asil.

• Combat a les violències digitals: És urgent establir estratègies per fer front als atacs i discursos d’odi difosos a través de les xarxes socials, promovent una pedagogia basada en la solidaritat i la diversitat.

• Eradicació de l’estigma del VIH/sida: Cal incidir en polítiques que promoguin canvis socials, legals i administratius per millorar les condicions de vida de les persones amb VIH.

• Visibilitat de la diversitat familiar: Denunciem la manca de reconeixement de les famílies LGTBI+ en alguns estats membres de la UE, que vulnera el dret fonamental a la lliure circulació. Així mateix, denunciem la persistència de formularis i tràmits administratius que no reconeixen ni respecten el nostre model familiar. L’ús exclusiu de termes com “pare” i “mare” o l’absència de camps inclusius són una mostra de com les estructures encara no s’han adaptat a la diversitat existent.

• Inclusió real i transversal de l’educació en matèria de gènere, afectivosexual i diversitat familiar als currículums escolars. Massa sovint, l’existència de les nostres famílies es continua invisibilitzant a les aules, contribuint a perpetuar estigmes i discriminacions.

• Denunciar l’assetjament públic i institucional a famílies homoparentals formades per gestació subrogada, que recau especialment sobre les criatures. No podem permetre que l’origen d’una família justifiqui la vulneració dels drets dels infants ni la seva exposició pública. D’altra banda, demanem que es deixi de posar el focus en les famílies homoparentals que han acudit a aquesta tècnica de reproducció assistida per formar família. Les estadístiques són clares, segons el Ministeri d’Afers Exteriors, des del 2010, el 62% de les sol·licituds per inscriure un nadó als consolats espanyols eren casos de famílies heterosexuals.

• Drets pel col·lectiu que exerceix el treball sexual: És imprescindible escoltar aquest col·lectiu, establir polítiques pro drets i detectar les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.

• Formació del funcionariat públic: Cal reforçar i ampliar les formacions amb perspectiva de diversitat afectiva, sexual i de gènere adreçades als professionals de la justícia, salut, educació, serveis socials, transport públic i cossos de seguretat.

• Polítiques LGTBI+ i feministes com a eix central: Agraïm els esforços dels ajuntaments que han creat regidories específiques per cobrir les demandes del col·lectiu LGTBI, però cal garantir una equitat territorial en relació als recursos, molts dels quals estan centrats a Barcelona i rodalies.

• Abordatge i eradicació del sexili: El sexili de zones rurals i pobles on les persones LGTBI+ no són acceptades es veuen obligades a abandonar els seus pobles i anar a ciutats on hi ha més acceptació. És una problemàtica social invisiblilitzada i exigim a la societat i els nostres representants polítics que treballin activament per eradicar-la. Exigim accions contra la discriminació estructural: Les dinàmiques socials perpetuen l’exclusió de les persones LGTBI a l’àmbit rural i pobles.

Totes aquestes reivindicacions són possibles amb una implementació efectiva dels marcs normatius pels quals el moviment associatiu ha treballat durant els últims anys. El moviment LGTBI+ ha de ser un actiu contra els discursos i pràctiques que promouen l’odi, establint aliances i compromisos amb altres col·lectius socials per fer front a tota forma de violència i discriminació. Davant la crispació i polarització que proposen les polítiques feixistes, hem de construir narratives en què els drets humans i la solidaritat siguin el motor de canvi.

Continuarem donant resposta a cada situació injusta, a tot aquell que vulgui trepitjar la nostra dignitat. Ara i sempre, ho tornem a dir amb veu ben alta:

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

🌈 17 de maig — Dia contra la LGTBI-fòbia 🏳️‍⚧️

Una data per visibilitzar i plantar cara a les discriminacions que encara pateix el col·lectiu LGTBI. Perquè ser qui ets mai hauria de ser un motiu d’odi.

🗣️ Conversatori — 16 de maig
Parlarem sobre l’assetjament escolar per motius d’identitat, expressió de gènere o orientació sexual. Amb Cristian Carrer i la Dra. Marisela Montenegro.
📍 Centre LGTBI de Barcelona
🕕 18:00h

📢 Concentració — 17 de maig
Sortim al carrer per dir prou a la LGTBI-fòbia. Ens veiem a la Superilla!
📍 Superilla 28 de juny
🕦 11:30h

🎤 Gala de premis — 17 de maig
Tanquem el dia amb una gala presentada per Brigitta Lamoure per reconèixer persones i projectes que treballen per la igualtat.
📍 Centre LGTBI de Barcelona
🕔 17:00h

💬 Avui, 22 d’abril, commemorem el Dia contra l’LGTBI-fòbia al transport públic. Fa quatre anys es va celebrar un dels primers judicis a tot l’Estat per una agressió lesbofòbica al metro de Barcelona.

🚨 El juliol de 2019, una parella de noies va ser insultada, vexada i gairebé agredida només per fer-se un petó dins un vagó. Només una dona va intervenir, mentre la resta de passatgers miraven en silenci. El vídeo va fer la volta a les xarxes.

⚖️ La resposta social i judicial va ser contundent. L’agressora va ser condemnada i obligada a fer un curs sobre diversitat afectiva-sexual i de gènere.

🚇 El transport públic ha de ser un espai amable, segur i lliure d’odi.

🤝 Des de l’Observatori, hem treballat amb TMB per crear protocols de prevenció i intervenció. Volem una xarxa de transport públic que protegeixi tothom, i especialment les persones LGTBI+, de qualsevol forma de discriminació.

📢 Per això reclamem que el 22 d’abril sigui reconegut oficialment com a Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia al transport públic.

💜 Avui alcem la veu per una mobilitat lliure de por. Perquè cada trajecte hauria de ser un trajecte segur per a tothom. Ens ajudes a fer-ho possible?

🏛️ El 7 d’abril, l’Albert Carrasco Serratosa, responsable del registre d’incidències, i el Marc Manso i Pujol, coordinador del gabinet jurídic, compareixen al Parlament de Catalunya en representació de l’ Observatori Contra l’LGTBI-fòbia en motiu de la Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2014 per a la seva actualització deguda. Per això, s’exposen les al·legacions presentades per l’entitat.

⚖️ Què demanem?

🔸 Harmonització del règim sancionador.

🔸 Visibilització de la lesbofòbia.

🔸 Prohibició de les teràpies de conversió.

🔸 Reparació efectiva de les persones i col·lectius afectats per LGTBI-fòbia.

🔸 Ús de simbologia LGTBI+ en espais institucionals.

🔸 Interseccionalitat.

En definitiva, dotar el nostre país d’un marc jurídic adaptat a la nostra realitat amb una visió transversal per al col·lectiu LGTBI+. 🏳️‍🌈🏳️‍⚧️

Des de 2014, cada 31 de març se celebra a nivell mundial el dia Internacional per la visibilitat trans gràcies a la feina d’activistes d’arreu del món. Un dia de gran importància, ja que a més de commemorar la lluita de les persones trans i LGTBIQ+ contra els delictes d’odi que han sofert històricament (degut a la seva situació de desigualtat estructural), s’obre una finestra per a continuar reivindicant i lluitant pel cessament de les discriminacions estructurals que continua patint el col·lectiu trans.

En aquest context, un cop aprovada la Llei Trans estatal, és important recordar que encara queda molt camí per recórrer en matèria de fer efectiva l’autodeterminació de gènere, en tots els àmbits de la societat i per a totes les persones, ja que la mateixa llei encara, tal com se’n va fer crítica en l’anterior manifest, segueix deixant desprovistes de la garantia de drets a persones no binàries, a part de les infàncies trans, persones migrades en situació d’irregularitat, persones amb discapacitat intel·lectual, persones trans treballadores sexuals, entre d’altres. Així doncs, es vol fer denúncia de la manca d’interseccionalitat de la llei, el que comporta una falsa implementació d’una igualtat real i efectiva per als col·lectius anomenats i per tant, per a la diversitat del propi col·lectiu trans.

Tot i la implementació de la llei, mantenim la denúncia de les campanyes encara vigents i presents en la societat que porten a la deshumanització i l’odi del col·lectiu a la qual queden exposades les persones trans després del procés d’aprovació de la Llei. Estem fartes d’aquesta sobreexposició mediàtica d’un discurs d’odi, en el qual se’ns presenta com un perill per a la societat, on persones amb molt d’altaveu que desconeixen totalment les realitats trans escampen prejudicis i faules. L’any passat ja es va fer denúncia, a través d’aquest mateix manifest, de la gravetat que persones amb influència s’encarreguin de contribuir als discursos d’odi contra les persones LGTBIQ+. Era el cas d’una figura “intel·lectual” que titllava l’Observatori de formar part d’un escàndol criminal pel fet de realitzar una xerrada amb dues persones trans sobre el model d’acompanyament de salut de Trànsit, en el voluntariat de l’entitat.

Que persones amb tanta visibilitat, que tenen el poder de posar les seves interpretacions i versions de la realitat sobre la taula, triïn deliberadament atacar les persones queer i trans no només és intolerable, sinó que té greus conseqüències.

Aquestes campanyes de deshumanització de les identitats trans, especialment de les dones trans les situem en un context actual en el qual la dreta política es torna a trobar en auge, el que malauradament provoca una institucionalització major dels discursos d’odi, fent que tinguin més cabuda i legitimitat en la societat, i especialment fent que noves generacions ja estiguin creixent envoltadis d’aquests discursos, el que trobem que poc a poc però sense descans, va permeant en més àmbits i grups socials, tenint efectes reals sobre persones del col·lectiu.

Sense anar més enllà, un dels casos registrats a l’Observatori d’aquest 2024, mostra com un grup de persones menors d’edat fa l’acció de voler cremar una bandera LGTBIQ+ que hi havia penjada en un punt lila durant els actes de la festa major de la localitat de Soses (Segrià). Això ens mostra fins a quin punt el que podem arribar a pensar, de manera naif i optimista, que es queda en discurs, té efectes a la vida real i quotidiana: com hem d’assegurar-nos que les generacions que venen estiguin cuidades, informades i tinguin les eines crítiques per desnaturalitzar idees contra les persones lgbtiq+ no fonamentades, que només busquen la polarització.

També creiem rellevant recalcar que en el que es porta d’any, l’Observatori ja ha registrat 65 incidències, d’entre les quals ja s’han donat casos d’agressions transfòbiques greus cap a una dona trans de Barcelona on aquesta deshumanització es presenta de forma virulenta per a legitimar l’agressió.

És per aquests motius que des de l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia, reclamem:

● La plena despatologització de les identitats trans. El reconeixement realitzat per l’Organització Mundial de la Salut en 2018 que les persones trans no pateixen cap malaltia ha d’arribar a tots els nivells administratius i socials. Així mateix s’ha d’establir les mesures pertinents per evitar pràctiques, mètodes o teràpies de conversió que tinguin per finalitat modificar l’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, amb independència del consentiment que poguessin haver prestat les mateixes persones o dels seus representants legals.

● El dret a la lliure autodeterminació de gènere independentment de l’edat, incloent les persones no binàries, les infàncies, les persones amb situació d’irregularitat i les persones amb discapacitat intel·lectual. Sense tuteles, sense qüestionaments, sense terminis administratius i sense períodes de “reflexió”.

● El dret a triar si escometem o no canvis de qualsevol tipus, especialment físics, tenint en compte la individualitat de cada procés de transició, marcat per les circumstàncies, necessitats i desitjos de cada persona. De la mateixa manera, exigim la garantia que aquests processos i procediments estiguin coberts pel sistema públic de salut. Això ha d’incloure necessàriament una recerca farmacològica que permeti desenvolupar medicaments adequats per a totes les realitats trans.

● Les infàncies i adolescències trans han de poder desenvolupar lliurement la seva personalitat sense patir assetjament escolar, incomprensió familiar, o ser tutelades mitjançant les normes establertes que poden anar en contra de la seva dignitat i identitat de gènere.

● La garantia d’una educació en valors de drets humans i coneixement de la diversitat afectiva sexual i de gènere. Que es promogui que els materials educatius reflecteixin l’existència de les persones trans i les dissidències de gènere.

● L’accés a serveis sanitaris i ginecològics des d’una perspectiva psicosocial, assegurant els drets sexuals i reproductius de totes les persones trans. El ple exercici dels drets sexuals i reproductius, perquè les persones no binàries i els homes trans també poden avortar, gestar i s’ha de tenir accés a serveis sanitaris i ginecològics que vetllin per la nostra salut des d’una perspectiva lliure de transfòbia.

● Adoptar mesures urgents per a pal·liar la discriminació que pateixen en l’àmbit laboral, per a revertir la situació de desocupació, que situa a la població trans segons diversos estudis, en greu risc d’exclusió social amb taxes superiors al 85%.

● Els processos d’acompanyament en la transició i en l’abordatge de les violències han de tenir una perspectiva interseccional. S’ha de tenir en compte com incideixen sobre el fet de ser trans altres interseccionalitats com ser gran, racializada, discapacitada, jove, precaritzada, viure en l’àmbit rural i/o migrada per posar uns exemples.

● Un moviment feminista interseccional i inclusiu, que tingui en compte totes les dones, especialment les dones trans.

● Campanyes de sensibilització per a la societat, que promoguin la comprensió de la diversitat i de les realitats trans binàries i no binàries; a més de formacions dirigides a diferents agents socials i institucionals que es trobin relacionades amb l’atenció a la ciutadania.

● És cabdal realitzar polítiques públiques conjuntament amb el teixit associatiu trans i del col·lectiu LGTBI per intervenir contra la transfòbia que genera discriminació, desigualtat i precarietat. És important no només visibilitzar les identitats trans com a font de riquesa en l’amplia diversitat afectiva sexual i de gènere sinó conscienciar que estem davant d’una problemàtica social com la transfòbia que en masses ocasions es cobra vides.

Aquesta situació estructural de discriminació sistemàtica que segueix patint el col·lectiu LGTBIQ+ i en específic les persones trans, per ser subvertida, necessita de diferents estratègies conjuntes que englobin a organitzacions polítiques, socials i institucionals. Tenim una oportunitat històrica d’ampliar drets, sense retallar-ne d’altres, i d’impulsar mesures per intervenir contra la desigualtat social que pateix sistemàticament el col·lectiu trans. Hem de defugir de debats incendiaris vinculats a la dreta política, realitzar la pedagogia i activismes necessaris per tal de portar la nostra societat cap un camí més just i fratern. Fer que totes les vides siguin dignes de ser viscudes. Prou transfòbia!